SKIF Kumite. Recursos

Al nostre dojo practicam de forma habitual les diferents formes de ‘combat’ pre-establert (Yakusoku kumite) creades pel mestre Hirokazu Kanazawa dins el sistema de progressió que va articular per a la seva organització (Shotokan Karate-do International Federation – Kokusai Shotokan Karate-do Renmei).

Encara que la majoria d’escoles de karate-do tenen els seus propis sistemes de Yakusoku-kumite en el si de la SKIF es dóna una gran importància a aquest treball que permet anar progressant de les formes més senzilles de kumite a les més complexes. Només pels que no hi estiguin familiaritzats recordaré aquí que Kanazawa sensei divideix el kumite en dos apartats ben diferenciats: el Yakusoku kumite o preestablert i el Jiyu kumite o ‘lliure’. El primer, que és el que ens ocupa s’ha d’abordar de forma progressiva i queda dividit en quatre apartats:

1- Tanren kumite (que inclou els exercicis a cinc i a tres passes, gohon i sanbon kumite)

2- Kihon kumite (que divideix en Kihon ippon kumite , un sol atac i contraatc, i Kaeshi ippon kumite, o kumite bàsic de reacció)

3- Yakusoku jiyu kumite (dividit en Jiyu ippon kumite, o semi-lliure a un atac, i Okuri jiyu ippon kumite, amb un segon atac després del primer)

4- Oyo kumite, amb els apartats de Happo (varis atancants) i Kumite kata.
En contraposició al Yakusoku kumite trobam el Jiyu kumite, dividit en el de competició esportiva (Kyogi kumite) i en l’asalt lliure d’entrenament (Shiai kumite).

Hirokazu Kanazawa sensei explicant Kihon ippon kumite/Maegeri num. 3
durant un seminari celebrat a Oporto. Semete: Nobuaki Kanazawa

Moltes vegades quan practicam al dojo la gent es queixa de que aquests exercicis s’han de memoritzar, tant a dreta com a esquerra, suposant això un notable esforç ja que tots ells, tenint en compte les diferents combinacions, suposen molts centenars de moviments, havent-se a més d’aprendre tant les parts que realitza l’atacant (semete), com les del defensor (ukete).

Afortunadament l’estudiant i qualsevol interessat en el sistema SKIF disposa d’una gran quantitat de recursos al seu abast per complementar la pràctica amb l’estudi teòric i la visualització de les tècniques, podent així progressar més enllà de les indicacions dels instructors, degut a que Hirokazu Kanazawa ha publicat vàries obres dedicades exclusivament al seu sistema de kumite i existeixen també recursos audiovisuals molt útils, la majoria dels quals es poden trobar avui en dia molt fàcilment a internet.

Pel que fa a la bibliografia, els primers kumite van ser publicats pel mestre Kanazawa en un dels seus primers llibres posteriors a la creació de la SKIF. Aquesta primera obra malauradament es va publicar només en llengua japonesa però permet a l’estudiós veure com el mestre Kanazawa ha anat modificant alguns d’aquests exercicis al llarg dels anys. El llibre ‘Karate roku shukan de suyoku Naru’ (Ed. Fukushodo, 2000) al marge d’un títol purament comercial que no reflecteix el contingut (“Karate: com posar-se fort en sis setmanes”) és una obra molt interessant per veure com ha evolucionat el kumite dins el sistema.

Sens dubte la guia definitiva del sistema de kumite SKIF és el llibre publicat pel mestre a finals dels anys 80 “S.K.I. Kumite Kyohan”, publicat en quatre idiomes i que explica fins el més mínim detall no només com s’han de realitzar els exercicis sinó també quin és l’objectiu que es persegueix amb cada un d’ells.

Aquesta obra va ser refeta fa pocs anys pel mestre i els seus col·laboradors en un nou llibre molt complet en anglès (traduït posteriorment a altres idiomes entre d’ells l’espanyol) baix el títol “Karate fighting techniques. The complete kumite” (Kodansha International), sens dubte una obra de capçalera per a qualsevol estudiant de karate.

