"Invitacions al Karate-do"

 

"Karate-do Nyumon" (空手道入門) és el títol que adoptaren en el primer quart i mitjans del segle XX al Japó alguns dels primers llibres divulgatius sobre la teoria i la pràctica d'aquest art marcial. A molts els sonarà per tant aquest títol en japonès que no vol dir més que "Invitació al Karate-do" una forma cortès de dir que es tracta d'una "introducció" dirigida sobretot a persones que no saben res del tema o en saben poc. Tot i que molts llibres publicats al Japó entre els anys 30 i els anys 60 del segle XX duien el mateix títol, això no obstant el seu contingut era molt diferent. Algunes d'aquestes obres foren escrites per mestres reconeguts que han deixat la seva empremta inesborrable dins el Karate-do, entre ells Mabuni Kenwa i Funakoshi Gichin.

Però altres autors molt més desconeguts empraren el mateix títol per a les seves obres. Una d'elles va ser escrita als anys 50 per Oya Reikichi. El seu títol complet i una mica pretensiós era "Explicació il·lustrada i introducció al Karatedo, sistema de defensa personal per a milions de persones" (Zukai setsumei karate-do nyumon hyakuman nin no goshinjutsu - 図解説明 続 空手道入門 百万人の護身術). Aquest llibre té la particularitat que va ser un dels primers (si no el primer) manual de karate traduït a una llengua occidental, ja que en ell es va basar completament l'obra "The manual of Karate" de E.J. Harrison, que també va ser la primera obra sobre aquest art marcial que es va traduir a l'espanyol.

Altres llibres editats al Japó a la mateixa època adoptaren el mateix títol i, en general, es tractava de manuals molt simplificats i poc o mal il·lustrats en els que es mostraven diferents tècniques i kata presentats per practicants de diferents escoles i estils i mitjançant dibuixos. A la meva biblioteca hi ha un d'aquests manuals japonesos d'invitació al karate, amb el mateix títol -Zukai setsumei karate-do nyumon- en aquest cas escrit, o segurament només compilat, a mitjans dels anys 50 per un autor desconegut: K. Ichikawa. Pos aquí algunes fotos d'aquest llibre curiós, però poc interessant que fa molts d'anys que va caure en les meves mans.

Això no obstant les obres titulades igualment com "Invitació al Karate-do" escrites per Funakoshi Gichin i per Mabuni Kenwa són autèntiques joies de la filosofia i la teoria del karate i, afortunadament, han estat traduïdes als principals idiomes del món.

El mestre Funakoshi va escriure el seu "Karate nyumon" l'any 1943.

Portada d'una de les edicions de Karate Nyumon de Funakoshi.

Com és sabut no era la seva primera obra. Abans ja havia publicat "Ryukyu Kempo" (1922) i "Rentan goshin To-dé jutsu" (1925) i, 10 anys després, la seva obra principal i més coneguda: "Karate-do Kyohan" (1935) en les que detalla gran part del seu sistema tècnic. No va ser fins anys després que publicà la seva "Invitació al karate", una obra bàsica introductòria que no és molt coneguda tot i ser de lectura molt recomanable pels actuals practicants, ja que conté importants dades històriques i consells filosòfics que avui serien completament vàlids.

Portada, contraportada i planes interiors de Rentan goshin Tode jutsu.

Pel que fa a la "Invitació al Karate-do" de Mabuni Kenwa (Kobo kempo Karate-do nyumon, 1934), aquesta és sens dubte una altra obra cabdal que hauria de ser coneguda per tots els karatekas seriosos. Aquest llibre va ser compost en realitat per un alumne de Kenwa Mabuni anomenat Genwa Nakasone, que era periodista, divulgador i escriptor. L'obra va ser ideada com una mena d'entrevista amb el mestre en la que aquest respon a les preguntes sobre el karate que li fa el seu alumne i escriptor, que trasllada al paper les seves paraules i consells sobre tots els aspectes -històrics, filosòfics i tècnics- del karate.

Portada i planes interiors de Kobo kempo Karate-do nyumon, de Mabuni i Nakasone.

La "Invitació al Karate-do" del mestre Mabuni és sens dubte una de les obres més recomanables per a qualsevol karateka i conté ensenyaments de gran utilitat per comprendre molts aspectes teòrics i pràctics de l'art marcial.

(Nota final: Aquest post no és un article d'investigació, sinó sols un escrit divulgatiu basat en informació gratuïta disponible per a tothom).

Shushi nu kun

Pràctica de les tècniques de pal (bo) incloses en el kata Shushi no Kon (pronunciat Shushi nu Kun en la llengua uchinaaguchi que es parla a Okinawa). En la nostra línia de kobudo (Ryukyu Kobudo Shimbukan) existeixen dues versions d'aquest kata: Shushi no Kon-sho i Shushi no Kon-dai, una curta i una llarga (i una tercera forma antiga o Koryu Shushi no Kon). Això passa en altres escoles de kobudo, pertanyents al llinatge Taira-Akamine o Taira-Inoue, entre d'altres. El bo o kon (anomenat també a vegades rokushaku-bo en referència a la seva llargària d'1,80 metres) és una de les 'armes' fonamentals del kobudo i la primera que s'estudia a la majoria d'escoles. Es tracta d'una 'arma' que es troba presenta quasi totes les cultures marcials del planeta, normalment associada a pagesos o pescadors pel fet que quan s'empra de forma pacífica és, simplement, un gaiato llarg o una eina útil per a diverses funcions ja siguin com a perxa per botar marges o per impulsar una barca o per transportar dues senalles sobre les espatlles.... Però és en les arts  marcials orientals on el seu ús és més sofisticat. Existeixen nombrosos katas de bo, però la finalitat no és aprendre els kata (que també) sinó dominar les tècniques que contenen. Per això, tot i la seva simplicitat és sens dubte l'arma del kobudo més difícil d'aprendre.

