Lesions: Dojo buit

En un cas així, sí que s'ha de deixar d'entrenar uns dies.

Aquest mes de novembre m'he trobat molts dies tot sol als entrenaments regulars de dimarts i dijous. Sembla que el mal temps i la mala sort han propiciat moltes lesions entre els meus escassos alumnes per la qual cosa la majoria ha deixat d'entrenar total o parcialment. Segons sembla cap d'aquestes lesions té relació amb la pràctica del karate, sinó que respon a altres motius: accidents, feina, hàbits, recaigudes per lesions anteriors mal curades....etc. He entrenat moltes vegades estant malalt o lesionat i fins i tot amb mal, però puc entendre que la majoria de gent abandoni uns dies l'entrenament quan no es troba bé. La meva experiència me fa pensar, però, que, llevat de casos molt greus o traumàtics i anant amb cura, l'entrenament de karate i/o kobudo ha de continuar fins i tot estan malalt. En la majoria dels casos la recuperació serà més ràpida. Però per això hem de conèixer molt bé el nostre cos i les nostres limitacions i també hem de tenir una bona coneixença de les tècniques i eliminar aquelles que en aquests moments ens poden ser perjudcials.
Bé. Sigui com sigui, esper que se recuperin aviat. Estic cansat de veure el dojo buit!

Entrenament Ryu Kyu Kobudo Shimbukan

El passat cap de setmana vaig poder gaudir un cop més a Barcelona de dues jornades intensives d'entrenament de kobudo (Ryu Kyu Kobudo Shimbukan). No tenc paraules per agraïr la generositat que me demostren cada vegada els dos liders que actualment té aquest estil a Espanya, els senseis José Luis Soto y Rafael Pulgarín. Alguns companys de Bèlgica es van desplaçar també fins Catalunya per poder disfrutar dels seus ensenyaments. En aquesta ocasió hi hagué un repàs quasi complet als kata del sistema, treballant en conjunt i, posteriorment per grups, segons nivell. La part més interessant va ser la dedicada a aplicacions pràctiques. En aquesta ocasió hi hagué temps (en total van ser més de 10 hores d'entrenament) per repassar els katas troncals del sistema: Maezato no Tekko; Maezato no Nunchaku; Akamine no Nunchaku; Shushi no kun sho; Sakugawa no Kon sho; Shushi no Kon dai; Chikin Shitahaku no Sai; Chatan Yara no Sai: Hamahiga no Tonfa y, segons els nivells de cada un, alguns pogueren gaudir d'una introducció a Kanegawa no Nicho Kama i a Kanegawa no Timbe.

El sistema Shimbukan que estic estudiant des de fa un parell d'anys té una gran riquesa de noviments que el distencien d'altres sistemes de Kobudo amb els que estava més familiaritzat. Cal destacar sobretot la gran importància que dóna al treball de koshi (maluc) la qual cosa suposa una gran dificultat fins i tot pels que fa molts anys que fem karate.

En aquest entrenament vam incidir també amb les aplicacions "pràctiques" (entre cometes perquè, per suposat, ningú no va armat pel carrer per defensar-se, entre d'altres coses perquè és il·legal) amb el tekko. També ens enfrontarem amb la dificultat dels treballs de yakusoku arma/arma, coneguts formalment en el sistema  com bo tai bo i bo tai sai, exercicis formals que no cal confondre amb els bunkai o els oyo (anàlisi i aplicacions) que són lliures i amb l'únic límit que ens imposi la nostra imaginació i la nostra capacitat tècnica. O sigui: exactament igual que en el karate.

Un cop més, el millor de les dues jornades d'entrenament va ser la calidesa humana de senseis i companys i per suposat, l'aportació d'un caramull de detalls tècnics i correccions que me proporcionen valuós material per a les meves sessions d'entrenament personal i per a l'intercanvi amb els meus alumnes.