Però, a més, existeixen a la xarxa nombrosos recursos dedicats al kumite SKI, la majoria d’ells penjats (legal o il·legalment) a partir de diverses edicions en format DVD, algunes de les quals no s’han arribat a comercialitzar a Europa. En alguns d’aquests videos es pot veure tot el sistema de Kumite S.K.I. exemplificat pel mestre Kanazawa personalment, o bé pels instructors de la SKIF, sobretot el veterà alumne Shigeyuki Ichihara, els instructors Manabu Murakami, Ryusho Suzuki i Shinji Tanaka, o els fills del mestre, Nobuaki, Fumitoshi i Daizo Kanazawa. En un dels vídeos el mestre Kanazawa explica i demostra tots els sistemes de kumite amb el que va ser delegat de la SKIF a Austria, Norio Kawasoe, que va morir l’any 2013.

Aquí us deix alguns dels enllaços a aquests documents.

1- Vídeo complet del Kumite formal SKIF demostrat per Hirokazu Kanazawa i Norio Kawasoe i que també inclou, al seu començament, una interessant demostració de Kihon Ippon Kumite de Kanazawa sensei amb Akio Nagai sensei: https://www.youtube.com/watch?v=vhzmrWKSwBs

2- Shigeyuki Ichihara i Ryusho Suzuki mostren el Jiyu ippon kumite complet amb detalls i diferents vistes: https://www.youtube.com/watch?v=UMQZXOmzziU&spfreload=5

3-Manabu Murakami i Shinji Tanaka mostren Kihon ippon kumite: https://www.youtube.com/watch?v=Fi8bX22u8Jc

4- Manabu Murakami i Nobuaki Kanazawa mostren Kihon ippon i Jiyu ippon kumite, amb indicacions de Kanazawa sensei (del DVD de la sèrie Mastering karate): https://www.youtube.com/watch?v=moJI8ccBuHM

Ja ho sabeu. No hi ha excuses per no conèixer millor i practicar Yakusoku kumite!

Shugoro Nakazato (1919-2016) una altra pèrdua irreemplaçable

Dimarts, dia 23 d'agost va morir, als 97 anys d'edat, el gran mestre Shugoro Nakazato, fundador i president de l'escola Shorin-Ryu Shorinkan. La seva mort suposa una nova pèrdua per al món del karate que s'afegeix a la d'altres grans mestres de l'època daurada del karate-do que ens han deixat en aquests últims anys. La mort del mestre Nakazato ha estat donada a conèixer aquests dies per diferents escoles i associacions i especialment pels grups de la família Shorinkan distribuïts pels cinc continents. Valgui aquesta ressenya com el meu petit homenatge a la seva trajectòria.

Shugoro Nakazato va néixer a la ciutat de Naha, Okinawa, el 14 d'agost de 1919 (*) i part de la seva formació va transcórrer a la metròpoli japonesa, concretament a la ciutat d'Osaka, on es va iniciar, als 16 anys, en la pràctica del karate-do shuri-te sota la direcció de Seiichi Ishu sensei (alumne de Shimpan Shiroma).
Després de la Segona Guerra Mundial, Nakazato sensei va tornar a la seva Okinawa natal, que havia quedat social i físicament devastada, passant a ser alumne de Chiosin Chibana sensei fundador de Shorin Ryu i continuador de la feina d'Anko Itosu. Va continuar com a assistent de Chibana sensei fins que va rebre llicència per obrir el seu propi dojo al que va denominar Shorin-Ryu Shorin Kan Nakazato Dojo, a Naha.
Va ser codirector de la primera federació de Karate d'Okinawa que va reunir els estils principals de l'illa sent promogut a Hachi-dan (8è dan) el 1960 amb el títol de Kyoshi. El 1967 la Shorin-Ryu Karate Do Kyokai li va atorgar 9è dan i el títol de Hanshi. En 1969, després de la mort de Chibana sensei va ascendir al grau de Ju-dan (10è dan) quedant al capdavant del corrent principal de Shorin-ryu.
Shugoro Nakazato sensei va ser també un gran expert en Kobujutsu estant el seu sistema influït pel kobudo de la família Nakaima.
La seva mort, succeïda el passat dimarts dia 23 d'agost, deixa un altre buit irreemplaçable en el món del karate.

(*) Nota: Segons Patrick McCarthy va nèixer el 1921.

