dimecres, 15 de desembre del 2010

Karate-Kobudo keiko d'avui (dimarts)

Continuant amb la nostra filosofia d'ensenyament (i entrenament)transversal, la classe d'avui s'ha dedicat al kobudo durant la primera mitja hora. Hem practicat bo hojo undo i posteriorment jo he realitzat el kata "Shuji no kun" per demostrar un exercici tradicional d'Okinawa kobudo de nivell bàsic/mitjà. La segona mitja hora l'he dedicada al kihon bàsic (programa SKI) i a l'ensenyament de la primera meitat del kata Tekki shodan. Pel que fa al kihon, hem treballat renzoku oi-zuki, renzoku age-uke, renzoku chudan shuto-uke, renzoku maegeri i nidan geri (unes 15 repeticions de cada). El kata tekki shodan s'ha treballat unes 15 vegades (primera meitat) a fi d'assimilar be els moviments sense perdre l'atenció sobre tachi-kata. Especial esment en els canvis de mirada i a la sincronització dels moviments que acompanyen cada un dels fumikomi. Com sempre, finalització formal de la clase amb mokuso (Que siguem pocs no és excusa). I cap a casa a sopar.

dissabte, 4 de desembre del 2010

Vells mestres que desapareixen, un patrimoni que s'esvaeix

Dilluns passat va morir a Okinawa el mestre Katsuya Miyahira, als 92 anys d'edat. La notícia, difosa a través d'alguns blocs (pocs) va ser anunciada pel rotatiu d'Okinawa, Ryukyu Shimpo, el mateix dia de l'òbit. Només fa uns mesos també va morir a Okinawa el mestre Joen Nakazato. Són dos noms lligats íntimament al karate d'Okinawa del segle XX i per tant al karate universal. Amb la pèrdua d'aquests mestres (que afortunadament han viscut prou per transmetre els seus ensenyaments i assegurar el seu futur) desapareixen dues baules més de les exstents (encara) entre el karate modern i el karate clàssic, i el patrimoni mundial que això suposa es va esvaint a poc a poc. Tots els karatekes del món tenim l'obligació de transmetre en la mesura de les nostres possibilitats (sigui quina sigui aquesta mesura), els valors universals del karate-do si no volem que en un futur no gaire llunyà el nostre art es converteixi en un esport més, mancat de tot valor més enllà del purament físic. Per això crec que la pèrdua d'aquests mestres és una trista notícia per a la comunitat mundial del karate i per a la societat en general. Podeu trobar un post sobre la mort de Miyahira sensei en aquest enllaç.

http://okinawakarateblog.blogspot.com/2010/11/miyahira-katsuya-sensei-dies.html?utm_source=BP_recent

dilluns, 8 de novembre del 2010

Karate keiko de diumenge

El meu darrer Karate keiko personal. Diumenge vaig entrenar entre els 20 h. i les 21,30. Heian 1, Heian 2, Heian 4. Jion, Nijushiho, Gankaku. Unes 4 repeticions de cada kata, primer lentament, després a velocitat i potència "normals" (les cometes, evidentment, són meves). Treball per seccions dels episodis més dificultosos (al menys per a mi) a Nijushiho i Gankaku. En el primer cas yokogeri kekomi des de kiba-dachi i, en el segon cas, yokogeri keage desde gankaku-dachi. Kihon ippon kumite (treballat com kihon)números 1 a 5, migi i hidari, contra jodan-chudan-maegeri-yokogeri i mawashi geri. Jiyu ippon kumite (part d'ukete, o sigui en solitari), contra jodanzuki, chudanzuki, maegeri, yokogeri i mawashigeri (només migi). Kata Seienchin. I cap a casa a sopar.

Salut!

dimarts, 2 de novembre del 2010

Reprenem els entrenaments. Curs 2010-2011

Després d'uns mesos de poca activitat avui hem reprès seriosament els entrenaments i es pot dir que hem iniciat el curs Sóller Goshinkan 2010-2011. La classe d'avui ha estat intensiva però no dura.

-Encalentiment i estiraments: 10 minuts.

-Sonoba kihon: kibadachi - sonoba chudan seiken choku-zuki, 5 minuts.

