Annanko, recuperant la Llum del Sud

Des de fa un temps he començat a incloure en els meus entrenaments personals el kata Annanko.

Annanko va ser el primer kata 'superior' que jo vaig aprendre. Eren els anys 70 i jo practicava l'estil Sankukai, derivat i evolucionat des de Tani-ha Shito Ryu (Shukokai). Annnako era un kata de nivell mig que s'aprenia just després dels Pinan. Els moviments eren  rápids i incissius, amb tècniques directes i contundents que traspuaven funcionalitat: seiryuto, hijiaté, uchiuke, moroteuke, shutouchi, maegeri... i subtils moviments d'alliberament i kakete. Tècnicament senzill, bo de recordar i útil...

Jeff Huertas, un dels meus primers mestres de karate, executant seiryuto kamae, del kata Annanko (ca. 1974)

Es tracta a més d'un tresor del karate que cal conservar i difondre. Annanko es practica en molts estils de karate i existeixen múltiples variants tot i que realment n'hi ha només dues versions principals.

La fundació del kata s'atribueix a Kyan Chotoku, el gran-petit home del karate d'Okinawa que l'hauria portat de Taiwan (d'aquí el significat d'Annanko: la llum que ve del sud). La versió més original es practica per tant a les branques de Shorin Ryu i/o Shorinji Ryu que deriven directament de Kyan sensei.

Kyan Chotoku sensei, importà Annanko de Taiwan cap a Okinawa.
En l'idioma de l'illa (uchinaaguchi) Kyan era conegut com Chan Mi Gwa

La segona versió (també amb moltes variants) arriba als nostres dies a través de Shito Ryu. Existeixen a més, que jo sapi, algunes versions molt modificades. La primera a Matsubayashi Ryu, encara que conserva el nom del kata és en realitat un kata diferent, segons sembla un homenatge de Soshin Nagamine al seu mestre Kyan. La segona i més sorprenent la trobam a l'estil Shotokai (!). Explic tot això, evidentment, simplificant enormement les intrincades històries que envolten el karate i la transmissió dels kata al llarg de les dècades.

Versió d'Annanko practicada en una de les diferents branques  Shorinji Ryu

Tots els que me coneixen saben que tot i ser practicant de Shotokan sempre m'ha agradat conèixer i estudiar kata d'altres escoles i que defens una pràctica que jo anomen "transversal".  Bé, aquest concepte no té res de nou. De fet ja he comentat altres vegades que els "estils" o "escoles" de karate poc tenen a veure amb l'autèntica tradició de l'art marcial, més bé al contrari. Si no, com s'explica que fa un segle existissin només, com a molt, dues o tres "escoles" de karate i que ara n'hi hagi més de 100? Però aquest és un altre tema que dóna per molt i que no era l'objectiu del comentari d'avui.

La 'construcció' d'un karateka es va modelant al llarg de tota la seva vida i els coneixements són acumulatius. Si començam una casa i interrompem un temps la seva edificació per manca de pressupost, en continuar no esbucarem tot el que ja hem construït abans. L'única condició, però, és que l'estructura es mantengui en bon estat. En aquest cas podem seguir edificant sobre la mateixa base i malgrat canviem el disseny, el que ja està fet romandrà com part de l'estructura final.

És amb aquest esperit que Annanko - un material ja quasi oblidat però existent en la meva estructura- torna ara formar part del meu treball.

Poca activitat al bloc

Ara fa quasi set mesos de la meva darrera entrada a aquest bloc. Això pot donar una idea equivocada de manca de motivació... Però no és així ja que l'activitat i l'entrenament continuen al dojo i fora d'ell. La veritat és que cada vegada resulta més complicat trobar temps suficient per a tot: entrenar físicament, repassar kata i tècniques de karate i kobudo, dirigir les sessions de pràctica... i escriure al bloc. La immediatesa que possibilita facebook a l'hora de publicar les petites notícies i esdeveniments del dia a dia, fan que poc a poc els meus blocs quedin endarrerits, com ha estat el cas de la primera part d'enguany. Aposta escric avui per recordar aquí que la nostra petita família Goshinkan és una opció a Sóller per qui vulgui apropar-se al nostre art marcial (tàndem karate-kobudo) des d'una perspectiva, si més no, "diferent".

