Lesions: Dojo buit

En un cas així, sí que s'ha de deixar d'entrenar uns dies.

Aquest mes de novembre m'he trobat molts dies tot sol als entrenaments regulars de dimarts i dijous. Sembla que el mal temps i la mala sort han propiciat moltes lesions entre els meus escassos alumnes per la qual cosa la majoria ha deixat d'entrenar total o parcialment. Segons sembla cap d'aquestes lesions té relació amb la pràctica del karate, sinó que respon a altres motius: accidents, feina, hàbits, recaigudes per lesions anteriors mal curades....etc. He entrenat moltes vegades estant malalt o lesionat i fins i tot amb mal, però puc entendre que la majoria de gent abandoni uns dies l'entrenament quan no es troba bé. La meva experiència me fa pensar, però, que, llevat de casos molt greus o traumàtics i anant amb cura, l'entrenament de karate i/o kobudo ha de continuar fins i tot estan malalt. En la majoria dels casos la recuperació serà més ràpida. Però per això hem de conèixer molt bé el nostre cos i les nostres limitacions i també hem de tenir una bona coneixença de les tècniques i eliminar aquelles que en aquests moments ens poden ser perjudcials.
Bé. Sigui com sigui, esper que se recuperin aviat. Estic cansat de veure el dojo buit!

Entrenament Ryu Kyu Kobudo Shimbukan

El passat cap de setmana vaig poder gaudir un cop més a Barcelona de dues jornades intensives d'entrenament de kobudo (Ryu Kyu Kobudo Shimbukan). No tenc paraules per agraïr la generositat que me demostren cada vegada els dos liders que actualment té aquest estil a Espanya, els senseis José Luis Soto y Rafael Pulgarín. Alguns companys de Bèlgica es van desplaçar també fins Catalunya per poder disfrutar dels seus ensenyaments. En aquesta ocasió hi hagué un repàs quasi complet als kata del sistema, treballant en conjunt i, posteriorment per grups, segons nivell. La part més interessant va ser la dedicada a aplicacions pràctiques. En aquesta ocasió hi hagué temps (en total van ser més de 10 hores d'entrenament) per repassar els katas troncals del sistema: Maezato no Tekko; Maezato no Nunchaku; Akamine no Nunchaku; Shushi no kun sho; Sakugawa no Kon sho; Shushi no Kon dai; Chikin Shitahaku no Sai; Chatan Yara no Sai: Hamahiga no Tonfa y, segons els nivells de cada un, alguns pogueren gaudir d'una introducció a Kanegawa no Nicho Kama i a Kanegawa no Timbe.

El sistema Shimbukan que estic estudiant des de fa un parell d'anys té una gran riquesa de noviments que el distencien d'altres sistemes de Kobudo amb els que estava més familiaritzat. Cal destacar sobretot la gran importància que dóna al treball de koshi (maluc) la qual cosa suposa una gran dificultat fins i tot pels que fa molts anys que fem karate.

En aquest entrenament vam incidir també amb les aplicacions "pràctiques" (entre cometes perquè, per suposat, ningú no va armat pel carrer per defensar-se, entre d'altres coses perquè és il·legal) amb el tekko. També ens enfrontarem amb la dificultat dels treballs de yakusoku arma/arma, coneguts formalment en el sistema  com bo tai bo i bo tai sai, exercicis formals que no cal confondre amb els bunkai o els oyo (anàlisi i aplicacions) que són lliures i amb l'únic límit que ens imposi la nostra imaginació i la nostra capacitat tècnica. O sigui: exactament igual que en el karate.

Un cop més, el millor de les dues jornades d'entrenament va ser la calidesa humana de senseis i companys i per suposat, l'aportació d'un caramull de detalls tècnics i correccions que me proporcionen valuós material per a les meves sessions d'entrenament personal i per a l'intercanvi amb els meus alumnes.

Foto de família després de la llarga sessió de dissabte.