-Ido kihon: kamae zenkutsudachi gedan barai/chudan junzuki -- Renzoku jodan age-uke/chudan gyakuzuki -- Renzoku chudan soto-uke/chudan gyakuzuki (part d'ukete a gohonkumite 1-2 practicat en forma de kihon)-- Renzoku migi jodan oitsuki/hidari chudan oizuki/migi chudan maegeri (Part de semete sambonkumite 1-5) -- Renzoku hidari jodan ageuke/migi chudan sotouke/hidari gedan barai/migi chudan oizuki (part d'ukete a Sambon kumite 1)-- Renzoku hidari jodan ageuke/migi chudan uchiuke/migi gyaku gedanbarai/hidari jodan kizamizuki/migi chudan gyakuzuki (Part d'ukete a sambon kumite 2), 20 minuts

- Tanren kumite: Gohon kumite 1 -- Gohon kumite 2 -- Sambon kumite 1 -- Sambon kumite 2, 15 minuts.

- Kata: Heian shodan, 10 minuts.

dimarts, 1 de juny del 2010

Manolo Roman rep el seu godan de mans de Hirokazu Kanazawa

Manolo Román va rebre a Oporto, el passat dia 25 d'abril el certificat del seu godan (5è dan) de la Kokusai Shotokan Karate-do Renmei. El diploma li lliurà personalment Hirokazu Kanazawa, Kancho, el qual l'havia examinat d'aquest nivell i atorgat verbalment un any abans (abril 2009). per a mi és un honor que el meu gran amic i mestre amb el qual compartesc el tatami des de fa al menys 37 anys, hagi obtingut aquest alt nivell i de mans del nostre admirat Kanazawa shihan, els ensenyaments del qual seguim des de fa dècades. A més cal destacar que Manolo sensei ja fa bastants anys que hauria d'haver assolit aquest grau però la "política" injustificable d'alguns "mestres" li ho impedí de forma injusta. Finalment Manolo ha aconseguit que el mateix Hirokazu Kanazawa l'examinés i li lliurés el preuat títol. Enhorabona sensei!



dimecres, 28 d’abril del 2010

Un cap de setmana amb Kancho Hirokazu Kanazawa, 10è dan

Un any més, juntament amb el meu sensei Manolo Román i altres companys de l'escola de karate-do Román, he assistit al seminari internacional impartit per Hirokazu Kanazawa, 10è dan Shotokan i "kancho" de la Kokusai Shotokan Karate-do Renmei (SKIF). El seminari s'ha realitzat, com sempre, en el penúltim cap de setmana d'abril a la ciutat portuguesa de Porto. També com sempre ha estat un autèntic privilegi poder entrenar baix la supervisió directe d'una autèntica llegenda viva del karate com és Kanazawa sensei. La seva energia és impresionant als seus quasi 80 anys. Igualment com ja és tònica general en aquests seminaris, el seu fill Nobuaki Kanazawa sensei, l'ha assistit en aquest curs. Nobuaki sensei es caracteritza per la puresa de la seva tècnica exemplificant amb precisió matemàtica les tècniques del complet programa de la SKIF. En aquest seminari la pràctica ha estat esgotadora, tot i no ser dura, per la durada de les sessions i les característiques del gran poliesportiu de la facultat d'Educació Física de la Universitat de Porto, on es celebra cada any, reunint més de 350 karateka de totes les edats. Dues hores el matí i altra tant el capvespre (el diumenge horabaixa només per yudansha) amb nombroses explicacions i detalls tècnics interessants sobre kihon, kumite i kata.
Enguany s'ha treballat especialment el programa de kihon ippon kumite (els exercicis més complicats), jiyu ippon kumite, també parcialment i amb l'objectiu de combinar-los en diferents happo kumite.Nobuaki sensei ens gratificà també amb algunes aplicacions de jiyu kumite molt interessants. En l'apartat de kata: Jion, Gankaku, Gojushiho-dai i Gankaku-sho. Diumenge vaig tenir el privilegi de poder executar Gankaku-sho, juntament amb un petit grup de "voluntaris" davant Kancho. Supòs que més per educació i reforç positiu que altra cosa, en acabar ens va obsequiar amb un gratificant "O.K." acompanyat d'un somriure.
Sens dubte un dels aspectes més gratificants del seminari de Porto és retrobar-nos amb els nostres amics portguesos, sempre tan atents amb els mallorquins: Mario Aguas sensei, i el president de la FPKS, Joaquim Reis, sempre ens reben tan bé que ens fan sentir com a convidats d'honor. I no és per a menys! Gràcies a aquesta bona relació enguany hem pogut assistir altre cop al sopar amb Kancho Kanazawa i Nobuaki sensei, un altre gran privilegi! Durant el sopar, el doctor Carlos Vasconcelos, professional de prestigi nacional i un dels més entusiastes karateka de la SKIF Portugal va pronunciar un discurs d'agraïment al mestre i al seu fill per permitir-nos gaudir un cop més dels seus grans coneixements i maestria en el nostre estimat art marcial.