A part de continuar amb els entrenaments formals dels dimarts i els dijous i els ocasionals de dissabte o diumenge, aprofit també per recordar que durant el mes d'agost i setembre continuen els entrenaments i que estan oberts a tothom.Fins i tot si algú s'anima també hi ha entrenament els dilluns matí a les 8 h. (en aquest cas amb 'cita prèvia').

Aviar penjaré al bloc la programació especial del mes d'agost així com també al facebook del dojo i algunes de les activitats previstes a partir d'octubre.Aquí baix un petit resum gràfic del 'curs' 2014-2015.

Salut i ànim. Gambatté kudasai!

Propòsits per a l'any nou

Membres actius de Sóller Goshinkan. Miquel À. Matitos; Vicenç Olivares;
Lluc Garcia; Raimundo Garcia i Miquel Aloy, el dia del darrer entrenament 2014.

El passat dimarts vam celebrar al nostre dojo el tradicional darrer entrenament de l'any, o keiko osame. Res a afegir de nou: en realitat és un entrenament més però pel fet de ser el darrer d'un cicle té (o més ben dit, li donam) un especial significat. L'entrenament va consistir en lleuger encalentiment (taiso), pràctica de tècniques en moviment (ido kihon), katas bàsics (Fukyugata; Heian nidan i Heian sandan) i bunkai oyo o anàlisi i aplicació d'alguns moviments dels katas practicats. Finalment pràctica de kobudo centrada en el kata Shushi no kon (sho). Va ser poc més d'una hora i mitja de treball en un ambient distès i agradable. Però allò més important és que aquest entrenament també suposa la preparació per entrar en nou cicle anual en el que, com és habitual també, tenim el propòsit d'aprofundir en l'estudi del Karate tradicional i del Ryukyu kobudo, no només per mantenir-nos amb bon estat de salut i perfeccionar en la mesura que sigui possible les nostres habilitats físiques, sinó també com una forma de millorar en tots els altres aspectes de la nostra vida.

Així, durant l'any 2015 Sóller Goshinkan continuarà les seves activitats al dojo del Centre Parroquial Victòria, amb els horaris d'entrenament ja habituals, als que, com sempre, vos ànim a tots a participar. Pel gener és un bon moment per iniciar-se o reprendre la pràctica de les arts marcials i deixar enrere els excessos alimentaris de les festes nadalenques.

Jo personalment continuaré, ja recorrent el meu 62è any de vida, amb les tres vessants de la meva trajectòria dins els arts marcials: la pràctica del Karate Shotokan baix la direcció del sensei Manuel Román, a Palma; l'estudi del Ryukyu Kobudo Shimbukan baix la tutela del sensei José Luis Soto (i de tots els altres sensei i companys de Shimbukan Spain), a Barcelona, i la compartició de la meva experiència amb els meus alumnes del dojo Goshinkan de Sóller: Karate tradicional i rudiments de kobudo).

El meu desig és poder-ho seguir fent mentre la salut i la sort m'acompanyin com han fet fins ara en quasi tots els aspectes de la meva vida.

I que sigui per molts d'anys!