Foto de família després de la llarga sessió de dissabte.

Setembre, temps de reprendre la normalitat

Després de dos mesos de ple estiu, aquest comença a arribar al seu final i també començam a tornar a la regularitat dels entrenaments a Sóller Goshinkan. Com a cada principi de temporada, els objectius són molts i ambiciosos, segurament molt més d'allò que permeten els recursos i, fins i tot les forces.
Tot i això el mes d'agost no hem deixat d'entrenar ni de practicar, tal volta d'una manera més relaxada i dispersa del que és recomanable, però també amb estones i dies agradables d'intercanvi, alguns dels quals encara els reservem per al mes que ara comença.
El mes d'agost vam celebrar a Sóller un entrenament conjunt del grup Shotokan Karate-do Internacional Illes Balears (Shotokan Kanazawa-ha), que va ser dirigit pel sensei Manuel Román. Aquest dia es va treballar el kata Gankaku, així com algunes aplicacions de Kihon ippon kumite. Després els més atrevits realitzaren algunes demostracions als demés: Román sensei i jo mateix vam mostrar Wankan; Toni Jiménez i Andrés Forteza, s'animaren amb Nijushiho; a petició d'alguns, Román sensei realitzà Unsu i, finalment, jo mateix vaig mostrar kobudo amb el kata de bo Shushi no kun sho. I és que l'intercanvi i la demostració entre companys sempre és enriquidora i ens permet descobrir subtilitats de la forma de practicar de cada un a més de corregir defectes.

Manolo sensei, Lluc: Wankan.

Lluc: Shushi no kon sho.

Lluc: Shushi no kon sho.

Toni Jiménez i Andrés Forteza: Nijushiho.

José Miguel Tur: Sochin

Shotokan SKI IB yudansha a Sóller.
Toni Jiménez, Toni Iglesias, José M. Tur, Juan Castillo.
Miguel A. Matitos, Loli, Lluc, Manuel Román, Andrés Forteza.

També el mes d'agost hem tengut l'honor de rebre al nostre dojo visitants d'altres clubs de karate que han volgut compartir un entrenament amb nosaltres. En concret han assistit a alguna sessió de karate i kobudo, Miquel Vallcaneras i Pere Bernat, tots dos del club karate Sóller i deixebles del sensei Xisco Casasnovas. Llàstima de no haver-ne deixat constància gràfica!

Per això, a partir d'avui mateix no continuam, ja que no hem aturat, però començam la regularitat dels entrenaments. A Sóller, els dimarts a les 19,30 (karate i kobudo) i els dijous a les 20,15 (karate), a més d'algun entrenament especial algun dimecres (kobudo) i, al menys un cop per setmana, a Palma a practicar Shotokan S.K.I. amb el meu mestre Manuel Román.

I més coses que anunciarem abans de que acabi aquest mes. Ànim i bons entrenaments. Gambatté kudasai!

