Nou repte

En la meva progressió dins l'art del kobudo m'enfront a un nou repte. Tonfa (o tunfa, o tuifa) és segurament un estri familiar a molta gent. El seu origen és incert però sembla procedir de la zona d'Indonèsia on va passar a Okinawa per convertir-se -de la mà del karate- en una arma formidable de defensa. Tant és així que una versió de porra inspirada en la forma i el maneig d'aquest estri pagès és va incorporar en els anys 70 com arma defensiva a la majoria de policies del món. Al llarg dels meus anys d'intrusió (que no dedicació) dins l'art del kobudo (que vaig iniciar a Madrid en els anys 80) he anat deixant a banda la pràctica del tonfa per centrar-me sobretot en bo-jutsu, sai-jutsu i nunchaku-jutsu. Ara he començat a redescobrir l'interès d'aquesta especialitat fins el punt que en els darrers mesos pràcticament he basat el meu entrenament de kobudo en tonfa-jutsu. El retorn al contacte amb la fusta, equilibra altre cop l'entrenament amb les altres armes. En el sistema Taira l'alternança ferro-fusta en l'aprenentatge i progrés de les diferents buki (armes) no sembla casual: ferro-fusta/ferro-fusta/ferro-fusta... (tekko/bo-nunchaku/sai/tonfa/kama...).

Tonfa-jutsu no està exempt de grans dificultats. Com ha passat amb les versions pel·liculeres de nunchaku (fins al punt ridícul exhibit per alguns 'experts' que converteix aquesta arma en 'molt perillosa' però sobretot per al mateix que creu dominar-la), el maneig de tonfa no consisteix només amb saber-lo voltejar a l'estil "kung-fu spaghetti". La transferència d'energia des del sòl a l'arma passant pel maluc és la principal dificultat. Només així la força centrífuga imprimida a la fusta amb l'ús del braç i el canell tendrà efectivitat i no quedarà en la simple vistositat del volteig. I és en aquesta connexió on hi entra el que per a mi és el "secret" del kobudo: és indissociable de la pràctica seriosa de karate. Pens que sense una bona base en karate mai es pot dominar l'art okinawès de les armes pageses. Karate i kobudo són com les dues rodes d'un carretó.

El meu vell parell de tonfa.

Disposts a fer feina

Aquí teniu el flamant grup infantil del dojo Goshinkan del centre Victòria. Estrenen dogi malgrat ja duen uns mesos entrenant karate. Diverses persones han fet possible la posta en marxa d'aquest grup i l'adquisició dels dogi i d'altre material. Des d'aquí vull agrair aquestes col·laboracions desinteressades que aviat farem públiques a través de la premsa local.

Guia completa Shotokan Karate-do International (S.K.I.)

Moltes vegades se me demana quines diferències hi ha entre la línia tècnica de l'estil Shotokan que jo segueixo des de fa molts anys com a "base" del meu entrenament però sobretot com a "mètode" d'ensenyament i el "Shotokan normal". Ja he explicat moltes vegades que el karate Shotokan del mestre Hirokazu Kanazawa (l'estil "oficial" del nostre dojo) no es diferencia EN QUASI RES de qualsevol altra branca de Shotokan. Jo diria que les úniques diferències són la seva filosofia de karate popular (o sigui apte per a tothom sempre que cada un l'adapti a la seva edat, condició o el que sigui i no a l'inrevés), karate saludable (és a dir que la correcta postura, dinàmica i respiració s'adopta no només cercant més efectivitat biomecànica sinó perseguint un autèntic objectiu de millorar la salut i per tant la longevitat) i, sobretot per disposar d'un dels programes més metòdics i ben codificats i progressius que existeixen en el karate modern. Quan un practicant de Shotokan S.K.I. i seguidor de Kanazawa Hirokazu sensei viatja a qualsevol banda del món i assisteix a un entrenament a un dojo de la mateixa línia practicarà exactament els mateixos exercicis i de la mateixa forma, amb l'única i lògica diferència que pugui aportar la personalitat, habilitats i condicions de cada sensei o practicant. Per això i per moltes coses més- Shotokan S.K.I és un magnífic mètode per qui es vulgui introduir en el món del karate. A més, i aquí ve el motiu d'aquest article, per a qualsevol aficionat hi ha l'avantatge de disposar d'una àmplia bibliografia i documentació audiovisual. Això, evidentment, no pot suplir els ensenyaments d'un instructor expert en el mètode, però sí que suposa una magnífica guia per poder revisar detalls tècnics, recordar combinacions, etc.. ja siguin de kihon, kumite o kata. Per tant crec que és d'interès per als practicants d'S.K.I. conèixer l'existència de vídeos com els que aquí us enllaç (no editats a Europa), que algú ha tengut la bona idea de penjar a youtube. Els que no heu pogut tenir la sort d'entrenar directament amb Kanazawa sensei hi trobareu aquí l'essència del seu sistema. A més de Kanazawa sensei, surten als vídeos dos dels seus fills Fumitoshi i Nobuaki (ara convertit ja en Kancho o cap de l'escola després de l'anunci de retirada del seu pare) i els coneguts instructors de la S.K.I. del Japó, Shigeyuki Ichihara, Manabu Murakami, Shinji Tanaka i Ryusho Suzuki. És una bona eina i és el treball que fem des de fa dècades al dojo Román de Palma i al Sóller Goshinkan.
Aprofitau-la i gaudiu-la