Shoshinkai

Shoshinkai El nom de l'associació o grup pretén retre homenatge als dos mestres històrics que han inspirat la línia de treball que m'he marcat seguir en la meva maduresa. El primer ideograma (松) 'Sho' (on-yomi) o 'Matsu' (kun-yomi) significa 'pi' i forma part de la paraula Shoto pseudònim del mestre Gichin Funakoshi, fundador del dojo Shotokan (embrió de l'actual estil del mateix nom ) i un dels principals impulsors del karate d'Okinawa al Japó continental i, des d'allà, a la resta del món. El segon ideograma (信) 'Shin' (on-yomi) significa 'fe' o 'confiança' i és el primer kanji utilitzat per formar el nom del mestre Shinken Taira, artífex del renaixement de les antigues tècniques marcials amb armes del Regne de Ryukyu (Okinawa) o Ryukyu Kobudo. Ambdues Arts Marcials -karate i kobudo- han viatjat juntes durant segles i per a mi són a partir d'ara com les dues rodes d'una carreta que equilibraran, en sentit físic i mental, el que me quada per recórrer dins l'art marcial. El tercer ideograma (会) 'Kai' vol dir reunió o unió i s'utilitza per designar qualsevol tipus d'associació. Per tant el nom que he triat per al nou grup, Sho Shin Kai, no pretén altra cosa que ser el meu petit homenatge als mestres Gichin Funakoshi 'Shoto' i Shinken Taira. La definició del grup, expressada en el subtítol és clara i alhora oberta, sense fer referència a cap escola o organització concretes: Dento Karate & Ryukyu Kobudo Kenkyukai (Associació per a l'estudi del karate tradicional i del kobudo de Ryukyu). Utilitzo expressament el símbol & per unir les dues disciplines i expressar així la universalitat d'aquestes arts que, actualment, i malgrat el seu origen, considero que ja són patrimoni cultural de tota la humanitat. L'expressió és en japonès per tradició, costum i ús generalitzat i internacional dins del món de les arts marcials. Desitjo declarar-me aquí, formalment i sense falsa modèstia, com un simple aficionat al karate i al kobudo. Que ningú vegi en la creació d'aquesta associació cap altra pretensió per part meva. Això sí, m'agradaria a través d'aquesta eina o de qualsevol altra manera, continuar aportant, en la mesura del que em sigui possible i sobre la base de la meva experiència, el meu gra d'arena a la divulgació d'aquest gran llegat.

(Traducció al català de l'entrada d'avui al meu altre blog).

Presentació del Karate-do a un grup d'al·lots de l'Espai Jove Victòria

El dimarts passat vaig tenir el plaer de fer una presentació del Karate-do a un grup d'al·lots que aquest estiu participen en l'Espai Jove del Centre Parroquial Victòria, a càrrec de Xisca Adrover. Per dur a terme aquesta activitat vaig poder comptar amb la inestimable ajuda de Miquel Vallcaneras del Club Karate Sóller, que va demostrar un seguit de tècniques amb molta solvència. Per la meva part vaig contribuir explicant als joves alguns aspectes per a ells "desconeguts" del karate: els conceptes de Reigi-Saho (etiqueta); les bases de les tècniques: dachi, uke, zuki, keri, tai-sabaki; i una introducció al kata. Els al·lots van poder veure Heian shodan, Heian nidan, Bassai-dai, Tekki shodan (Shotokan ryu) i Shisochin (Goju-ryu), així com algunes aplicacions práctiques. Després tots junts vam practicar algunes tècniques i comprovaren personalment la seva dificultat. Va ser una hora molt agradable que vam passar al Goshinkan dojo, en la que tots vam participar compartint coneixements i experiències. També es va informar als joves de les opcions que tenen a Sóller per practicar aquest art marcial. 

Dos moments d'aquesta interessant experiència.
A la imatge Lluc Garcia (Sóller Goshinkan) i Miquel Vallcaneras (Karate Sóller)

Dos dies més d'entrenament, estudi i amistat

Grup de participants en aquest nou entrenament de Ryukyu Kobudo Shimbukan.

El passat cap de setmana he tornat assistir  a un dels meus entrenaments periòdics de Ryukyu Kobudo amb els sensei José L. Soto i Rafael Pulgarín. Com cada vegada que acudeixo a aquestes sessions, amb la finalitat de continuar el meu aprenentatge d'aquest art marcial, torno amb les piles carregades i amb material d'estudi suficient per seguir treballant al meu dojo, bé personalment o bé compartint-ho amb els meus alumnes de karate. Ara bé, el millor d'aquests esdeveniments sempre és el contacte humà amb altres companys i mestres. En aquesta ocasió Ryukyu Kobudo Shimbukan Spain havia organitzat un entrenament una mica més  llarg, de dos dies de durada per aprofitar la venguda de companys de Bèlgica i Portugal, la qual cosa sens dubte va permetre un més intens intercanvi d'experiències personals en relació al nostre estimat art marcial i a la vegada refermar els nostres llaços d'amistat. En el meu cas vaig pernoctar una nit al dojo de Rafa Pulgarín sensei, (moltes gràcies!) un fet que me va transportar als anys de joventut quan sempre que acudia a un seminari també solia passar la nit sobre els tatami per evitar despeses i poder-me concentrar més en allò que havia anat a fer.
Pel que fa a les llargues sessions d'entrenament (més de 8 hores en total), que puc dir que ja no hagi dit en altres ocasions? Un caramull de detalls corregits pels sensei (la qual cosa sempre va molt bé no només per millorar la tècnica sinó per veure més clar el camí que encara ens falta per recórrer). En aquesta ocasió es van fer grups de treball per nivells estudiant els programes de kyu i dan amb els corresponents kata i bunkai.
1er kyu: Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Shushi no kon sho.
1er. dan: Akamine no nunchaku, Sakugawa no kon sho, Tsuken shitahaku no sai.
2on dan: Chatanyara no sai, Hamahiga no tunfa, Shushi no kon dai....etc
Com sempre, sense rigideses i amb total llibertat per poder practicar o aprendre katas de nivell superior al que ens correspon.