dilluns, 5 d’abril del 2010

Entrenament en diumenge

Des de fa uns sis mesos he agafat el costum d'anar a entrenar al dojo els diumenges horabaixa. L'entrenament personal sempre ha format part de la meva forma de veure i entendre la pràctica del karate. Notava, des de feia temps, que els caps de setmana hi havia un parèntesi massa llarg i el cos ho acusava. Des de que practic en solitari els diumenges horabaixa he notat una notable millora. Practico durant una hora o una hora i mitja i aprofito per fer els treballs i exercicis menys treballats en els entrenaments formals que faig amb el meu sensei o durant les classes que impartesc jo. També incorpor els diumenges la pràctica d'Okinawa kobudo: bo, sai i nunchaku que ho tenia bastant deixat.

Kobudo. Començ sempre amb el kobudo (una arma diferent cada setmana). El treball és bàsic i com a complement de la pràctica de Te. Els exercicis que treball són: Bo hojo undo; kata: Shushi no kun. Sai hojo undo. Kata: Nicho sai. Nunchaku hojo undo (dues o tres repeticions de cada exercici) i més o menys uns 15 minuts en cada sessió d'entrenament. Utilitz el treball de kobudo com encalentiment abans de passar al karate.

Karate. Varia molt cada setmana, segons allò que hagi treballat a classe. El treball de keri waza al mínim ja que a la meva edat i amb el meu estat físic no és aconsellable forçar-lo molt en forma de kihon. Sobretot practico mae geri.(NORMALMENT UNA SETMANA FAIG KIHON I LA SEGÜENT KUMITE A MENYS QUE HI DEDIQUI UNA HORA I MITJA I, EN AQUEST CAS, HO FAIG TOT).

Sonoba kihon: Únicament alguns exercicis bàsics com encalentiment: sonoba tsuki, primer en shizen tai i després en kiba dachi. Naname gyaku tsuki des de kiba dachi passant alternativament a migi i hidari zenkutsu dachi. Afegesc mae geri a la combinació. Solc dedicar al Sonoba kihon uns 20 minuts; en aquests entrenaments no acostum treballar Ido kihon ja que és allò que sempre fem a classe.

Kumite: Repàs de Kihon ippon kumite nums 1-5 contra atacs imaginaris de jodan, chudan, mae geri, yoko geri i mawashi geri. Ho treballo sense contrincant i per tant com si fos kihon. Una setmana faig Kihon ippon kumite i l'altra Jiyu ippon kumite, sempre amb contrincant imaginari, primer de dreta i després d'esquerra (aquest treball me sol dur uns 15 o 20 minuts).


Kata: Varia molt. Començ sempre amb Heian 1-5 i Tekki 1-3, molt lentament i seguesc amb els katas menys treballats a classe: Nijushiho, Wankan, Jiin, Chinte, Hangetsu, Bassai-sho (un pic o dos cada un).Quasi sempre també faig al menys un pic un d'aquests tres: Ananko (una recent incorporació en record dels temps que vaig practicar Sankukai), Seienchin o Koryu Chinto (Gankaku-sho) i, a vegades, Nijuhachiho (dedic al treball de kata uns 30 minuts).Darrerament, alguns pics he recordat Gojushiho-dai i Gojushiho-sho però sense aprofundir gaire.Els kata shitei (Kanku-dai, Bassai-dai, Jion, Jitte i Enpi) no els faig quasi mai ja que els treballo a classe.

Acab amb exercicis de relaxament i respiració.

