Nou repte

En la meva progressió dins l'art del kobudo m'enfront a un nou repte. Tonfa (o tunfa, o tuifa) és segurament un estri familiar a molta gent. El seu origen és incert però sembla procedir de la zona d'Indonèsia on va passar a Okinawa per convertir-se -de la mà del karate- en una arma formidable de defensa. Tant és així que una versió de porra inspirada en la forma i el maneig d'aquest estri pagès és va incorporar en els anys 70 com arma defensiva a la majoria de policies del món. Al llarg dels meus anys d'intrusió (que no dedicació) dins l'art del kobudo (que vaig iniciar a Madrid en els anys 80) he anat deixant a banda la pràctica del tonfa per centrar-me sobretot en bo-jutsu, sai-jutsu i nunchaku-jutsu. Ara he començat a redescobrir l'interès d'aquesta especialitat fins el punt que en els darrers mesos pràcticament he basat el meu entrenament de kobudo en tonfa-jutsu. El retorn al contacte amb la fusta, equilibra altre cop l'entrenament amb les altres armes. En el sistema Taira l'alternança ferro-fusta en l'aprenentatge i progrés de les diferents buki (armes) no sembla casual: ferro-fusta/ferro-fusta/ferro-fusta... (tekko/bo-nunchaku/sai/tonfa/kama...).

Tonfa-jutsu no està exempt de grans dificultats. Com ha passat amb les versions pel·liculeres de nunchaku (fins al punt ridícul exhibit per alguns 'experts' que converteix aquesta arma en 'molt perillosa' però sobretot per al mateix que creu dominar-la), el maneig de tonfa no consisteix només amb saber-lo voltejar a l'estil "kung-fu spaghetti". La transferència d'energia des del sòl a l'arma passant pel maluc és la principal dificultat. Només així la força centrífuga imprimida a la fusta amb l'ús del braç i el canell tendrà efectivitat i no quedarà en la simple vistositat del volteig. I és en aquesta connexió on hi entra el que per a mi és el "secret" del kobudo: és indissociable de la pràctica seriosa de karate. Pens que sense una bona base en karate mai es pot dominar l'art okinawès de les armes pageses. Karate i kobudo són com les dues rodes d'un carretó.

El meu vell parell de tonfa.