Després de les sessions d'entrenament hem pogut compartir hores de conversa al voltant d'una cervesa o d'un bon plat de menjar, uns moments en els que s'han barrejat converses en català, castellà, anglès, portuguès i neerlandès, tot amanit amb el llenguatge universal del karate i del kobudo, tema principal com sempre però sense deixar de banda altres aspectes de la vida que també són importants.

En resum: altres dos dies aprofitats al 100% en tots els sentits. I ja hi ha compte enrere per al proper cop.

Primer aniversari de Goshinkan dojo

Aquesta setmana s'ha complit un any de la primera classe de karate i kobudo al dojo Goshinkan del Centre Parroquial Victòria. El projecte fa molts anys que m'acompanya però Goshinkan no tenia seu física des de principis dels anys 80! Durant aquesta nova etapa que es va iniciar el febrer del 2013, el nombre de membres no ha augmentat gaire però la qualitat de la gent supera en escreix la seva quantitat. Aquest plantejament 'no comercial' contrasta amb el que tenen la majoria de dojos d'avui en dia però afortunadament cada vegada sorgeixen més grups, arreu del món, que tenen com a principal objectiu -a més, lògicament, dels propis i inherents a l'art marcial que intentem practicar- el gaudiment d'aquesta activitat en bona companyia i amb objectius saludables, de salut física i també intel·lectual. Durant aquest any han passat per Goshinkan un total de 16 estudiants (actualment 9 actius) entre nins i grans. Alguns ho han deixat per diferents motius, d'aquests, uns defintivament i d'altres temporalment. Però allò important és que durant el temps que han practicat ho hagin fet amb ganes i il·lusió. Altres continuen i progressen una mica més cada dia, sempre d'acord amb les seves possibilitats. Per la meva part consider un privilegi poder-los guiar en aquest camí, també sempre en la mesura de les meves possibilitats que, sense falsa modèstia, són més bé escasses. I esper poder-ho seguir fent durant molts anys. Finalment, durant aquest any també he continuat la meva formació en karate i kobudo i el dojo ha suposat un magnífic lloc per a llargues sessions d'entrenament personal, amb l'única companyia de la suor i el cansament. Paral·lalelament he continuat aprenent dels que en saben més que jo que són molts, compartint amb ells estones inoblidables de pràctica. A tots ells, estic molt agraït, i esper poder seguir gaudint del seus coneixements, que, sense excepció, m'han oferit generosament. He intentat fer un recull d'imatges per resumir una mica aquest any, però la veritat és que no són més que una petita mostra del que he pogut viure.

Gener 2013. Acabam d'enllestir el nou dojo.

Primer grup infantil. Febrer.

Febrer. Entrenament Ryukyu kobudo Shimbukan. Barcelona

El meu vell parell de tunfa, rescatat de l'oblit.

Amb Vicenç i Miquel Àngel després d'un entrenament.

Març. Classe magistral de Mizoguchi sensei a Porreres.
Gràcies Ake Mora i Nao Mizoguchi!

Amb Kozo Mizoguchi sensei. Un gran karateka i sobretot una gran persona.

Brandon i Karim practicant mawashigeri

Pràctica de kaeshi ippon kumite

Estiu. Entrenament de Hamahiga no tunfa

Buki preparats per entrenar: bo, sai, tekko, nunchaku, tunfa.

Entrenament d'estiu dirigit per Manolo Roman sensei. Grup de yudansha SKI Balears.

Mostrant Shushi no kun sho.

Novembre. Entrenament a Barcelona Ryu Kyu kobudo Shimbukan

Desembre. Entrenant amb temperatures baixes

Desembre. Convidat a presentar una tècnica en públic: Tekki
El meu company és Agapito sensei. Gràcies.

