Actual règim d'entrenament en kobudo

Cada vegada dedic més temps al kobudo i intent que no sigui en detriment del karate-do. El kobudo precisa d'una atenció constant per anar polint les tècniques, sempre massa complicades per deixar-les per a entrenaments "ocasionals". El kobudo de la línia Taira és actualment la meva base de feina personal en aquest art marcial tradicional. Els katas que practic, al menys unes tres hores a la setmana, són els fonamentals de la línia i són els següents: Bojutsu: Shushi no kon sho//. Saijutsu: Tsuken shitahaku no sai//. Nunchakujutsu: Maezato no nunchaku//. Complement la repetició de kata amb el treball de base (kihon) per mantenir i millorar dia a dia el domini de les diferents buki (armes).

Estic raonablement satisfet fins ara dels resultats. Ja fa molts anys que estic familiaritzat amb el kobudo d'Okinawa, però el canvi autodidàctic a la línia Taira comporta moltes dificultats tècniques que ara per ara he d'afrontar pràcticament en solitari (cosa que esper que canviï a partir del 2013, si no sorgeixen nous impediments). Al nou projecte Goshinkan que iniciaré el nou any la pràctica del kobudo hi tendrà un paper fonamental.

Entrenament personal, exercici de responsabilitat

En karate-do i kobudo (i també en altres Budo, especialment aquells que es basen en la repetició de condicionament, fonaments i kata) l'entrenament personal -entès com tot el que es fa, en solitari o acompanyat, defora de l'àmbit formal de la "classe"- hauria de representar, al meu entendre, al menys el 75 per cent de la formació. Però, al menys pel que fa al karate, això no és així ni de prop per a la majoria de practicants. En el karate clàssic (a les Ryu Kyu) aquest tipus d'entrenament suposava segurament més del 95 per cent o més de la formació. Les coses començaren a canviar quan el karate es va començar a estendre, primer al Japó i després a tot el món. També poc a poc al bressol del karate les coses també van començar a canviar: la professionalització dels professors i la comercialització dels dojos, convertits molts d'ells en "juku" o acadèmies ho va dur tira tira. Avui en dia la immensa majoria de practicants “normals” es limiten a assistir a les classes, dos o tres pics per setmana, i alguns encara menys. Si ens referim al karate esportiu (competició de kumite o kata) els adeptes sí que han recórrer a l’entrenament extra, fora de les classes, ja sigui condicionament físic o tècnic. Però, curiosament, els que se senten “tradicionalistes” no sempre recorren a la forma més tradicional de practicar el karate: l’entrenament instrospectiu i repetitiu en solitari de kihon, kata o hojo-undo (o amb un company: oyo, bunkai o yakusoku kumite) però fora de la classe, vull dir, per suposat, “a més de la classe”.

Excuses per no afegir quatre o sis hores d’entrenament setmanals a les tres o quatre magres que assistim a classe (suposant que no en deixem cap), sempre en trobarem, sobretot si les cercam. Però sense aquest entrenament personal en el que intentem perfeccionar i posar en pràctica, de forma continuada, allò que hem après dels nostres mestres és impossible progressar en el camí del karate-do, del kobudo, o del que sigui. Per suposat les limitacions de temps, laborals o familiars existeixen i en la majoria dels casos s’han de prioritzar. Però si som sincers amb nosaltres mateixos veurem com, moltes vegades, si no practicam diàriament és per comoditat i perquè estam instal•lats en la cultura del “no esforç”. I que qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Hora de canviar dogi i obi?

Hora de canviar dogi i obi? Vestir un dogi vell i espatllat per l'ús està mal vist tot i que si està net es permet, sobretot en l'entrenament personal però mai en un acte formal. En canvi dur a la cintura un obi vell i gastat està ben vist i fa veterà, fins el punt que algunes marques en fabriquen de fàcilment 'gastables' encara que (de moment) no arriben a fer-ne de ja gastats, com els texans. A ...l'esquerra teniu un dels meus dos gis dels que actualment utilitz per entrenar i per donar classe i també l'obi. M'hi sent tan còmode que me resistesc a canviar. A la dreta el dogi nou (barat i 'nacional') i l'obi que fa uns anys que vaig encarregar però que també me resistesc a emprar. I no és que ho faci per fardar de veterà (que ho som) sino perquè realment resuant la segona pell i el cinturó que m'han acompanyat quasi diàriament durant els darrers 10 anys me sent realment bé. O sigui que m'ho pensaré però crec que, a menys que hagi d'anar a alguna banda on no vulgui que me diguin 'brutet', continuaré amb el de l'esquerra. Darrera l'aspecte 'rango' s'hi amaguen moltes hores d'intent d'autosuperació, finalitat última de l'entrenament en karate-do. Bé. Ja ho veurem s'hi canvio.....

