Un any de pèrdues

El 2015 han estat varis els reconeguts mestres del karate-do que ens han deixat. Alguns d’ells representaven autèntiques baules entre el karate actual i el clàssic i la seva pèrdua, si més no, cal ser destacada ja que el karate que avui en dia gaudim és un herència cultural que s’ha preservat gràcies a la feina d’aquests homes i dels seus predecessors.

Entre els grans karatekas que han finat aquest 2015 (pot ser n’hi hagi més però m’han passat per alt) trobam Teruo Chinen sensei, que va morir el dia 9 de setembre. Chinen sensei va ser deixeble de Eiichi Miyazato sensei fundador del famós dojo Jundokan (Okinawa Goju-ryu) i un dels grans exponents del Karate-do de la segona meitat del segle XX.

Teruo Chinen de jove entrenant Sanchin baix la supervisió física (shime) del seu mestre Eiichi Miyazato

També cal destacar la desaparició de Uechi Kanmei sensei que va morir el dia 13 de setembre de 2015. Uechi Kanmei era el tercer ‘soke’ (cap) de la Uechi Ryu i des de 1991 estava al front d’aquesta escola com successor del seu pare Uechi Kanei.

Uechi Kanmei, III soke de la Uechi-ryu

Però el 2015 també han mort altres dos importants mestres que ostentaven la màxima responsabilitat de dues de les ryuha més importants del món.

El dia 26 de juny del 2015 va morir, als 89 anys d’edat Jiro Otsuka sensei, cap mundial de l’estil Wado-ryu. Otsuka sensei era el fill del fundador d’aquesta escola japonesa, Hironori Otsuka (1892-1982) i hereu d’aquest singular i únic estil de karate que conserva entre les seves arrels no només el llegat del karate d’Okinawa (bàsicament a través dels mestres Funakoshi, Mabuni i Motobu) sinó també els secrets de l’escola Shindo Yoshin-ryu de jujutsu. D’aquí que fundàs el seu estil baix la denominació de ‘jujutsu-kenpo’.

Jiro Otsuka, hereu del llegat de la Wado-ryu (Karate i Jujutsu kenpo)

 La darrera pèrdua ha estat la del gran mestre Kenei Mabuni, que va morir va només unes setmanes, el 19 de desembre del 2015. Nascut a Shuri (Okinawa) l’any 1918, el mestre Mabuni era el fill i l’hereu del fundador de l’estil Shito-ryu, Kenwa Mabuni (1889-1952) de qui va prendre karate des de molt petit. Mabuni Kenei va viure en primera persona el desenvolupament del karate modern i va conviure i aprendre, a més del seu pare, d’alguns dels seus grans artífexs, entre d’ells Yasuhiro Konishi (Shindo Jinen-ryu). Com a dada curiosa cal esmentar que entre els seus mestres també s’hi troba Fujita Seiko, considerat per molts com el darrer ninja autèntic que va viure al Japó (Koga-ryu).

Mabuni Kenei, fill de Mabuni Kenwa, cap mundial de la gran escola  Shito Ryu

Totes aquestes persones són insubstituïbles ja que, tot i adaptar-se als nous temps, i haver assegurat la pervivència dels llegats que reberen en el seu moment, són testimonis d’una època daurada del nostre art marcial que mai més no tornarà.