Desembre. Keiko osame. Karate i kobudo.

Gener 2014. Pràctica de Bo tai bo.

Febrer 2014. Nicho-gama.

Katsugeiko. Primer entrenament personal del 2014

Ahir vaig dur a terme el meu primer entrenament personal de l’any 2014 (Katsugeiko) un any en el que m’he posat como objectiu millorar la meva forma física, sense deixar de banda els aspectes tècnics tant de karate-do com de kobudo. El meu primer entrenament de l’any va estar enfocat en el repàs general del programa de kobudo, kihon i kata de totes les buki que actualment treballo: tekko, nunchaku, bo, sai i tonfa. Temps dedicat aproximadament una hora (l’encalentiment general el vaig fer amb el bo repassant al mateix temps el bo-kihon amb especial atenció a tachi-waza i a koshi no kaiten). Pel que fa al karate, com de costum repàs d’alguns kata d’altres estils (ahir va tocar Tensho, Saifa i Ananko) per centrar-me després en el que estic convertint en el meu kata tokui: Goshushiho-dai. Quasibé una altra hora en total. Llevat de les meves habituals molèsties als peus (els tenc fets pols) i d’altres ‘cosetes’ inherents a les meves (ja) sis dècades, vaig acabar relativament satisfet de la feina realitzada. La temperatura no era tan gèlida com la que dominava al dojo les setmanes anteriors, però la veritat enyor les grans suades dels entrenaments d’estiu. Ja arribaran.

Hirokazu Kanazawa sensei realitzant el clàssic morote kaishu uke de Goshushiho-dai . Estic convertint aquest kata en el meu tokui  i Kanzawa sensei continua sent la meva principal font d'inspiració en la seva execució.

2013 Keiko osame

El grup de participants en el darrer entrenament de l'any,  kobudo (bo-jutsu) i karatedo.

Seguint amb la tradició, el dia 30 de desembre vam realitzar al nostre dojo el darrer entrenament de l'any o Keiko osame. Com és costum vam dedicar la meitat del temps a karate i l'altra meitat a kobudo. Es tracta d'unes dates molt particulars en les que no només s'acosten dies d'excessos físics (menjar i beure, sobretot) sinó de rompre amb la rutina. El Keiko osame serveix per reflexionar sobre allò que hem anat aprenent i practicant al llarg d'un any que acaba, ni que sigui per proposar-nos dedicar més esforç i més compromís amb allò que fem de cara a l'any que comença.
En el nostre cas l'entrenament no va ser gaire especial: Karate: Kihon sonoba, Kihon ido, Kata i hyoteki. Pel que fa a kobudo: Bo-kihon i Bo tai bo. Coses simples i, en teoria, "bones de fer", smpre en un ambient familiar i agradable.

El dia 2 de gener, primer entrenament de l'any o Katsu geiko. Igualment cal començar l'any amb bons propòsits i entrenant, per no perdre el costum.

Lesions: Dojo buit

En un cas així, sí que s'ha de deixar d'entrenar uns dies.

Aquest mes de novembre m'he trobat molts dies tot sol als entrenaments regulars de dimarts i dijous. Sembla que el mal temps i la mala sort han propiciat moltes lesions entre els meus escassos alumnes per la qual cosa la majoria ha deixat d'entrenar total o parcialment. Segons sembla cap d'aquestes lesions té relació amb la pràctica del karate, sinó que respon a altres motius: accidents, feina, hàbits, recaigudes per lesions anteriors mal curades....etc. He entrenat moltes vegades estant malalt o lesionat i fins i tot amb mal, però puc entendre que la majoria de gent abandoni uns dies l'entrenament quan no es troba bé. La meva experiència me fa pensar, però, que, llevat de casos molt greus o traumàtics i anant amb cura, l'entrenament de karate i/o kobudo ha de continuar fins i tot estan malalt. En la majoria dels casos la recuperació serà més ràpida. Però per això hem de conèixer molt bé el nostre cos i les nostres limitacions i també hem de tenir una bona coneixença de les tècniques i eliminar aquelles que en aquests moments ens poden ser perjudcials.
Bé. Sigui com sigui, esper que se recuperin aviat. Estic cansat de veure el dojo buit!