Setembre, temps de reprendre la normalitat

Després de dos mesos de ple estiu, aquest comença a arribar al seu final i també començam a tornar a la regularitat dels entrenaments a Sóller Goshinkan. Com a cada principi de temporada, els objectius són molts i ambiciosos, segurament molt més d'allò que permeten els recursos i, fins i tot les forces.
Tot i això el mes d'agost no hem deixat d'entrenar ni de practicar, tal volta d'una manera més relaxada i dispersa del que és recomanable, però també amb estones i dies agradables d'intercanvi, alguns dels quals encara els reservem per al mes que ara comença.
El mes d'agost vam celebrar a Sóller un entrenament conjunt del grup Shotokan Karate-do Internacional Illes Balears (Shotokan Kanazawa-ha), que va ser dirigit pel sensei Manuel Román. Aquest dia es va treballar el kata Gankaku, així com algunes aplicacions de Kihon ippon kumite. Després els més atrevits realitzaren algunes demostracions als demés: Román sensei i jo mateix vam mostrar Wankan; Toni Jiménez i Andrés Forteza, s'animaren amb Nijushiho; a petició d'alguns, Román sensei realitzà Unsu i, finalment, jo mateix vaig mostrar kobudo amb el kata de bo Shushi no kun sho. I és que l'intercanvi i la demostració entre companys sempre és enriquidora i ens permet descobrir subtilitats de la forma de practicar de cada un a més de corregir defectes.

Manolo sensei, Lluc: Wankan.

Lluc: Shushi no kon sho.

Lluc: Shushi no kon sho.

Toni Jiménez i Andrés Forteza: Nijushiho.

José Miguel Tur: Sochin

Shotokan SKI IB yudansha a Sóller.
Toni Jiménez, Toni Iglesias, José M. Tur, Juan Castillo.
Miguel A. Matitos, Loli, Lluc, Manuel Román, Andrés Forteza.

També el mes d'agost hem tengut l'honor de rebre al nostre dojo visitants d'altres clubs de karate que han volgut compartir un entrenament amb nosaltres. En concret han assistit a alguna sessió de karate i kobudo, Miquel Vallcaneras i Pere Bernat, tots dos del club karate Sóller i deixebles del sensei Xisco Casasnovas. Llàstima de no haver-ne deixat constància gràfica!

Per això, a partir d'avui mateix no continuam, ja que no hem aturat, però començam la regularitat dels entrenaments. A Sóller, els dimarts a les 19,30 (karate i kobudo) i els dijous a les 20,15 (karate), a més d'algun entrenament especial algun dimecres (kobudo) i, al menys un cop per setmana, a Palma a practicar Shotokan S.K.I. amb el meu mestre Manuel Román.

I més coses que anunciarem abans de que acabi aquest mes. Ànim i bons entrenaments. Gambatté kudasai!

Kaeshi ippon kumite

Pràctica de Kaeshi ippon kumite aquest dimarts a Goshinkan dojo.

Dins la pràctica progressiva del kumite segons el mètode del mestre Hirokazu Kanazawa, Kaeshi ippon kumite ocupa un lloc destacat dins l'apartat de Kihon Kumite o kumite bàsic. Segons Kanazawa sensei  (Kokusai Shotokan Karate-do Kumite Kyohan, Tokyo, 1987) l'objectiu d'aquest EXERCICI,  és similar al del Kihon ippon kumite però amb la diferència que està dissenyat per desenvolupar el sentit de la intuició (kan) en el combat. En paraules de ciència esportiva diriem que té com objecte el desenvolupament de la capacitat i velocitat de reacció. El procediment difereix bastant de Kihon ippon kumite, sobretot perquè la posició de sortida és Shomen shizen tai (posició natural). El primer atacant esdevé al final el contra atacant ja que l'atac inicial servei per provocar una reacció en el contrari que serà immediatament defensada i contra-atacada. La finesa i concentració de semete i ukete esdevé un segon punt important en aquesta pràctica ja que, al contrari de Kihon ippon kumite el que inicia l'acció només avisa el contrincant del nivell d'atac (a excepció de keri), però no li revela ni la tècnica ni si ho farà amb la dreta o amb l'esquerra.  Per això es parteix d'una posició natural i no de kamae. També per aquest motiu Kanazawa sensei destaca que "unsoku (el desplaçament) és un dels punts importants i requereix finesa d'acció i potència muscular a les cames per aconseguir una 'arrencada' instantània", uns aspectes que sens dubte aquest tipus de kumite contribueixen a desenvolupar.

Gaudir de la pràctica al dojo

Després de la pràctica de dimarts a Goshinkan: Lluc, Vicenç i Miquel A.

Practicar karate-do i kobudo és més que "entrenar". El dojo no és un gimnàs. És un espai on en un ambient familiar ens centrem en millorar les nostres habilitats físiques i a gaudir a la vegada que intentem fer-nos millors com persones, més forts i obtenir també més salut i més capacitat d'autoprotecció. La pràctica de karate i kobudo esdevé llavors "keiko", una activitat en la que la relació humana es combina amb la transferència de coneixements (en ambdues direccions), el contacte físic i l'aprenentatge tècnic.