I vos promet que me'n vaig a casa ben cuit.

dimarts, 30 de març del 2010

Petits karatekes de Deià




Les imatges corresponen al grup d'alumnes de Vicenç Olivares (foto gran assegut entre ells), instructor de karate-do a Deià on ensenya a un grupet de futurs grans karatekes. Cada any, per les festes de Sant Joan, aquest instructor realitza una petita demostració al poble, on els nins mostren els seus avenços dins l'art marcial. Vicenç Olivares entrena amb jo i per tant es un membre de Sóller Goshinkan. Ja fa molts anys que practica karate i va ser un dels meus primers alumnes a Sóller. Ara ja torna fer uns anys que assisteix a les meves classes. Al llarg de la seva ja llarga trajectòria ha demostrat una gran perseverança, una virtut que avui en dia sol mancar molt entre la gent que vol "aprende" karate i obtenir graus com més aviat millor.

dilluns, 15 de març del 2010

Kihon ippon kumite

La pràctica del kihon ippon kumite (i d’altres modalitats de treball amb un contrincant) està codificada dins el sistema SKI i forma part de l’entrenament diari a Sóller Goshinkan. L’atacant (semete) i el defensor (ukete) s’enfronten en una posició natural (shizen-tai). Es miren als ulls, inspiren i es saluden al mateix temps que exhalen des del baix ventre. A continuació l’atacant adopta una postura bàsica d’atac i anuncia en veu alta el nivell i la tècnica que utilitzarà en l’escomesa. El defensor, calma el seu esperit i observa amb concentració el primer moviment de l’atacant en una actitud de calma interior atenta. L’atacant llança el seu atac amb la màxima potència i velocitat però sense descuidar la tècnica bàsica utilitzada, al mateix temps que crida, exhalant amb força l’aire des del baix ventre (kiai). Immediatament el defensor recula o esquiva, aplica amb la màxima potència una defensa apropiada a l’atac i contraataca sense més dilació amb un cop de puny (tsuki), de mà oberta (uchi), de colze (hiji) o de peu (keri), també proferint el kiai però detenint l’atac a un centímetre d’un punt vital de semete. Tot l’exercici aquí explicat pot durar uns 30 segons. Es repeteix tantes vegades com faci falta i es practica diàriament, canviant les tècniques i els nivells d’atac i de defensa i contraatac en totes les combinacions possibles.
Formalment en el nostre sistema existeixen 6 kihon-kumite a nivell alt (contra oi-tsuki-jodan); 6 a nivell mig (contra oi-tsuki-chudan); 6 contra mae-geri chudan; 3 contra yoko-geri-chudan i 3 contra mawashi-geri-jodan. Es practiquen de dreta i d’esquerra la qual cosa suposa un bloc d’exercicis formals de 48 combinacions de moviments de defensa i contra-atac. Els papers de semete i ukete s’intercanvien després de cada grup d’exercicis. Aquest exercici és un dels més practicats dins la nostra escola i ens permet adquirir les habilitats necessàries per abordar formes més complexes de combat contra un o varis adversaris.

A la seqüència d’imatges podem veure kihon ippon kumite/jodan-tsuki/yonban (Nivell alt nº 4). Ukete: Lluc Garcia – Semete: Toni Jiménez. La seqüència de tècniques és.

Semete: Migi-jodan-oitsuki
Ukete: Jodan jujiuke/Kuzushi/Chudan mawashigeri/Ushiro mawashi empi.

diumenge, 14 de març del 2010

Els inicis de Sóller Goshinkan



Aquestes imatges correponen a una demostració de kobudo realitzada a Ses Argiles pel grup Goshinkan l'any 1978. A la primera fotografia es veu Lluc Garcia (dreta) demostrant tonfa contra bo, L'atacant és Miquel Aloy, llavors ichi-kyu (cinturó marró).

La segona foto pertany a la mateixa exhibició. En aquest cas Lluc Garcia realitza defensa de sai contra ken (espasa), també manejat per Miquel Aloy.

