Auto-entrenament Seienchin

Seienchin forma part del programa superior Shotokan Ryu del mestre Hirokazu Kanazawa. El kata es practicat a les escoles Goju Ryu i a Shito Ryu i tambe fins i tot a Kyokushinkai i a Shindo Jinen Ryu (Ryobukai). Hi ha diverses versions depenent de les linies de transmissio. Pot sorprendre per tant que tambe es practiqui a algunes escoles Shotokan. En realitat Seienchin no s'ensenya formalment a les escoles de la linia SKI (Shotokan Karate-do International o Kokusai Shotokan) si no que la incorporacio d'aquest kata en alguns dojos prove de seguir les recomanacions de Kanazawa sensei que el practica i el va ensenyar i demostrar en alguns seminaris de la passada decada.Quan Hirokazu Kanazawa va fundar la SKI va manifestar que "La practica del karate, estrictament, no te res a veure amb l'estil. Veig molt be quan estam a la plenitud fisica de l'edat practiquem amb molta força; pero passats els 30 anys d'edat (!) ens hem d'inspirar en Goju-ryu" (Cook [2001], citant textualment una entrevista a Kanazawa sensei publicada a Australasian Fighting Arts el 1989).
Per tant, i no nomes perque la meva edat ja quasi dobla la recomanada pel sensei, sempre que puc practic aquest kata tan interessant, que inclou tecniques aplicables directament a la defensa personal.
Ahir vaig fer sessio d'auto-entrenament i, a mes de combinacions tecniques propies de shotokan, vaig practicar aquest kata devers una hora. Vos ne pos algunes captures agafades del video d'estudi que vaig enregistrar.

Seipai, kata recuperat!

Cada estiu intent aprofitar el mes d'agost per estudiar algun kata més en profunditat o recuperar algun kata oblidat. En aquesta ocasió vaig decidir recuperar el kata Seipai, uns dels característics de l'estil Goju-ryu (i també Shito) i que sempre m'ha agradat molt. Fa uns 30 anys vaig aprendre aquest kata a Eivissa on el grup de Shotokan de Pepe Torres tenia aquest kata entre els que es practicaven habitualment. Sí. Avui dia sembla mentida però en aquell temps el karate era molt més obert que ara. D'una banda molts dels que fèiem Shotokan proveníem d'altres estils i conservàvem els katas originals com a part del nostre treball. Per a mi aquesta filosofia segueix sent vàlida i em permet treballar sensacions i tècniques diferents al mateix temps que m'ajuda a conèixer millor les arrels culturals del karate. Hi ha diferents versions de Seipai, encara que són totes molt semblants. Els matisos són diferents i de vegades els desplaçaments i posicions del cos una mica diferents. Però Seipai és un kata molt interessant per a qualsevol karateka, per la subtilitat de les seves tècniques i les seves múltiples aplicacions reals. Per a mi és un gran kata i una gran base de treball i em sent molt feliç de, anys després, poder recórrer de nou el seu embusen amb certa soltura. Ara només em cal seguir millorant la seva execució i treure-li partit als seus múltiples recursos. Hi ha treball (Traducció al català del darrer post al meu altre blog: Sempaijuku karate-do).
Portada del llibre Seipai no Kenkyu (Estudi del kata Seipai), de Mabuni Kenwa (1934, -any 9 de Showa-).