Sessió completa

Buki, "esperant torn" sobre el trispol del dojo.

Aquest dimecres, sessió d'entrenament personal en kobudo. Quasi dues hores de feina en solitari repassant bases i katas troncals: Maezato no tekko; Maezato no Nunchaku; Akamine no nunchaku; Shushi no kun sho; Sakugawa no kun sho; Tsukenshitahaku no sai; Hamahiga no tonfa i un tast de Chatanyara no sai. Dimecres  me tocava entrenament de karate però degut a la feina no hi vaig poder assistir. De cada vegada veig que el kobudo no el puc deixar per a entrenaments ocasionals per la qual cosa qualsevol oportunitat per poder treballar s'ha d'aprofitar. Malgrat sigui tot-sol i en unes hores del dia en les que el cos el que demana és anar a descansar. Val la pena.

Horaris Primavera

Des de dia 1 de febrer els entrenaments de Sóller Goshinkan es duen a terme al nou dojo del C.P. Victòria.

Els horaris d'entrenament durant la Primavera (Abril, Maig i Juny) seran els següents:

- Entrenament infantil (només d'11 anys per amunt i cal coordinar am el Grup d'Acció Social): dilluns i dimecres a les 17,15. Interessats podeu enviar un correu a sempaijuku@gmail.com

- Entrenament general (Karate i Kobudo, a partir de 15 anys): Dimarts 19,30 a 21 h. - Dijous 20,15 a 21,15 h. Un dimecres cada 15 dies de 20 a 21 h. El mes d'abril l'entrenament de dimecres es durà a terme els dies 3 i 17 (*).

*(El mes de maig NO hi haurà entrenament els dies 1 (dimecres) i 2 (dijous) degut a altres activitats al C.P. Victòria. Es recuperaran en dates posteriors).

Shomen del nostre dojo: Gichin Funakoshi O-sensei; Tora no Maki; Kigu; Buki.

Entrenament personal, exercici de responsabilitat

En karate-do i kobudo (i també en altres Budo, especialment aquells que es basen en la repetició de condicionament, fonaments i kata) l'entrenament personal -entès com tot el que es fa, en solitari o acompanyat, defora de l'àmbit formal de la "classe"- hauria de representar, al meu entendre, al menys el 75 per cent de la formació. Però, al menys pel que fa al karate, això no és així ni de prop per a la majoria de practicants. En el karate clàssic (a les Ryu Kyu) aquest tipus d'entrenament suposava segurament més del 95 per cent o més de la formació. Les coses començaren a canviar quan el karate es va començar a estendre, primer al Japó i després a tot el món. També poc a poc al bressol del karate les coses també van començar a canviar: la professionalització dels professors i la comercialització dels dojos, convertits molts d'ells en "juku" o acadèmies ho va dur tira tira. Avui en dia la immensa majoria de practicants “normals” es limiten a assistir a les classes, dos o tres pics per setmana, i alguns encara menys. Si ens referim al karate esportiu (competició de kumite o kata) els adeptes sí que han recórrer a l’entrenament extra, fora de les classes, ja sigui condicionament físic o tècnic. Però, curiosament, els que se senten “tradicionalistes” no sempre recorren a la forma més tradicional de practicar el karate: l’entrenament instrospectiu i repetitiu en solitari de kihon, kata o hojo-undo (o amb un company: oyo, bunkai o yakusoku kumite) però fora de la classe, vull dir, per suposat, “a més de la classe”.

Excuses per no afegir quatre o sis hores d’entrenament setmanals a les tres o quatre magres que assistim a classe (suposant que no en deixem cap), sempre en trobarem, sobretot si les cercam. Però sense aquest entrenament personal en el que intentem perfeccionar i posar en pràctica, de forma continuada, allò que hem après dels nostres mestres és impossible progressar en el camí del karate-do, del kobudo, o del que sigui. Per suposat les limitacions de temps, laborals o familiars existeixen i en la majoria dels casos s’han de prioritzar. Però si som sincers amb nosaltres mateixos veurem com, moltes vegades, si no practicam diàriament és per comoditat i perquè estam instal•lats en la cultura del “no esforç”. I que qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Christmas keiko

El dia de Nadal solem menjar més del compte, així que una mica d'exercici sempre es recomanable. Per aquest motiu tant dia 24 vespre com el dia de Nadal he aprofitat que he pogut desconectar una mica de la feina per entrenar un poc. El dissabte vespre, abans del sopar "especial", una mica de footing al camp de futbol del Port alternant les curses amb exercicis de tonificació i kata (vaig tenir tot el camp per jo).

