Seguint amb els entrenaments de kobudo

Entrenant el kata de bo  Shushi  no kon sho

La pràctica del kobudo, una vegada més ho dic, no es pot deixar per a entrenaments ocasionals. Fins i tot quan es treballa a un nivell baix (que, per suposat és el meu cas) és necessari treballar el màxim d'hores possiblee, especialment el bo, però també la resta de buki (armes) que depenen de cada estil. En un seminari de kobudo en el que vaig participar ja fa molts anys amb el conegut mestre Choyu Hentona me va quedar gravada una cosa que va dir: "les armes (de kobudo, és clar...), sobretot, s'han de 'tocar' molt, s'hi ha de jugar continuament com si fossim una mica beneïts"). El que volia dir és que no basta memoritzar els moviments bàsics, kata o aplicacions, sinó que la familiarització amb les eines ha d'arribar a ser tan natural que un quasi s'ha de sentir més incòmode quan no té les armes a la mà que quan les té. S'han de convertir en definitiva en una 'extensió" del nostre cos. Clar. Això és més bo de dir que de fer. La pràctica del kobudo està envoltada de moltes dificultats. Per a mi, les principals, són dues: espai i, sobretot, temps. La primera (espai) és relativament bona de solucionar. Si el dojo o gimnàs és massa petit o de sòtil baix (la qual cosa impedeix la pràctica, per exemple, del bo o del nunchaku) sempre ens queda el recurs d'entrenar al jardí, o a l'aire lliure (afortunadament aquí no ens falta això darrer). La segona (el temps) ja és molt més mala de trobar. Les obligacions diàries ens deixen poc d'això darrer i, a més, també hem de seguir practicant karate (recordau el tandem karate-kobudo, les dues rodes de la carreta, etc...). Per això cal aprofitar les èpoques de l'any més favorables. A l'estiu alguns tenen vacances i el dia és més llarg i hi ha més temps. Després, només ens cal vèncer el tercer impediment: la manca de voluntat. Si tenim un lloc, disposam de temps (o l'organitzam bé) i no ens manca la voluntat... no tenim excusa per no entrenar.
Per això, aquest estiu, com venc fent en els darrers anys, he incrementat la pràctica del kobudo intentant que no sigui en detriment de la del karate (malgrat una mica sí que ho és). El treball de kihon i kata l'he centrat en les armes bàsiques, com correspon al meu nivell: tekko, bo, nunchaku, tonfa i sai. Cal una sessió de dues hores per repassar base i kata d'aquests cinc estris. Però ja se sap, quan una cosa agrada, el temps passa aviat. Ànim i bons entrenaments.

Hamahiga no tonfa

Maezato no nunchaku