S.K.I.F. Complete Guide Vol.1: http://youtu.be/MsaWbaGzRsw
S.K.I.F. Complete Guide Vol.2: http://youtu.be/w0XwFtgj1W0
S.K.I.F. Complete Guide Vol.3: http://youtu.be/AN3Foqd0MUI

Horaris Primavera

Des de dia 1 de febrer els entrenaments de Sóller Goshinkan es duen a terme al nou dojo del C.P. Victòria.

Els horaris d'entrenament durant la Primavera (Abril, Maig i Juny) seran els següents:

- Entrenament infantil (només d'11 anys per amunt i cal coordinar am el Grup d'Acció Social): dilluns i dimecres a les 17,15. Interessats podeu enviar un correu a sempaijuku@gmail.com

- Entrenament general (Karate i Kobudo, a partir de 15 anys): Dimarts 19,30 a 21 h. - Dijous 20,15 a 21,15 h. Un dimecres cada 15 dies de 20 a 21 h. El mes d'abril l'entrenament de dimecres es durà a terme els dies 3 i 17 (*).

*(El mes de maig NO hi haurà entrenament els dies 1 (dimecres) i 2 (dijous) degut a altres activitats al C.P. Victòria. Es recuperaran en dates posteriors).

Shomen del nostre dojo: Gichin Funakoshi O-sensei; Tora no Maki; Kigu; Buki.

Un entrenament profitós amb Mizoguchi sensei (Karate-do Kushinkai)

Dissabte vaig tenir el privilegi de poder participar al dojo de karate Budo Porreres (Mallorca) en un entrenament dirigit per Kozo Mizoguchi sensei, recogut mestre de Karate-do Kushin-kai i un dels pioners japonesos del karate a Espanya. La classe va ser senzillament magistral. Durant més de tres hores vam treballar aspectes fonamentals de karate-do, propis d'aquest estil però aplicables a qualsevol altre: visualització, distància, timing (yomi, ma-ai i hyoshi,  tres pilars del nostre art marcial sovint molt descuidats). Mizoguchi sensei me va impresionar per la seva qualitat humana i per la seva admirable tècnica i condició física. Sense dubte tot un exemple a seguir. No és gens d'estranyar que els seus alumnes hagin assolit molts èxits esportius.
Un cop més gràcies als senseis de Budo Porrerres, Ake Mora i Naomi Mizoguchi, per la seva hospitalitat i enhorabona pel seu treball!

16-II-2013. Entrenament Ryukyu kobudo a Barcelona

D'intens, profitós i enriquidor he de qualificar l'entrenament especial de kobudo que vaig realitzar el passat 16 de febrer a Barcelona, amb el grup de Ryukyu Kobudo Shimbukan que dirigeixen els sensei Rafael Pulgarín i José Luis Soto. La diada va ser de bogeria ja que a les 4 del matí sonava el despertador i tres hores després ja era a l'aeroport de Barcelona on me van recollir per anar a l'entrenament que va tenir lloc al dojo del club de natació de Caldes de Montbui. Van ser més de sis hores d'entrenament on a més d'innumerables correccions i detalls vaig recopilar material suficient per traballar durant els propers tres  o quatre mesos. José Luis Soto i Rafael Pulgarín s'eforcen per difondre a Catalunya aquest 'estil' de kobudo pertanyent al llinatge de Shinken Taira, considerant el refundador del kobudo d'Okinawa i en general de les illes Ryukyu. Eren més de les 18 h. quan, després d'un petit descans per dinar, fialitzava aquesta magnífica jornada durant la qual vam poder repassar tot el programa bàsic i mitjà de Shimbukan, kihon, kata i kumi-bo. Vam tenir temps de repassar totes les armes fonamentals de l'estil: tekko, nunchaku, bo, sai i tunfa amb diverses repeticions i correccions dels katas troncals: Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Akamine no nunchaku, Shushi no kon sho, Sakugawa no kon sho, Tsuken shitahaku no sai i un tast de Hamahiga no tunfa. També el treball per parelles: Bo tai bo. Ni que dir que el millor va ser la qualitat humana dels mestres i dels companys amb els quals vaig compartir un dia inoblidable. A les 21 h. tornava ser a l'illa rebentat però feliç.