El dia de Nadal vespre li ha tocat el torn al kobudo: bojutsu. Repàs de bo kihon i bo hojo undo, durant una hora i, per acabar, unes repeticions del kata Sisochin (Goju-Ryu). Segurament amb l'exercici no he cremat totes les calories ingerides durant aquests dos dies. Pero la pràctica del karate-do i kobudo en solitari durant aquests dies de festa m'ha aportat benestar físic i psicològic i m'ha carregat les piles per la setmana que ara comença. Salut i molts anys!

Auto-entrenament Seienchin

Seienchin forma part del programa superior Shotokan Ryu del mestre Hirokazu Kanazawa. El kata es practicat a les escoles Goju Ryu i a Shito Ryu i tambe fins i tot a Kyokushinkai i a Shindo Jinen Ryu (Ryobukai). Hi ha diverses versions depenent de les linies de transmissio. Pot sorprendre per tant que tambe es practiqui a algunes escoles Shotokan. En realitat Seienchin no s'ensenya formalment a les escoles de la linia SKI (Shotokan Karate-do International o Kokusai Shotokan) si no que la incorporacio d'aquest kata en alguns dojos prove de seguir les recomanacions de Kanazawa sensei que el practica i el va ensenyar i demostrar en alguns seminaris de la passada decada.Quan Hirokazu Kanazawa va fundar la SKI va manifestar que "La practica del karate, estrictament, no te res a veure amb l'estil. Veig molt be quan estam a la plenitud fisica de l'edat practiquem amb molta força; pero passats els 30 anys d'edat (!) ens hem d'inspirar en Goju-ryu" (Cook [2001], citant textualment una entrevista a Kanazawa sensei publicada a Australasian Fighting Arts el 1989).
Per tant, i no nomes perque la meva edat ja quasi dobla la recomanada pel sensei, sempre que puc practic aquest kata tan interessant, que inclou tecniques aplicables directament a la defensa personal.
Ahir vaig fer sessio d'auto-entrenament i, a mes de combinacions tecniques propies de shotokan, vaig practicar aquest kata devers una hora. Vos ne pos algunes captures agafades del video d'estudi que vaig enregistrar.

Seipai, kata recuperat!

Cada estiu intent aprofitar el mes d'agost per estudiar algun kata més en profunditat o recuperar algun kata oblidat. En aquesta ocasió vaig decidir recuperar el kata Seipai, uns dels característics de l'estil Goju-ryu (i també Shito) i que sempre m'ha agradat molt. Fa uns 30 anys vaig aprendre aquest kata a Eivissa on el grup de Shotokan de Pepe Torres tenia aquest kata entre els que es practicaven habitualment. Sí. Avui dia sembla mentida però en aquell temps el karate era molt més obert que ara. D'una banda molts dels que fèiem Shotokan proveníem d'altres estils i conservàvem els katas originals com a part del nostre treball. Per a mi aquesta filosofia segueix sent vàlida i em permet treballar sensacions i tècniques diferents al mateix temps que m'ajuda a conèixer millor les arrels culturals del karate. Hi ha diferents versions de Seipai, encara que són totes molt semblants. Els matisos són diferents i de vegades els desplaçaments i posicions del cos una mica diferents. Però Seipai és un kata molt interessant per a qualsevol karateka, per la subtilitat de les seves tècniques i les seves múltiples aplicacions reals. Per a mi és un gran kata i una gran base de treball i em sent molt feliç de, anys després, poder recórrer de nou el seu embusen amb certa soltura. Ara només em cal seguir millorant la seva execució i treure-li partit als seus múltiples recursos. Hi ha treball (Traducció al català del darrer post al meu altre blog: Sempaijuku karate-do).
Portada del llibre Seipai no Kenkyu (Estudi del kata Seipai), de Mabuni Kenwa (1934, -any 9 de Showa-).

