dijous, 21 de novembre del 2013

Entrenament Ryu Kyu Kobudo Shimbukan

El passat cap de setmana vaig poder gaudir un cop més a Barcelona de dues jornades intensives d'entrenament de kobudo (Ryu Kyu Kobudo Shimbukan). No tenc paraules per agraïr la generositat que me demostren cada vegada els dos liders que actualment té aquest estil a Espanya, els senseis José Luis Soto y Rafael Pulgarín. Alguns companys de Bèlgica es van desplaçar també fins Catalunya per poder disfrutar dels seus ensenyaments. En aquesta ocasió hi hagué un repàs quasi complet als kata del sistema, treballant en conjunt i, posteriorment per grups, segons nivell. La part més interessant va ser la dedicada a aplicacions pràctiques. En aquesta ocasió hi hagué temps (en total van ser més de 10 hores d'entrenament) per repassar els katas troncals del sistema: Maezato no Tekko; Maezato no Nunchaku; Akamine no Nunchaku; Shushi no kun sho; Sakugawa no Kon sho; Shushi no Kon dai; Chikin Shitahaku no Sai; Chatan Yara no Sai: Hamahiga no Tonfa y, segons els nivells de cada un, alguns pogueren gaudir d'una introducció a Kanegawa no Nicho Kama i a Kanegawa no Timbe.

El sistema Shimbukan que estic estudiant des de fa un parell d'anys té una gran riquesa de noviments que el distencien d'altres sistemes de Kobudo amb els que estava més familiaritzat. Cal destacar sobretot la gran importància que dóna al treball de koshi (maluc) la qual cosa suposa una gran dificultat fins i tot pels que fa molts anys que fem karate.

En aquest entrenament vam incidir també amb les aplicacions "pràctiques" (entre cometes perquè, per suposat, ningú no va armat pel carrer per defensar-se, entre d'altres coses perquè és il·legal) amb el tekko. També ens enfrontarem amb la dificultat dels treballs de yakusoku arma/arma, coneguts formalment en el sistema  com bo tai bo i bo tai sai, exercicis formals que no cal confondre amb els bunkai o els oyo (anàlisi i aplicacions) que són lliures i amb l'únic límit que ens imposi la nostra imaginació i la nostra capacitat tècnica. O sigui: exactament igual que en el karate.

Un cop més, el millor de les dues jornades d'entrenament va ser la calidesa humana de senseis i companys i per suposat, l'aportació d'un caramull de detalls tècnics i correccions que me proporcionen valuós material per a les meves sessions d'entrenament personal i per a l'intercanvi amb els meus alumnes.

Foto de família després de la llarga sessió de dissabte.