Dimarts, 5-02-2013 (19,30 h.): estrenam dojo

Demà dimarts, dia 5 de febrer, a les 19,30 es durà a terme el Karate-do 'keiko hajime' (primer entrenament) de Sóller Goshinkan de l'any 2013 al nou dojo del centre parroquial Victòria. La sessió està oberta a tothom que hi vulgui participar tot i que l'espai és molt petit i per tant si ve molta gent (cosa que esper però no crec que passi) haurem de fer torns. L'entrenament de dimarts serà suau i es basarà en fonaments de Shotokan-ryu i algunes aplicacions (oyo).L'objectiu és gaudir de la pràctica i l'estudi de l'art marcial. Duis keiko-gi o xandall i una tovallola. No hi ha dutxes o sigui que en acabar us heu d'abrigar.

Nota: Sóller Goshinkan és un grup privat d'estudi i entrenament del karate-do i el kobudo tradicionals. No existeix cap finalitat lucrativa ni tampoc competitiva. Ara per ara les activitats se duen a terme al dojo que el grup ha habilitat (o està habilitant perquè la veritat és que no està acabat del tot) al centre parroquial Victòria de Sóller.

Preparant el nou dojo

Aquest cap de setmana ha quedat quasi a punt l'espai que, esper que per a molt de temps, serà la nova seu física del dojo Sóller Goshinkan. Han estat moltes hores de feina (gràcies a la col·laboració d'un gran amic i també budoka) per preparar la sala on a partir del mes de febrer -amb un mes de retard sobre la data prevista- s'hi duran a terme els entrenaments formals de karate i de kobudo. I dic "formals" perquè, evidentment, l'entrenament en budo no s'ha de circumscriure al que es realitza dins el dojo, descalçats, amb roba adient i una superfície llisa i còmoda. L'entrenament a casa, al jardí o a l'aire lliure segueix essent indispensable per progressar, física i tècnicament. Esper que les hores de pràctica dins aquest nou espai me proporcionin l'energia suficient per poder afrontar la lluita de defora del dojo, la del dia a dia, cada vegada més difícil i complicada. També ho desig pels que me vulguin acompanyar en la pràctica de l'art marcial. Ja ho sabeu, a partir de febrer... nou dojo.

初稽古– Hatsugeiko 2013

El primer entrenament de l'any 2013 (Hatsugeiko) el vaig fer dia 1 a casa. Després d'una petita lesió que he arrosegat una setmana i de l'aturada obligada per la feina i les festes (amb bastant més menjar i beure del que és recomanable) el cos me demanava activitat però no podia realitzar segons quins exercicis. Així que vaig optar pel kobudo. L'entrenament, de nit, com mana la tradició, va començar a les 23 h. i va acabar a les 00.30 h. Vaig repasar les tècniques i els katas de base de bo-jutsu, nunchaku-jutsu i sai-jutsu. Bo: Bo kihon. Kata: Shushi no kon sho. Nunchaku: Maezato no nunchaku. Sai: Tsuken shitahaku no sai. Diverses repeticions d'alguns passatges de cada kata i després tres vegades el kata complet, només la darrera a ritme normal. Vaig acabar realitzant alguns exercicis amb peses i nigiri-game. Bon començament d'any!

Entrenament interdisciplinar- Keiko osame

El passat dissabte dia 29 vaig tenir el plaer de participar en un entrenament interdisciplinar organitzat pel meu amic i instructor de Kempo-Karate, Juan Antonio Romero. Per a mi (i me consta que també per a la resta d'assistents) va ser una bona oportunitat d'aprendre tècniques d'altres arts marcials, algunes més familiars que d'altres, però sempre interessants i a vegades fins tot sorprenents. A l'entrenament hi van participar persones de diferents nivells, des d'estudiants a instructors. Però tots ells van oferir alguna cosa als demés i tots vam poder aprendre dels altres. Sens dubte iniciatives d'aquest tipus servirien a més d'un a tenir una mica més d'humilitat i els farien valorar de forma més crítica els seus coneixements d'arts marcials. Durant aquesta sessió, de tres hores de durada, vam practicar tècniques hapkido, kempo-karate, ju-jitsu, nihon tai-jitsu, aikido, Shotokan karate, Hayashi-ha Shitoryu karate, etc. Degut a una lesió al peu la meva participació va estar una mica limitada. Tot el que vam fer van ser aplicacions a situacions de defensa personal a partir de les tàctiques i tècniques de les diferents disciplines i estils... luxacions, immobilitzacions, atemi.... Vam poder veure molts paral·lelismes i, a la vegada grans diferències, a l'hora d'abordar la defensa d'una determinada acció agressiva. Recomano a tots els que practicau un art marcial -i molt especialment als karatekas- que intenteu obrir els ulls envers el que fan els altres. A partir d'un cert nivell no és tant sols recomanable sinó que per a progressar jo diria que és indispensable. Per a mi aquesta vetllada va ser el meu particular Keiko osame (el darrer entrenament) del 2102. I no podria haver triat millor forma de fer-lo!