Seguint amb els entrenaments de kobudo

Entrenant el kata de bo  Shushi  no kon sho

La pràctica del kobudo, una vegada més ho dic, no es pot deixar per a entrenaments ocasionals. Fins i tot quan es treballa a un nivell baix (que, per suposat és el meu cas) és necessari treballar el màxim d'hores possiblee, especialment el bo, però també la resta de buki (armes) que depenen de cada estil. En un seminari de kobudo en el que vaig participar ja fa molts anys amb el conegut mestre Choyu Hentona me va quedar gravada una cosa que va dir: "les armes (de kobudo, és clar...), sobretot, s'han de 'tocar' molt, s'hi ha de jugar continuament com si fossim una mica beneïts"). El que volia dir és que no basta memoritzar els moviments bàsics, kata o aplicacions, sinó que la familiarització amb les eines ha d'arribar a ser tan natural que un quasi s'ha de sentir més incòmode quan no té les armes a la mà que quan les té. S'han de convertir en definitiva en una 'extensió" del nostre cos. Clar. Això és més bo de dir que de fer. La pràctica del kobudo està envoltada de moltes dificultats. Per a mi, les principals, són dues: espai i, sobretot, temps. La primera (espai) és relativament bona de solucionar. Si el dojo o gimnàs és massa petit o de sòtil baix (la qual cosa impedeix la pràctica, per exemple, del bo o del nunchaku) sempre ens queda el recurs d'entrenar al jardí, o a l'aire lliure (afortunadament aquí no ens falta això darrer). La segona (el temps) ja és molt més mala de trobar. Les obligacions diàries ens deixen poc d'això darrer i, a més, també hem de seguir practicant karate (recordau el tandem karate-kobudo, les dues rodes de la carreta, etc...). Per això cal aprofitar les èpoques de l'any més favorables. A l'estiu alguns tenen vacances i el dia és més llarg i hi ha més temps. Després, només ens cal vèncer el tercer impediment: la manca de voluntat. Si tenim un lloc, disposam de temps (o l'organitzam bé) i no ens manca la voluntat... no tenim excusa per no entrenar.
Per això, aquest estiu, com venc fent en els darrers anys, he incrementat la pràctica del kobudo intentant que no sigui en detriment de la del karate (malgrat una mica sí que ho és). El treball de kihon i kata l'he centrat en les armes bàsiques, com correspon al meu nivell: tekko, bo, nunchaku, tonfa i sai. Cal una sessió de dues hores per repassar base i kata d'aquests cinc estris. Però ja se sap, quan una cosa agrada, el temps passa aviat. Ànim i bons entrenaments.

Hamahiga no tonfa

Maezato no nunchaku

Kaeshi ippon kumite

Pràctica de Kaeshi ippon kumite aquest dimarts a Goshinkan dojo.

Dins la pràctica progressiva del kumite segons el mètode del mestre Hirokazu Kanazawa, Kaeshi ippon kumite ocupa un lloc destacat dins l'apartat de Kihon Kumite o kumite bàsic. Segons Kanazawa sensei  (Kokusai Shotokan Karate-do Kumite Kyohan, Tokyo, 1987) l'objectiu d'aquest EXERCICI,  és similar al del Kihon ippon kumite però amb la diferència que està dissenyat per desenvolupar el sentit de la intuició (kan) en el combat. En paraules de ciència esportiva diriem que té com objecte el desenvolupament de la capacitat i velocitat de reacció. El procediment difereix bastant de Kihon ippon kumite, sobretot perquè la posició de sortida és Shomen shizen tai (posició natural). El primer atacant esdevé al final el contra atacant ja que l'atac inicial servei per provocar una reacció en el contrari que serà immediatament defensada i contra-atacada. La finesa i concentració de semete i ukete esdevé un segon punt important en aquesta pràctica ja que, al contrari de Kihon ippon kumite el que inicia l'acció només avisa el contrincant del nivell d'atac (a excepció de keri), però no li revela ni la tècnica ni si ho farà amb la dreta o amb l'esquerra.  Per això es parteix d'una posició natural i no de kamae. També per aquest motiu Kanazawa sensei destaca que "unsoku (el desplaçament) és un dels punts importants i requereix finesa d'acció i potència muscular a les cames per aconseguir una 'arrencada' instantània", uns aspectes que sens dubte aquest tipus de kumite contribueixen a desenvolupar.

Provant nou material

Escut i manoples nous per a entrenar!