Comença un nou "curs"

Hi ha "cursos" en la pràctica del karate-do? Evidentment que no. Ja he escrit altres vegades que la pràctica del karate no es pot contemplar com tal si no és continua. Ha de continuar a l'estiu, als festius i als períodes on els centres esportius estan "tancats per vacances". Al dojo tradicional era costum que no hi hagués portes. Estava per tant obert les 24 hores dels 365 dies de l'any, perquè els adeptes hi poguessin anar a entrenar a qualsevol hora del dia o de la nit, hi hagués o no el sensei present. Evidentment això avui és pur romanticisme i fins i tot a la cuna del karate és avui una excepció. Així que un, malgrat hagi intentat mantenir-se actiu tot l'estiu, evidentment s'ha relaxat. Amb l'arribada del setembre hom espera recuperar la "normalitat". Si a Sóller Goshinkan van iniciar, d'aquesta manera, les classes el passat dijous, avui començ els entrenaments "normals" a Ciutat, baix les odres del meu sensei (que per cert també s'havia agafat 15 dies de vacances). Però, segurament tampoc no serà avui que ens trobem sobre el tatami tots els "yudansha" del l'escola. La gent, fidel a les sanes costums occidentals, s'anirà incorporant progressivament al llarg del mes. Tal volta no sigui així i ens trobem avui tots els habituals, ja disposats a suar el dogi de valent! Seria una molt agradable sorpresa!

Karate-keiko d'ahir: kata shitei+fukyugata+koryugata

Un gran entrenament personal ahir, diumenge. Sí senyor. Vaig acabar rebentat però ben satisfet! Tal volta poc ortodox (supòs que és vera que som una mica friki). Després de 15 dies sense donar canya al cos degut a un lumbago de l'hòstia, ahir vespre vaig fer feina fonamental repassant els katas obligatoris i fonamentals del meu estil (Shotokan-Ryu). Son katas que tots coneixem i ens pensam "dominar" però s'han de practicar sempre, tota la vida si es possible, amb un únic objectiu: fer-los cada dia una mica millor. Això és bo de dir però mal de fer. De fet és una gran contradicció ja que a mesura que pujam de nivell (alerta!, he dit de "nivell" no de "rang", que quedi clar) també anam tornant més vells i perdent facultats físiques a una velocitat que esgarrifa. Sigui com sigui, un practicant de Shotokan-Ryu no pot perdre de vista mai aquests kata, tengui l'edat que tengui. Així que ahir....Heian shodan, Heian nidan, Heian sandan, Heian yodan, Heian godan. Després la sèrie de tres Tekki (shodan, nidan i sandan). A continuació els katas troncals de l'estil (shiteigata): Bassai-dai, Kanku-dai, Enpi, Jitte, Jion i Hangetsu. Ja que com sabeu jo també intent estudiar, conservar i practicar la sabiduria d'altres estils i de l'estil antic, m'hi vaig afegir dos suplements: Per començar Fukyugata ichi i Fukyugata ni (Shorin-Ryu). I per acabar de capbussar en el passat del nostre art: Seienchin i Ananko (Shito-Ryu) i Kyan no Seisan (Shorin-Ryu). En total una hora seguida de feina, temps per temps, amb energia però amb especial atenció a la correcció dels moviments i al desplaçament dels peus (unsoku). L'esquena me va respectar, sense deixar de fer-me mal, però me va respectar. Dutxa sopar, ibuprofé i a jeure (no sense abans dedicar una estona a escriure això per compartir tan satisfactòria experiència amb els meus benvolguts, i pocs, lectors).

Karate-Kobudo keiko d'avui (dimarts)

Continuant amb la nostra filosofia d'ensenyament (i entrenament)transversal, la classe d'avui s'ha dedicat al kobudo durant la primera mitja hora. Hem practicat bo hojo undo i posteriorment jo he realitzat el kata "Shuji no kun" per demostrar un exercici tradicional d'Okinawa kobudo de nivell bàsic/mitjà. La segona mitja hora l'he dedicada al kihon bàsic (programa SKI) i a l'ensenyament de la primera meitat del kata Tekki shodan. Pel que fa al kihon, hem treballat renzoku oi-zuki, renzoku age-uke, renzoku chudan shuto-uke, renzoku maegeri i nidan geri (unes 15 repeticions de cada). El kata tekki shodan s'ha treballat unes 15 vegades (primera meitat) a fi d'assimilar be els moviments sense perdre l'atenció sobre tachi-kata. Especial esment en els canvis de mirada i a la sincronització dels moviments que acompanyen cada un dels fumikomi. Com sempre, finalització formal de la clase amb mokuso (Que siguem pocs no és excusa). I cap a casa a sopar.