Pràctica de Ryukyu Kobudo a Porreres

Dissabte vaig tenir l'honor de dirigir a Porreres (Mallorca), per segona vegada, una sesió de pràctica de Ryukyu Kobudo. La sessió va ser organitzada per Ake Mora sensei, del dojo Kokoro d'aquest poble de la nostra illa. Hi van assistir membres de diferents dojos que es volen iniciar en la pràctica del kobudo. Durant més de dues hores vam practicar els fonaments del kobudo segons la línia Ryukyu Kobudo Shimbukan de la qual tenc l'honor de formar part des de fa anys. Tot i que la majoria de practicants ja tenen un cert nivell de karate, la pràctica del kobudo s'ha de fer passa a passa, aprenent el correcte maneig de les armes i a la vegada la forma d'utilitzar el cos per generar potència i efectivitat. Durant la pràctica vam treballar sols Bo (pal d'1,80 metres) i Sai (trident de ferro). 

Vam treballar alguns dels Bo-kihon, Sai-kihon (fonaments) i Kihon kata (katas bàsics) corresponents a aquestes dues difícils armes, propis de l'escola Shimbukan. Va ser una bona vetllada en la qual tots els participants van demostrar un gran esperit. 

Makiwara, indispensable en el karate tradicional

La pràctica de makiwara, un dels instruments més antics i útils per a l'enfortiment i millora de l'atemi, està íntimament lligat a la pràctica del karate tradicional. Durant dècades s'ha anat apartant dels sistemes d'entrenament més enfocats cap a l'esport, i fins i tot hi ha que ha apuntat que és una pràctica que pot resultar perillosa. Això no obstant sense la pràctica de makiwara i altres formes d'entrenament, o tanren, és dificil aconseguir una correcta utilització de la potència generada pel cos, especialment en els cops de puny o altres en els que s'utilitzen com a 'armes' les extremitats superiors. Amb la pràctica de makiwara es poden experimentar les sensacions i millorar un correcte alineament del cos utilitzant els principis de gamaku, chinkuchi o muchimi, tan importants en en la concepció més clàssica del karate.

En aquesta imatge es pot veure com es pot utilitzar el makiwara colpejant amb gyaku seiken (esquerra) o jun tateken (al mig), utilitzant la part superior del cos per generar potència. La imatge de la dreta correspon a una foto de Eiichi Miyazato sensei (1922-1999), un dels mestres de karate d'Okinawa més reputats del segle XX. Aprendre dels majors i més experimentats és indispensable, tant a la vida com al karatedo.

Retorn a l'activitat del bloc

  

Revisant els comptes de Google m'he adonat que fa més de dos anys que no public res als meus blocs d'arts marcials. Les publicacions sobre Karate i Kobudo s'han fet de cada vegada més rares i difícils per diversos motius. En primer lloc vaig deixar de publicar entrades al bloc de karate en castellà, que tenia principalment un contingut sobre aspectes històrics i tècnics de l'art marcial. 

http://sempaijuku.blogspot.com/. 

 Això va ser degut sobretot a la meva participació en varis grups de debat a Internet, principalment  a facebook en els quals hi ha persones molt expertes de tot el món, que tenen més coneixements tècnics i teòrics que jo, alguns d'ells reconeguts mestres, de renom internacional, en el nostre Art Marcial. Pel que fa a aquest bloc, més domèstic i divulgatiu, i escrit en la nostra llengua, el principal motiu és que quan anam a practicar o a entrenar rarament feim fotografies i per tant a vegades me costa publicar i divulgar el treball de karate i kobudo que realitzam quasi a diari al nostre dojo. La immediatesa de publicació a facebook ho fa molt més fàcil, però així i tot publico poc sobre karate i kobudo

https://www.facebook.com/S%C3%B3ller-Goshinkan-244694288899105/

https://www.facebook.com/groups/206069810085482/?source_id=244694288899105

  Ara m'he proposat tornar-ho a fer reactivant el meu bloc Sóller Goshinkan. El fet d'estar escrit en català li dóna sense dubte una menor difusió dins l'univers de la xarxa, però avui en dia els sistemes de traducció immediata que acompanyen la majoria d'aplicacions i programes pràcticament faciliten la lectura d'entrades en qualsevol idioma. Per això no tenc cap dubte de que qui hi estigui realment interessat no tendrà cap dificultat per poder llegir els meus escrits aquí i, a la vegada, recuperaré una mica l'esperit que me va dur ja fa bastants anys a crear aquest bloc que era divulgar el nostre art marcial -encara avui tant desconegut en la seva vesant tradicional- entre la comunitat més propera a la meva vida.
  Aniré informant i enllaçant les entrades a les xarxes socials.