Gràcies a un generós donatiu el dojo del C.P. Victòria (Goshinkan) ha estrenat avui nou material d'entrenament per als alumnes més joves. Es tracta de manoples i escut de pell que serveixen per entrenar cops de puny i de peu. És poc habitual utilitzar aquest tipus de material en el karate infantil. Però sempre de forma molt controlada es pot anar introduint amb la finalitat de que poc a poc vagin assolint conceptes com distància, timing, potencia... i utilitzin correctament les superfícies del puny o del peu aptes per al cop. A més d'això, combinant el clàssic treball de kihon (amb cops sempre a l'aire que acaben per avorrir-los) amb un tipus de treball més realista contra un objecte adient i segur (com el que mostren les imatges), sens dubte s'afavoreix la seva progressió d'una forma més transversal i completa. I, a més, s'ho passen d'allò millor. Per tant, en nom meu i dels meus alumnes més petits, moltes gràcies als que han fet possible l'adquisició d'aquest valuós material.

Practicant Mawashi geri amb ganes.

Suant de valent

Suant

Ha començat la calor i amb ella l'entrenament es fa més feixuc. Dissabte, amb 33 graus de temperatura a l'exterior (uns 27 a l'interior del dojo, un temps certament més calorós del que és habitual en aquesta època de l'any) ) vaig fer el meu habitual entrenament de kobudo dels caps de setmana. Repàs de kihon i kata (Bo-kihon, Sai-kihon, Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Akamine no nunchaku, Shushi no kun sho, Sakugawa no kun sho, Tsuken shitahaku no sai, Chatanyara no sai i Hamahiga no tonfa). Quan comença la calor molta gent abandona l'entrenament (també, curiosament, quan fa molt de fred). La temperatura ahir a Sóller (Mallorca, arxipèlag de les Balears, Mar Mediterrània) era 3 graus superior a la que hi havia a la ciutat japonesa de Naha (Okinawa, arxipèlag de les Ryukyu, Oceà Pacífic), situada en l'àrea subtropical, on feien 30 graus. Allà, a milers de quilòmetres, segurament centenars de persones estaven practicant els mateixos kata en condicions meteorològiques similars, sobre un parquet o trispol de fusta en vells dojos sense dutxa. Aquesta 'comunió' amb persones que no conec però amb les que m'uneix el meu amor pel karate i el kobudo, m'anima a seguir entrenant fins i tot quan el cos ja sembla dir que no en vol més. Minoru Higa sensei (Shorin Ryu Kyudokan hanshi) en una de les darreres entrevistes publicades a internet diu "Karate training is hard, it is not fun". Pot ser no sigui divertit però sí que pot ser molt satisfactori, fins i tot quan fa tanta calor (veure post relacionat al meu altre blog: http://sempaijuku.blogspot.com.es/2013/06/tomato-sensei.html)

Gaudir de la pràctica al dojo

Després de la pràctica de dimarts a Goshinkan: Lluc, Vicenç i Miquel A.

Practicar karate-do i kobudo és més que "entrenar". El dojo no és un gimnàs. És un espai on en un ambient familiar ens centrem en millorar les nostres habilitats físiques i a gaudir a la vegada que intentem fer-nos millors com persones, més forts i obtenir també més salut i més capacitat d'autoprotecció. La pràctica de karate i kobudo esdevé llavors "keiko", una activitat en la que la relació humana es combina amb la transferència de coneixements (en ambdues direccions), el contacte físic i l'aprenentatge tècnic.

Sessió completa

Buki, "esperant torn" sobre el trispol del dojo.

Aquest dimecres, sessió d'entrenament personal en kobudo. Quasi dues hores de feina en solitari repassant bases i katas troncals: Maezato no tekko; Maezato no Nunchaku; Akamine no nunchaku; Shushi no kun sho; Sakugawa no kun sho; Tsukenshitahaku no sai; Hamahiga no tonfa i un tast de Chatanyara no sai. Dimecres  me tocava entrenament de karate però degut a la feina no hi vaig poder assistir. De cada vegada veig que el kobudo no el puc deixar per a entrenaments ocasionals per la qual cosa qualsevol oportunitat per poder treballar s'ha d'aprofitar. Malgrat sigui tot-sol i en unes hores del dia en les que el cos el que demana és anar a descansar. Val la pena.

Ordre



Després de l'entrenament.