Shotokan Karate-do Internacional Illes Balears (SKIIB)

Sóller Goshinkan és el representant a Sóller de l'associació Shotokan Karate-do Internacional Illes Balears (SKIIB), entitat reconeguda pel Govern Balear com associació cultural sense ànim de lucre. El BOIB num. 163 de l’1 de novembre del 2007va fer pública la inscripció de l’Associació Shotokan Karate-do Internacional Illes Balears (SKIIB) en el Registre d’Associacions de la comunitat Autònoma de les Illes Balears, d’acord amb l’article 22.3 de la Constitució Espanyola i amb l’article 10 de la Llei Orgànica 1/2002 del 22 de març, reguladora del dret d’associació. La SKIIB està inscrita per resolució del Govern de dia 17 d’octubre del 2006, en la secció I i amb el numero 311000005899.
La SKIIB és una entitat cultural que té com objectiu la difusió dels aspectes no esportius del karate-do shotokan segons la filosofia i el mètode de Hirokazu Kanazawa. La SKIIB NO representa oficialment la Shotokan Karate-do International Federation ni tampoc la "SKI España" entitats a les quals NO està afiliada, ni tampoc a cap altre organització relacionada amb la SKIF. Tot i això els seus membres són seguidors del sensei Hirokazu Kanazawa des de fa més de 20 anys, practiquen i difonen el seu mètode i assisteixen regularment als seminaris impartits per ell. La SKIIB compta amb 15 yudansha entre shodan (1er. dan) i godan (5è.dan), tots ells examinats i atorgats directament per Hirokazu Kanazawa. L'instructor en cap és Manuel Román Garcia, SKIF Go-dan. El president de la SKIIB és Lluc Garcia, el secretari Antonio Iglesias, el tresorer José Miguel Tur i el Vocal primer Toni Jiménez.

Classes els dimarts i els dijous a les 21,15

Les classes de karate comencen a les 21,15 h. i acaben a les 22 o pocs minuts més. En aquests moments hi ha molts pocs alumnes (normalment menys de quatre) però això no és cap problema per treballar de forma seriosa. Les classes són formals i a l'estil tradicional començant i finalitzant segons el conjunt de normes Reigi-Saho (etiqueta). Encara que hi ha persones de diferents nivells (des de principiants a cinturó negre) tampoc no és problema ja que les classes segueixen un esquema sempre molt similar: taiso falaguer (exercicis d'encalentiment general), kihon, tanren kumite, yakusoku kumite i kata. A vegades s'acaba amb exercicis respiratoris, específics del sistema Kanazawa, i de "retorn a la calma". Les classes són sempre tonificants i mai esgotadores. Però es fa feina!Reconec que l'horari de les classes és un poc intempestuós, especialment per a les persones que han de matinar. Però, de moment és l'únic disponible. Ara ja fa quatre anys que donam aquesta classe però sembla que la gent no s'acaba d'animar a venir!

dissabte, 13 de març del 2010

SHOTOKAN KARATE-DO INTERNACIONAL (SKI)

A Sóller Goshinkan s'ensenya i practica el karate segons el mètode Shotokan Karate-do Internacional, conegut per les sigles S.K.I.
Què és el Shotokan Karate-do S.K.I. ?
S.K.I. són les sigles de Shotokan Karate-do International. No es tracta d’un “estil” sinó d’una organització fundada l’any 1977 per Hirokazu Kanazawa (Iwate, 1931) que té com a finalitat la difusió del karate tradicional segons l’esperit del Budo encara que sense defugir dels aspectes esportius malgrat aquests no es consideren una finalitat. Hirokazu Kanazawa està considerat avui en dia com un dels darrers grans experts en karate-do. Dins la S.K.I., un dels objectius és que totes les persones puguin desenvolupar el seus potencials sense distinció d’edat, sexe o constitució física. També es dóna una especial rellevància a la pràctica equilibrada dels tres pilars del karate-do: kihon, kumite i kata. La pràctica del yakusoku kumite està codificada dins el sistema S.K.I., de tal forma que constitueix una de les parts més importants de l’entrenament durant el qual es presta especial atenció a l’harmonia i la cortesia entre els practicants.

Dur i suau. Aquests dos principis equilibrats són el secret de la salut i l’efectivitat segons la tradició oriental. Hirokazu Kanazawa ha estat un dels experts en karate que ha volgut retornar als orígens de l’art marcial aprofundint en la pràctica de les escoles antigues de la Xina i del Japó. Expert en tai-xi, ha introduït els seus principis en la pràctica del karate, mitjançant una forma especial d’utilitzar la força i l’energia interna així com per la pràctica d’exercicis respiratoris que en part estan basats en els moviments del tai-xi-xuan.