Karate-keiko d'ahir: kata shitei+fukyugata+koryugata

Un gran entrenament personal ahir, diumenge. Sí senyor. Vaig acabar rebentat però ben satisfet! Tal volta poc ortodox (supòs que és vera que som una mica friki). Després de 15 dies sense donar canya al cos degut a un lumbago de l'hòstia, ahir vespre vaig fer feina fonamental repassant els katas obligatoris i fonamentals del meu estil (Shotokan-Ryu). Son katas que tots coneixem i ens pensam "dominar" però s'han de practicar sempre, tota la vida si es possible, amb un únic objectiu: fer-los cada dia una mica millor. Això és bo de dir però mal de fer. De fet és una gran contradicció ja que a mesura que pujam de nivell (alerta!, he dit de "nivell" no de "rang", que quedi clar) també anam tornant més vells i perdent facultats físiques a una velocitat que esgarrifa. Sigui com sigui, un practicant de Shotokan-Ryu no pot perdre de vista mai aquests kata, tengui l'edat que tengui. Així que ahir....Heian shodan, Heian nidan, Heian sandan, Heian yodan, Heian godan. Després la sèrie de tres Tekki (shodan, nidan i sandan). A continuació els katas troncals de l'estil (shiteigata): Bassai-dai, Kanku-dai, Enpi, Jitte, Jion i Hangetsu. Ja que com sabeu jo també intent estudiar, conservar i practicar la sabiduria d'altres estils i de l'estil antic, m'hi vaig afegir dos suplements: Per començar Fukyugata ichi i Fukyugata ni (Shorin-Ryu). I per acabar de capbussar en el passat del nostre art: Seienchin i Ananko (Shito-Ryu) i Kyan no Seisan (Shorin-Ryu). En total una hora seguida de feina, temps per temps, amb energia però amb especial atenció a la correcció dels moviments i al desplaçament dels peus (unsoku). L'esquena me va respectar, sense deixar de fer-me mal, però me va respectar. Dutxa sopar, ibuprofé i a jeure (no sense abans dedicar una estona a escriure això per compartir tan satisfactòria experiència amb els meus benvolguts, i pocs, lectors).

Un matí profitós

El meu amic Agapito Villar sensei m'ha convidat avui a impartir una classe al seu grupet d'alumnes del club Es Dojo de Palma. Agapito sensei és un d'aquests cada vegada més escassos karatekas que dominen amb profunditat les tècniques i la seva aplicació i que les enssenyen als seus alumnes aprofundint en la forma (kata), sense quedar-se només amb el motlle extern, buid de contingut (igata).



El seu bagatge tècnic no es limita, a més, al karate-do sinó que està enriquit amb coneixements sòlids de ju-jutsu, judo i aikido. Per a mi ha estat per tant un privilegi poder mostrar avui als seus alumnes algunes de les meves tècniques. Hi he explicat alguns dels aspectes diferencials del Karate-do Shotokan-ryu segons la visió de Hirokazu Kanazawa sensei, més concretament el programa oficial de Kihon ippon kumite. Hem treballat, primer en forma de kihon i després en aplicació diverses tècniques contra jodan zuki, chudan zuki, mae geri i mawashi geri. Ha estat sens dubte un matí profitós, sobretot per a mi ja que enssenyar és una de les millors formes d'aprende que existeixen. A més, fer-ho amb gent que un dissabte matí prefereix posar-se el dogi i trepijar el tatami en lloc d'anar a passejar (i això que era el primer dissabte de primavera!) encara fa més satisfactòria l'experiència.
I, a més, me n'he anat a casa amb un hermòs lumbago per voler fer demostracions agosarades sense haver encalentit abastament. Una bona lliçó també per a mi!