Kobudo geiko

La pràctica del kobudo, amb la que estic familiaritzat des de ja fa molts anys però sense haver mai arribat a aprofondir-hi de debò, s'ha convertit ara en un complement insubstituïble del meu entrenament. El kobudo d'Okinawa,a part d'un art marcial per ell mateix, és la millor forma per un karateka veterà de mantenir i millorar la coordinació i el bon estat de les articulacions. En l'entrenament clàssic de bo, nunchaku, sai i tonfa (a més d'altres armes) hi intervenen tots els grups musculars i l'arma esdevé una part més de les extremitats superiors com si es tractés d'una prolongació de les mateixes i per tant de les principals armes del cos amb les que compta el karate (karada no buki). A les imatges, captures del meu darrer entrenament de kobudo (extretes de diferents moments de l'execució d'un kata clàssic: Tokumine no kun).

初稽古– Hatsugeiko 2012

Hatsugeiko (初稽古–) és en la tradició del karate-do (i del Budo en general), el primer entrenament de l'any. El meu hatsugeiko 2012 va ser dilluns vespre, dia 2 de gener, a l'escola de karate-do Román de Palma, amb el meu mestre Manolo sensei i el meu company Toni Jiménez. Va ser un entrenament interessant perquè ja que només dos yudansha ens vam incorporar a classe el primer dia, la classe va ser especial: kihon basat en contracció i expansió en tsuki i keri-waza i a continuació treball de kata poc habituals com són Gojushiho (dai i sho), Gankaku-sho i Seienchin.


Pel qui no ho sapi, en el nostre sistema els katas goshushiho-dai i gojushiho-sho estan "invertits" respecte a als que tenen la mateixa denominació en altres línies Shotokan. En el sistema del mestre Hirokazu Kanazazawa, la forma dai és la més senzilla, amb técniques més directes i més habituals (com yonhon nukite) i es correspon amb la forma sho d'altres sistemes. Pel contra, la nostra forma sho es correspon amb la dai d'altres línies i és el kata amb aplicacions més indirectes, moviments en ura i tècniques "rares" com ippon-nukite o washide-uchi. Ambdues formes han estat molt corrompudes per la seva difusió en competició que n'ha alterat el ritme i el significat. De Seienchin ja ne parlat en altres posts. I pel que fa a Gankaku-sho, és una de les moltes variants de Chinto practicades a Shorin-ryu però adaptada per Kanazawa sensei a la dinàmica corporal pròpia del Shotokan. Essent una forma antiga (inclosa dins el programa oficial de la nostra línia) també es pot anomenar Koryu Gankaku (o "Gankaku d'estil antic").


A Sóller també vam tenir el nostre Hatsugeiko. Va ser dimarts vespre (fa només dues hores que ha acabat) i a la classe només va venir en Vicenç Olivares i un espectador. Vam fer repàs general dels kata troncals de l'estil i també Kihon ippon kumite.

En general, una gran forma de començar l'any nou, amb salut, força i harmonia. Si encara no heu fet el vostre propi Hatsugeiko 2012, ANIMAU-VOS!

Ah! I no cal que sigui de Karate!

(PD: Les fotos no són del hatsugeiko sinó d'un entrenament de desembre)

Christmas keiko

El dia de Nadal solem menjar més del compte, així que una mica d'exercici sempre es recomanable. Per aquest motiu tant dia 24 vespre com el dia de Nadal he aprofitat que he pogut desconectar una mica de la feina per entrenar un poc. El dissabte vespre, abans del sopar "especial", una mica de footing al camp de futbol del Port alternant les curses amb exercicis de tonificació i kata (vaig tenir tot el camp per jo).

El dia de Nadal vespre li ha tocat el torn al kobudo: bojutsu. Repàs de bo kihon i bo hojo undo, durant una hora i, per acabar, unes repeticions del kata Sisochin (Goju-Ryu). Segurament amb l'exercici no he cremat totes les calories ingerides durant aquests dos dies. Pero la pràctica del karate-do i kobudo en solitari durant aquests dies de festa m'ha aportat benestar físic i psicològic i m'ha carregat les piles per la setmana que ara comença. Salut i molts anys!

