Annanko, recuperant la Llum del Sud

Des de fa un temps he començat a incloure en els meus entrenaments personals el kata Annanko.

Annanko va ser el primer kata 'superior' que jo vaig aprendre. Eren els anys 70 i jo practicava l'estil Sankukai, derivat i evolucionat des de Tani-ha Shito Ryu (Shukokai). Annnako era un kata de nivell mig que s'aprenia just després dels Pinan. Els moviments eren  rápids i incissius, amb tècniques directes i contundents que traspuaven funcionalitat: seiryuto, hijiaté, uchiuke, moroteuke, shutouchi, maegeri... i subtils moviments d'alliberament i kakete. Tècnicament senzill, bo de recordar i útil...

Jeff Huertas, un dels meus primers mestres de karate, executant seiryuto kamae, del kata Annanko (ca. 1974)

Es tracta a més d'un tresor del karate que cal conservar i difondre. Annanko es practica en molts estils de karate i existeixen múltiples variants tot i que realment n'hi ha només dues versions principals.

La fundació del kata s'atribueix a Kyan Chotoku, el gran-petit home del karate d'Okinawa que l'hauria portat de Taiwan (d'aquí el significat d'Annanko: la llum que ve del sud). La versió més original es practica per tant a les branques de Shorin Ryu i/o Shorinji Ryu que deriven directament de Kyan sensei.

Kyan Chotoku sensei, importà Annanko de Taiwan cap a Okinawa.
En l'idioma de l'illa (uchinaaguchi) Kyan era conegut com Chan Mi Gwa

La segona versió (també amb moltes variants) arriba als nostres dies a través de Shito Ryu. Existeixen a més, que jo sapi, algunes versions molt modificades. La primera a Matsubayashi Ryu, encara que conserva el nom del kata és en realitat un kata diferent, segons sembla un homenatge de Soshin Nagamine al seu mestre Kyan. La segona i més sorprenent la trobam a l'estil Shotokai (!). Explic tot això, evidentment, simplificant enormement les intrincades històries que envolten el karate i la transmissió dels kata al llarg de les dècades.

Versió d'Annanko practicada en una de les diferents branques  Shorinji Ryu

Tots els que me coneixen saben que tot i ser practicant de Shotokan sempre m'ha agradat conèixer i estudiar kata d'altres escoles i que defens una pràctica que jo anomen "transversal".  Bé, aquest concepte no té res de nou. De fet ja he comentat altres vegades que els "estils" o "escoles" de karate poc tenen a veure amb l'autèntica tradició de l'art marcial, més bé al contrari. Si no, com s'explica que fa un segle existissin només, com a molt, dues o tres "escoles" de karate i que ara n'hi hagi més de 100? Però aquest és un altre tema que dóna per molt i que no era l'objectiu del comentari d'avui.

La 'construcció' d'un karateka es va modelant al llarg de tota la seva vida i els coneixements són acumulatius. Si començam una casa i interrompem un temps la seva edificació per manca de pressupost, en continuar no esbucarem tot el que ja hem construït abans. L'única condició, però, és que l'estructura es mantengui en bon estat. En aquest cas podem seguir edificant sobre la mateixa base i malgrat canviem el disseny, el que ja està fet romandrà com part de l'estructura final.

És amb aquest esperit que Annanko - un material ja quasi oblidat però existent en la meva estructura- torna ara formar part del meu treball.