Un altre sensei que ens ha deixat

El passat dia 7 de febrer va morir a Palma Rafel Calleja Balaguer, a l'edat de 70 anys. Pot ser a molts de vosaltres aquest nom no vos digui res. Però per a tots els practicants de Budo que vam començar a finals dels anys 60 o a principis dels 70 el nom de Rafel Calleja ens du molts records i ens fa pensar en un personatge singular, un magnífic budoka i, sens dubte, encara que segurament sense ell saber-ho, un autèntic sensei. Expert en Judo, Aikido y Katsugen Undo, segurament Rafel Calleja no va ostentar mai cap "grau" oficial en aquestes disciplines. I, s'hi ho va fer, mai no en va fer ni la més mínima ostentació ni en va parlar amb ningú. Segurament hauriem d'anar als arxius "federatius" per saber quin grau Dan assolí en Rafel en les disciplines que practicava i ensenyava, però atès que aquesta dada és en realitat totalment irrellevant, ens centrarem en la persona.
Rafel Calleja era, d'entre tots els budokas que jo he conegut al llarg de la meva vida (i quan dic d'entre tots, vull dir exactament d'entre TOTS)el que millor dominava el difícil art de l'Ukemi Waza, la manera de caure al terra sense fer-se mal i dispesant l'energia de l'impacte fora del cos). En Ukemi era un autèntic mestre: el seu cos rodolava o impactava com si no tengués pes i practicament sense tocar al terra, com si estàs protegit per una funda invisible d'energia, una mena de cambra pneumàtica de Ki. Molts han estat els judokas i aikidokas que han après d'ell les primeres tècniques. Sempre donant més importància al fons que a la forma. També entre els seguidors de la displina respiratòria i bioenergètica del Katsugen Undo, Rafel Calleja va tenir no poques persones que s'han deixat guiar per ell. Bohemi i una mica antisistema, mai no canvià la seva forma de vida i sempre perseguí allò que ell creia que era el camí correcte (us sona això de camí? = Michi = Do = 道). Segurament sense haver conegut en Rafel jo no m'hagués convertit mai en instructor de karate-do i ara ja faria molts anys que no practicaria aquest art marcial (i només ell i jo sabem per què). Segurament hi ha molt poques fotografies de Rafel Calleja fent Budo-keiko. Afortunadament al meu arxiu n'hi havia una(de principis dels anys 1980) i aquí us la pos. Ja que no me vaig poder acomiadar d'ell, valgui aquest post com humil homenatge de la meva part.

Una diada memorable de 1979

L'any 1978 vaig organitzar a Sóller la primera demostració d'Arts Marcials japoneses (Budo Embu). Era el primer cop que la majoria dels sollerics presenciaven en directe l'actuació d'alguns dels budokas més importants de Balears per aquella època. Hi participaren els senseis Robert Muratore (Judo i Jujutsu), Alain Guerrier (Aikido) [Guerier era un expert francès d'alt nivell, format a l'Aikikai de Tokio que en aquell moment es trobava casualment a Mallorca i accedí participar a la demostració]. El karate-do va ser demostrat pel que llavors era el meu sensei, Jeff Huertas al qual jo vaig assistir, juntament amb Miquel Aloy. En aquells moments ja funcionava a Sóller el club Goshinkan, al carrer Unió, el primer que hi va haver a Sóller i del qual jo n'era l'instructor. Alguns dels meus alumnes del moment també van participar en la demostració, realitzada al C.P. Victòria. L'èxit fou tan gran que, un any després, vaig organitzar un altre esdeveniment. També hi hagué Judo a càrrec de Robert Muratore i Aikido, amb l'instructor Jaume Pascual del Kodokan de Palma i els seus alumnes. Jo me vaig encarregar del karate, ajudant al meu mestre d'aquell moment que era Antoni Pedrerol, un dels pioners mallorquins del karate-do. D'aquella demostració, tan exitosa com la primera, se'n va fer una pel·lícula (realitzada en super 8 per Francesc Pastor) de la qual n'he extret alguns fotogrames per al vostre gaudi. Tornant a veure aquest document de fa ja 32 anys me n'he adonat del molt que han canviat les arts marcials japoneses en aquestes tres dècades llargues. Pel que fa al Judo i a l'Aikido que s'hi mostra, el nivell era altíssim. Pel que fa al karate-do, esgurament el nivell tècnic deixava molt que desitjar però les ganes i l'esperit de pràctica eren fantàstics, molt allunyats de la visió "esportiva". Algun dia me decidiré a penjar una sintesi d'aquesta pel·lícula. Per ara, vos haureu de conformar amb algunes fotos!