Molts d'anys i bons entrenaments!

Auto-entrenament Seienchin

Seienchin forma part del programa superior Shotokan Ryu del mestre Hirokazu Kanazawa. El kata es practicat a les escoles Goju Ryu i a Shito Ryu i tambe fins i tot a Kyokushinkai i a Shindo Jinen Ryu (Ryobukai). Hi ha diverses versions depenent de les linies de transmissio. Pot sorprendre per tant que tambe es practiqui a algunes escoles Shotokan. En realitat Seienchin no s'ensenya formalment a les escoles de la linia SKI (Shotokan Karate-do International o Kokusai Shotokan) si no que la incorporacio d'aquest kata en alguns dojos prove de seguir les recomanacions de Kanazawa sensei que el practica i el va ensenyar i demostrar en alguns seminaris de la passada decada.Quan Hirokazu Kanazawa va fundar la SKI va manifestar que "La practica del karate, estrictament, no te res a veure amb l'estil. Veig molt be quan estam a la plenitud fisica de l'edat practiquem amb molta força; pero passats els 30 anys d'edat (!) ens hem d'inspirar en Goju-ryu" (Cook [2001], citant textualment una entrevista a Kanazawa sensei publicada a Australasian Fighting Arts el 1989).
Per tant, i no nomes perque la meva edat ja quasi dobla la recomanada pel sensei, sempre que puc practic aquest kata tan interessant, que inclou tecniques aplicables directament a la defensa personal.
Ahir vaig fer sessio d'auto-entrenament i, a mes de combinacions tecniques propies de shotokan, vaig practicar aquest kata devers una hora. Vos ne pos algunes captures agafades del video d'estudi que vaig enregistrar.

Heian Shodan. SKIF

Heian Shodan (executat a ritme preparatori), tal com es fa en nostre sistema. La principal diferència amb altres línies Shotokan es troba en la utilització de la cadera (jun kaiten en els gedan barai i en els primers shuto uke de cada línia) i en el tercer moviment: mawashi tetsui uchi en posició renojidachi.D'aquesta manera es feia aquest darrer moviment a principis del segle XX (actualment, a la JKA i per tant també en shiteigata WKF, aquest moviment es fa en zenkutsudachi). L'execució és de Toni Jiménez al Dojo Roman de Palma.

L'emblema del primer club de karate de Sóller

L'any 1980 vaig impulsar a Sóller el primer club federat de karate. Si Goshinkan va ser el nom del primer dojo (situat, com molts recordaran, al carrer Unió) el club agafà mes tard el nom oficial de Sóller Karate Club. Fa uns dies vaig recuperar-ne un record ja quasi oblidat. Es tracta del negatiu del segell de goma que me servia per segellar la documentació del club (llicències, graus, etc). Al club ensenyava llavors karate de l'estil Shotokan. Pero com sempre he dit, per a mi la "transversalitat" del karate (un tot-u mes enllà dels estils)sempre ha marcat la meva línia de feina, tant com docent com practicant de l'art marcial. I el segell escollit n'és una bona prova. M'explicaré: dins el mon de karate tradicional i pseudo-tradicional/esportiu, "l'estil" i tota la liturgia que l'envolta, es quasi 'sagrat'. Cada tendencia te els seus símbols, els seus "gurus", etc. I, per suposat, cada una d'elles te el seu anagrama o 'logo'. Es per això que ara me crida l'atenció que fa tants anys jo escollís per al meu club -no el famòs emblema del Shotokan (l'anomenat 'Tora no maki' o 'tigre encerclat' que figura en aquesta pagina), sinó el puny estilitzat propi d'un estil ben diferent i infinitament menys conegut: l'anomenat Shukokai.

L'estil Shukokai, fundat a la regió de Kobe pel mestre Chojiro Tani, és en realitat una branca de l'escola Shito-ryu (a vegades simplement es coneix com Tani-ha Shito-ryu). Entre els seus principals adeptes cal esmentar Shigeru Kimura (que morí als 54 anys el 1998)i que va ser un dels sempai de Yoshinao Nambu, fundador del karate Sankukai, derivat del primer. Aquesta forma d'entendre el karate va ser la primera que jo vaig aprendre fins que vaig començar a practicar l'estil Shotokan, i per tant me va marcar profundament. Supòs que quan vaig fundar el primer club solleric, vaig recórrer a aquest símbol per motiu d'aquesta influència que encara dura avui en dia.