Els meus alumnes infantils al dojo Sóller Goshinkan ja han après la primera lliçó. Estic satisfet perquè tot i que encara els costa bastant, després d'uns mesos, entendre les complexitats de la dinàmica del karate, sí que han après alguns aspectes més subtils però igualment importants. Aquests els puc resumir aquí amb dues paraules japoneses (a ells, evidentment, no els hi ho explic així): rei i saho. Respecte i cortesia, formen en karate-do una part substancial de l'entrenament. I això inclou tots els aspectes de la pràctica, començant pel respecte als companys, al mestre,  qualsevol part de l'equip o de les instal·lacions i també al vestit d'entrenament (dogi). Per això, veure com deixen els seus dogis després de la clase és un bon exemple de que ho han entès.

Nou repte

En la meva progressió dins l'art del kobudo m'enfront a un nou repte. Tonfa (o tunfa, o tuifa) és segurament un estri familiar a molta gent. El seu origen és incert però sembla procedir de la zona d'Indonèsia on va passar a Okinawa per convertir-se -de la mà del karate- en una arma formidable de defensa. Tant és així que una versió de porra inspirada en la forma i el maneig d'aquest estri pagès és va incorporar en els anys 70 com arma defensiva a la majoria de policies del món. Al llarg dels meus anys d'intrusió (que no dedicació) dins l'art del kobudo (que vaig iniciar a Madrid en els anys 80) he anat deixant a banda la pràctica del tonfa per centrar-me sobretot en bo-jutsu, sai-jutsu i nunchaku-jutsu. Ara he començat a redescobrir l'interès d'aquesta especialitat fins el punt que en els darrers mesos pràcticament he basat el meu entrenament de kobudo en tonfa-jutsu. El retorn al contacte amb la fusta, equilibra altre cop l'entrenament amb les altres armes. En el sistema Taira l'alternança ferro-fusta en l'aprenentatge i progrés de les diferents buki (armes) no sembla casual: ferro-fusta/ferro-fusta/ferro-fusta... (tekko/bo-nunchaku/sai/tonfa/kama...).

Tonfa-jutsu no està exempt de grans dificultats. Com ha passat amb les versions pel·liculeres de nunchaku (fins al punt ridícul exhibit per alguns 'experts' que converteix aquesta arma en 'molt perillosa' però sobretot per al mateix que creu dominar-la), el maneig de tonfa no consisteix només amb saber-lo voltejar a l'estil "kung-fu spaghetti". La transferència d'energia des del sòl a l'arma passant pel maluc és la principal dificultat. Només així la força centrífuga imprimida a la fusta amb l'ús del braç i el canell tendrà efectivitat i no quedarà en la simple vistositat del volteig. I és en aquesta connexió on hi entra el que per a mi és el "secret" del kobudo: és indissociable de la pràctica seriosa de karate. Pens que sense una bona base en karate mai es pot dominar l'art okinawès de les armes pageses. Karate i kobudo són com les dues rodes d'un carretó.

El meu vell parell de tonfa.

Disposts a fer feina

Aquí teniu el flamant grup infantil del dojo Goshinkan del centre Victòria. Estrenen dogi malgrat ja duen uns mesos entrenant karate. Diverses persones han fet possible la posta en marxa d'aquest grup i l'adquisició dels dogi i d'altre material. Des d'aquí vull agrair aquestes col·laboracions desinteressades que aviat farem públiques a través de la premsa local.

Guia completa Shotokan Karate-do International (S.K.I.)