Jo. Kamae de Bassai-dai, amb més pel i més quilos.


Ippon Kumite amb Toni Pedrerol. La cosa ja es comença a embrutar.


Per terra després d'una contundent projecció "a l'estil antic", i remat final: ippon waza.


Més per terra. Les projeccions de Toni sensei eren famoses per la seva efectivitat.


No vaig ser l'únic que va rebre. Muratore sensei, aplicant un realístic atemi de taló a Jaume Capllonch, després d'una projecció. Jo, darrera, rient: "Mals d'altres rialles són". Tothom va tenir la seva ració.

Comença l'any, continuen els entrenaments

Any nou, vida nova? Pel que fa al karate-keiko no és així. En el karate-do: any nou = contiua l'entrenament. Entrenar cada dia durant tota la vida és l'únic camí possible per progressar en karate-budo. Així que, a Sóller Goshinkan continuen aquests dies les classes. La primera de l'any, aquest dimarts a les 21,15 (al club Karate Sóller de Xisco Casasnovas).

Enguany continuarem amb el programa habitual basat a parts iguals en kihon, kumite i kata segons el sistema Kanazawa Shotokan Ryu. A això, insistint en la idea de la transversalitat, hi afegim kobudo (enguany, només bo-justu) i aplicacions reals dels kata (oyo-jutsu). Estau tots convidats a participar a les classes.

Per cert que Sóller Goshinkan ja té un nou 6è Kyu ja que, després de "bastant" de temps d'entrenament en Raimundo Garcia va estrenar la setmana passada el cinturó verd. Enhorabona! I ja sabeu allò que això significa: Més feina!



Molts anys a tots i,a entrenar! Ànim!//Gambatte kudasai!

Karate-Kobudo keiko d'avui (dimarts)

Continuant amb la nostra filosofia d'ensenyament (i entrenament)transversal, la classe d'avui s'ha dedicat al kobudo durant la primera mitja hora. Hem practicat bo hojo undo i posteriorment jo he realitzat el kata "Shuji no kun" per demostrar un exercici tradicional d'Okinawa kobudo de nivell bàsic/mitjà. La segona mitja hora l'he dedicada al kihon bàsic (programa SKI) i a l'ensenyament de la primera meitat del kata Tekki shodan. Pel que fa al kihon, hem treballat renzoku oi-zuki, renzoku age-uke, renzoku chudan shuto-uke, renzoku maegeri i nidan geri (unes 15 repeticions de cada). El kata tekki shodan s'ha treballat unes 15 vegades (primera meitat) a fi d'assimilar be els moviments sense perdre l'atenció sobre tachi-kata. Especial esment en els canvis de mirada i a la sincronització dels moviments que acompanyen cada un dels fumikomi. Com sempre, finalització formal de la clase amb mokuso (Que siguem pocs no és excusa). I cap a casa a sopar.

Vells mestres que desapareixen, un patrimoni que s'esvaeix

Dilluns passat va morir a Okinawa el mestre Katsuya Miyahira, als 92 anys d'edat. La notícia, difosa a través d'alguns blocs (pocs) va ser anunciada pel rotatiu d'Okinawa, Ryukyu Shimpo, el mateix dia de l'òbit. Només fa uns mesos també va morir a Okinawa el mestre Joen Nakazato. Són dos noms lligats íntimament al karate d'Okinawa del segle XX i per tant al karate universal. Amb la pèrdua d'aquests mestres (que afortunadament han viscut prou per transmetre els seus ensenyaments i assegurar el seu futur) desapareixen dues baules més de les exstents (encara) entre el karate modern i el karate clàssic, i el patrimoni mundial que això suposa es va esvaint a poc a poc. Tots els karatekes del món tenim l'obligació de transmetre en la mesura de les nostres possibilitats (sigui quina sigui aquesta mesura), els valors universals del karate-do si no volem que en un futur no gaire llunyà el nostre art es converteixi en un esport més, mancat de tot valor més enllà del purament físic. Per això crec que la pèrdua d'aquests mestres és una trista notícia per a la comunitat mundial del karate i per a la societat en general. Podeu trobar un post sobre la mort de Miyahira sensei en aquest enllaç.

