Suant de valent

Suant

Ha començat la calor i amb ella l'entrenament es fa més feixuc. Dissabte, amb 33 graus de temperatura a l'exterior (uns 27 a l'interior del dojo, un temps certament més calorós del que és habitual en aquesta època de l'any) ) vaig fer el meu habitual entrenament de kobudo dels caps de setmana. Repàs de kihon i kata (Bo-kihon, Sai-kihon, Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Akamine no nunchaku, Shushi no kun sho, Sakugawa no kun sho, Tsuken shitahaku no sai, Chatanyara no sai i Hamahiga no tonfa). Quan comença la calor molta gent abandona l'entrenament (també, curiosament, quan fa molt de fred). La temperatura ahir a Sóller (Mallorca, arxipèlag de les Balears, Mar Mediterrània) era 3 graus superior a la que hi havia a la ciutat japonesa de Naha (Okinawa, arxipèlag de les Ryukyu, Oceà Pacífic), situada en l'àrea subtropical, on feien 30 graus. Allà, a milers de quilòmetres, segurament centenars de persones estaven practicant els mateixos kata en condicions meteorològiques similars, sobre un parquet o trispol de fusta en vells dojos sense dutxa. Aquesta 'comunió' amb persones que no conec però amb les que m'uneix el meu amor pel karate i el kobudo, m'anima a seguir entrenant fins i tot quan el cos ja sembla dir que no en vol més. Minoru Higa sensei (Shorin Ryu Kyudokan hanshi) en una de les darreres entrevistes publicades a internet diu "Karate training is hard, it is not fun". Pot ser no sigui divertit però sí que pot ser molt satisfactori, fins i tot quan fa tanta calor (veure post relacionat al meu altre blog: http://sempaijuku.blogspot.com.es/2013/06/tomato-sensei.html)