Moltes vegades se me demana quines diferències hi ha entre la línia tècnica de l'estil Shotokan que jo segueixo des de fa molts anys com a "base" del meu entrenament però sobretot com a "mètode" d'ensenyament i el "Shotokan normal". Ja he explicat moltes vegades que el karate Shotokan del mestre Hirokazu Kanazawa (l'estil "oficial" del nostre dojo) no es diferencia EN QUASI RES de qualsevol altra branca de Shotokan. Jo diria que les úniques diferències són la seva filosofia de karate popular (o sigui apte per a tothom sempre que cada un l'adapti a la seva edat, condició o el que sigui i no a l'inrevés), karate saludable (és a dir que la correcta postura, dinàmica i respiració s'adopta no només cercant més efectivitat biomecànica sinó perseguint un autèntic objectiu de millorar la salut i per tant la longevitat) i, sobretot per disposar d'un dels programes més metòdics i ben codificats i progressius que existeixen en el karate modern. Quan un practicant de Shotokan S.K.I. i seguidor de Kanazawa Hirokazu sensei viatja a qualsevol banda del món i assisteix a un entrenament a un dojo de la mateixa línia practicarà exactament els mateixos exercicis i de la mateixa forma, amb l'única i lògica diferència que pugui aportar la personalitat, habilitats i condicions de cada sensei o practicant. Per això i per moltes coses més- Shotokan S.K.I és un magnífic mètode per qui es vulgui introduir en el món del karate. A més, i aquí ve el motiu d'aquest article, per a qualsevol aficionat hi ha l'avantatge de disposar d'una àmplia bibliografia i documentació audiovisual. Això, evidentment, no pot suplir els ensenyaments d'un instructor expert en el mètode, però sí que suposa una magnífica guia per poder revisar detalls tècnics, recordar combinacions, etc.. ja siguin de kihon, kumite o kata. Per tant crec que és d'interès per als practicants d'S.K.I. conèixer l'existència de vídeos com els que aquí us enllaç (no editats a Europa), que algú ha tengut la bona idea de penjar a youtube. Els que no heu pogut tenir la sort d'entrenar directament amb Kanazawa sensei hi trobareu aquí l'essència del seu sistema. A més de Kanazawa sensei, surten als vídeos dos dels seus fills Fumitoshi i Nobuaki (ara convertit ja en Kancho o cap de l'escola després de l'anunci de retirada del seu pare) i els coneguts instructors de la S.K.I. del Japó, Shigeyuki Ichihara, Manabu Murakami, Shinji Tanaka i Ryusho Suzuki. És una bona eina i és el treball que fem des de fa dècades al dojo Román de Palma i al Sóller Goshinkan.
Aprofitau-la i gaudiu-la

S.K.I.F. Complete Guide Vol.1: http://youtu.be/MsaWbaGzRsw
S.K.I.F. Complete Guide Vol.2: http://youtu.be/w0XwFtgj1W0
S.K.I.F. Complete Guide Vol.3: http://youtu.be/AN3Foqd0MUI

Horaris Primavera

Des de dia 1 de febrer els entrenaments de Sóller Goshinkan es duen a terme al nou dojo del C.P. Victòria.

Els horaris d'entrenament durant la Primavera (Abril, Maig i Juny) seran els següents:

- Entrenament infantil (només d'11 anys per amunt i cal coordinar am el Grup d'Acció Social): dilluns i dimecres a les 17,15. Interessats podeu enviar un correu a sempaijuku@gmail.com

- Entrenament general (Karate i Kobudo, a partir de 15 anys): Dimarts 19,30 a 21 h. - Dijous 20,15 a 21,15 h. Un dimecres cada 15 dies de 20 a 21 h. El mes d'abril l'entrenament de dimecres es durà a terme els dies 3 i 17 (*).

*(El mes de maig NO hi haurà entrenament els dies 1 (dimecres) i 2 (dijous) degut a altres activitats al C.P. Victòria. Es recuperaran en dates posteriors).

Shomen del nostre dojo: Gichin Funakoshi O-sensei; Tora no Maki; Kigu; Buki.