http://okinawakarateblog.blogspot.com/2010/11/miyahira-katsuya-sensei-dies.html?utm_source=BP_recent

Karate keiko de diumenge

El meu darrer Karate keiko personal. Diumenge vaig entrenar entre els 20 h. i les 21,30. Heian 1, Heian 2, Heian 4. Jion, Nijushiho, Gankaku. Unes 4 repeticions de cada kata, primer lentament, després a velocitat i potència "normals" (les cometes, evidentment, són meves). Treball per seccions dels episodis més dificultosos (al menys per a mi) a Nijushiho i Gankaku. En el primer cas yokogeri kekomi des de kiba-dachi i, en el segon cas, yokogeri keage desde gankaku-dachi. Kihon ippon kumite (treballat com kihon)números 1 a 5, migi i hidari, contra jodan-chudan-maegeri-yokogeri i mawashi geri. Jiyu ippon kumite (part d'ukete, o sigui en solitari), contra jodanzuki, chudanzuki, maegeri, yokogeri i mawashigeri (només migi). Kata Seienchin. I cap a casa a sopar.

Salut!

Reprenem els entrenaments. Curs 2010-2011

Després d'uns mesos de poca activitat avui hem reprès seriosament els entrenaments i es pot dir que hem iniciat el curs Sóller Goshinkan 2010-2011. La classe d'avui ha estat intensiva però no dura.

-Encalentiment i estiraments: 10 minuts.

-Sonoba kihon: kibadachi - sonoba chudan seiken choku-zuki, 5 minuts.

-Ido kihon: kamae zenkutsudachi gedan barai/chudan junzuki -- Renzoku jodan age-uke/chudan gyakuzuki -- Renzoku chudan soto-uke/chudan gyakuzuki (part d'ukete a gohonkumite 1-2 practicat en forma de kihon)-- Renzoku migi jodan oitsuki/hidari chudan oizuki/migi chudan maegeri (Part de semete sambonkumite 1-5) -- Renzoku hidari jodan ageuke/migi chudan sotouke/hidari gedan barai/migi chudan oizuki (part d'ukete a Sambon kumite 1)-- Renzoku hidari jodan ageuke/migi chudan uchiuke/migi gyaku gedanbarai/hidari jodan kizamizuki/migi chudan gyakuzuki (Part d'ukete a sambon kumite 2), 20 minuts

- Tanren kumite: Gohon kumite 1 -- Gohon kumite 2 -- Sambon kumite 1 -- Sambon kumite 2, 15 minuts.

- Kata: Heian shodan, 10 minuts.

Manolo Roman rep el seu godan de mans de Hirokazu Kanazawa

Manolo Román va rebre a Oporto, el passat dia 25 d'abril el certificat del seu godan (5è dan) de la Kokusai Shotokan Karate-do Renmei. El diploma li lliurà personalment Hirokazu Kanazawa, Kancho, el qual l'havia examinat d'aquest nivell i atorgat verbalment un any abans (abril 2009). per a mi és un honor que el meu gran amic i mestre amb el qual compartesc el tatami des de fa al menys 37 anys, hagi obtingut aquest alt nivell i de mans del nostre admirat Kanazawa shihan, els ensenyaments del qual seguim des de fa dècades. A més cal destacar que Manolo sensei ja fa bastants anys que hauria d'haver assolit aquest grau però la "política" injustificable d'alguns "mestres" li ho impedí de forma injusta. Finalment Manolo ha aconseguit que el mateix Hirokazu Kanazawa l'examinés i li lliurés el preuat títol. Enhorabona sensei!