Un entrenament profitós amb Mizoguchi sensei (Karate-do Kushinkai)

Dissabte vaig tenir el privilegi de poder participar al dojo de karate Budo Porreres (Mallorca) en un entrenament dirigit per Kozo Mizoguchi sensei, recogut mestre de Karate-do Kushin-kai i un dels pioners japonesos del karate a Espanya. La classe va ser senzillament magistral. Durant més de tres hores vam treballar aspectes fonamentals de karate-do, propis d'aquest estil però aplicables a qualsevol altre: visualització, distància, timing (yomi, ma-ai i hyoshi,  tres pilars del nostre art marcial sovint molt descuidats). Mizoguchi sensei me va impresionar per la seva qualitat humana i per la seva admirable tècnica i condició física. Sense dubte tot un exemple a seguir. No és gens d'estranyar que els seus alumnes hagin assolit molts èxits esportius.
Un cop més gràcies als senseis de Budo Porrerres, Ake Mora i Naomi Mizoguchi, per la seva hospitalitat i enhorabona pel seu treball!

16-II-2013. Entrenament Ryukyu kobudo a Barcelona

D'intens, profitós i enriquidor he de qualificar l'entrenament especial de kobudo que vaig realitzar el passat 16 de febrer a Barcelona, amb el grup de Ryukyu Kobudo Shimbukan que dirigeixen els sensei Rafael Pulgarín i José Luis Soto. La diada va ser de bogeria ja que a les 4 del matí sonava el despertador i tres hores després ja era a l'aeroport de Barcelona on me van recollir per anar a l'entrenament que va tenir lloc al dojo del club de natació de Caldes de Montbui. Van ser més de sis hores d'entrenament on a més d'innumerables correccions i detalls vaig recopilar material suficient per traballar durant els propers tres  o quatre mesos. José Luis Soto i Rafael Pulgarín s'eforcen per difondre a Catalunya aquest 'estil' de kobudo pertanyent al llinatge de Shinken Taira, considerant el refundador del kobudo d'Okinawa i en general de les illes Ryukyu. Eren més de les 18 h. quan, després d'un petit descans per dinar, fialitzava aquesta magnífica jornada durant la qual vam poder repassar tot el programa bàsic i mitjà de Shimbukan, kihon, kata i kumi-bo. Vam tenir temps de repassar totes les armes fonamentals de l'estil: tekko, nunchaku, bo, sai i tunfa amb diverses repeticions i correccions dels katas troncals: Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Akamine no nunchaku, Shushi no kon sho, Sakugawa no kon sho, Tsuken shitahaku no sai i un tast de Hamahiga no tunfa. També el treball per parelles: Bo tai bo. Ni que dir que el millor va ser la qualitat humana dels mestres i dels companys amb els quals vaig compartir un dia inoblidable. A les 21 h. tornava ser a l'illa rebentat però feliç.

Dimarts, 5-02-2013 (19,30 h.): estrenam dojo

Demà dimarts, dia 5 de febrer, a les 19,30 es durà a terme el Karate-do 'keiko hajime' (primer entrenament) de Sóller Goshinkan de l'any 2013 al nou dojo del centre parroquial Victòria. La sessió està oberta a tothom que hi vulgui participar tot i que l'espai és molt petit i per tant si ve molta gent (cosa que esper però no crec que passi) haurem de fer torns. L'entrenament de dimarts serà suau i es basarà en fonaments de Shotokan-ryu i algunes aplicacions (oyo).L'objectiu és gaudir de la pràctica i l'estudi de l'art marcial. Duis keiko-gi o xandall i una tovallola. No hi ha dutxes o sigui que en acabar us heu d'abrigar.

Nota: Sóller Goshinkan és un grup privat d'estudi i entrenament del karate-do i el kobudo tradicionals. No existeix cap finalitat lucrativa ni tampoc competitiva. Ara per ara les activitats se duen a terme al dojo que el grup ha habilitat (o està habilitant perquè la veritat és que no està acabat del tot) al centre parroquial Victòria de Sóller.

Preparant el nou dojo

Aquest cap de setmana ha quedat quasi a punt l'espai que, esper que per a molt de temps, serà la nova seu física del dojo Sóller Goshinkan. Han estat moltes hores de feina (gràcies a la col·laboració d'un gran amic i també budoka) per preparar la sala on a partir del mes de febrer -amb un mes de retard sobre la data prevista- s'hi duran a terme els entrenaments formals de karate i de kobudo. I dic "formals" perquè, evidentment, l'entrenament en budo no s'ha de circumscriure al que es realitza dins el dojo, descalçats, amb roba adient i una superfície llisa i còmoda. L'entrenament a casa, al jardí o a l'aire lliure segueix essent indispensable per progressar, física i tècnicament. Esper que les hores de pràctica dins aquest nou espai me proporcionin l'energia suficient per poder afrontar la lluita de defora del dojo, la del dia a dia, cada vegada més difícil i complicada. També ho desig pels que me vulguin acompanyar en la pràctica de l'art marcial. Ja ho sabeu, a partir de febrer... nou dojo.

初稽古– Hatsugeiko 2013

El primer entrenament de l'any 2013 (Hatsugeiko) el vaig fer dia 1 a casa. Després d'una petita lesió que he arrosegat una setmana i de l'aturada obligada per la feina i les festes (amb bastant més menjar i beure del que és recomanable) el cos me demanava activitat però no podia realitzar segons quins exercicis. Així que vaig optar pel kobudo. L'entrenament, de nit, com mana la tradició, va començar a les 23 h. i va acabar a les 00.30 h. Vaig repasar les tècniques i els katas de base de bo-jutsu, nunchaku-jutsu i sai-jutsu. Bo: Bo kihon. Kata: Shushi no kon sho. Nunchaku: Maezato no nunchaku. Sai: Tsuken shitahaku no sai. Diverses repeticions d'alguns passatges de cada kata i després tres vegades el kata complet, només la darrera a ritme normal. Vaig acabar realitzant alguns exercicis amb peses i nigiri-game. Bon començament d'any!

Entrenament interdisciplinar- Keiko osame

El passat dissabte dia 29 vaig tenir el plaer de participar en un entrenament interdisciplinar organitzat pel meu amic i instructor de Kempo-Karate, Juan Antonio Romero. Per a mi (i me consta que també per a la resta d'assistents) va ser una bona oportunitat d'aprendre tècniques d'altres arts marcials, algunes més familiars que d'altres, però sempre interessants i a vegades fins tot sorprenents. A l'entrenament hi van participar persones de diferents nivells, des d'estudiants a instructors. Però tots ells van oferir alguna cosa als demés i tots vam poder aprendre dels altres. Sens dubte iniciatives d'aquest tipus servirien a més d'un a tenir una mica més d'humilitat i els farien valorar de forma més crítica els seus coneixements d'arts marcials. Durant aquesta sessió, de tres hores de durada, vam practicar tècniques hapkido, kempo-karate, ju-jitsu, nihon tai-jitsu, aikido, Shotokan karate, Hayashi-ha Shitoryu karate, etc. Degut a una lesió al peu la meva participació va estar una mica limitada. Tot el que vam fer van ser aplicacions a situacions de defensa personal a partir de les tàctiques i tècniques de les diferents disciplines i estils... luxacions, immobilitzacions, atemi.... Vam poder veure molts paral·lelismes i, a la vegada grans diferències, a l'hora d'abordar la defensa d'una determinada acció agressiva. Recomano a tots els que practicau un art marcial -i molt especialment als karatekas- que intenteu obrir els ulls envers el que fan els altres. A partir d'un cert nivell no és tant sols recomanable sinó que per a progressar jo diria que és indispensable. Per a mi aquesta vetllada va ser el meu particular Keiko osame (el darrer entrenament) del 2102. I no podria haver triat millor forma de fer-lo!