Fonts: 
http://www.shorinryushorinkan.com/hanshi1.htm

McCarthy, P. 1987. The classical kata of okinawan karate. Ohara Publ.

Un petit seminari d'estiu sobre Fukyugata ni (Gekisai dai ichi/Chi no kata)

Darrerament tenc els blocs de karate abandonats. La veritat és que hi ha moltes coses per escriure però les circunstàncies són molt diferents que quan vaig començar. Tenc menys temps disponible i a més hi ha una sobresaturació d'informació que abans no existia. D'altra banda les xarxes socials ofereixen una immediatesa per publicar i són molt més àgils que els blocs i arriben  a més gent. De totes formes no es tracta de tancar per ara els blocs. Aprofit el començament del període estival per anunciar un petit projecte que durem a terme aquest mes de juliol. Com ja explicat altres vegades al nostre dojo de Sóller practicam l'estil Shotokan però també fem incursions en Shorin Ryu i Goju Ryu. Repetiré els motius. Per una banda m'interessa que els meus alumnes coneguin més de prop el karate d'Okinawa. De l'altra alguns dels kata bàsics d'aquests estils ens permeten practicar una dinàmica corporal diferent a la de Shotokan-ryu, una forma de moure'ns que ens serà útil després en la nostra pràctica del Ryukyu Kobudo, la nostra disciplina paral·lela. Així els membre del dojo a més dels kata fonamentals de Shotokan aprenen i practiquen, entre d'altres kata bàsics com Fukyugata, també anomenats Gekisai, que tradicionalment es practiquen (amb moltes variacions) a quasi totes les línies Shorin Ryu i Goju Ryu. Per exemple la pràctica de Fukyugata dai ni (anomenat també segons els estils Gekisai dai ichi, o també Chi no kata) ens permet iniciar-nos aviat en posicions poc habituals en Shotokan, com és ara shiko-dachi, entre d'altres avantatges.

Aquí podeu veure una de les versions (Shito ryu)

Fa uns mesos vaig proposar al meu amic Alberto Ru, instructor d'Okinawa Goju Ryu, que ens dirigís un petit seminari de bunkai del  Fukyugata ni. Alberto és  seguidor de la línia del famós mestre de karate Taira Masaji sensei que com sabeu ha desenvolupat una metodologia pròpia de bunkai-jutsu de fluxe continu (un concepte molt antic però a la vegada innovador en el karate tradicional). No cal aquí parlar de la fama de Taira sensei que actualment té milers de seguidors a tot el món. Recentment Alberto ha estat treballant a Califòrnia amb Paul Enfield sensei un dels seguidors més destacats del mestre Masaji Taira. Va acceptar encantat. Per diverses circumstàncies encara no havíem trobat un moment però ara ja vos puc anunciar que serà aquest mes de juliol. Avisaré del dia i de l'hora però puc avançar que serà un dels dimarts del mes, a l'hora que habitualment fem l'entrenament al dojo (19'30). Si algun karateka de Sóller (o d'allà on sigui)  està interessat basta que contacti amb jo a través del facebook. per suposat, com sempre, serà una activitat gratuïta (Si algú no coneix aquest kata i vol que jo primer l'hi mostri per poder seguir millor la pràctica, ho faré encantat, són tècniques senzilles, sense gran dificultat -aparent- per a un ja iniciat). Vos mantindré informats (parl en plural perquè me consta que tenc "més d'un" seguidor... Gambaté kudasai!

Un any de pèrdues

El 2015 han estat varis els reconeguts mestres del karate-do que ens han deixat. Alguns d’ells representaven autèntiques baules entre el karate actual i el clàssic i la seva pèrdua, si més no, cal ser destacada ja que el karate que avui en dia gaudim és un herència cultural que s’ha preservat gràcies a la feina d’aquests homes i dels seus predecessors.

Entre els grans karatekas que han finat aquest 2015 (pot ser n’hi hagi més però m’han passat per alt) trobam Teruo Chinen sensei, que va morir el dia 9 de setembre. Chinen sensei va ser deixeble de Eiichi Miyazato sensei fundador del famós dojo Jundokan (Okinawa Goju-ryu) i un dels grans exponents del Karate-do de la segona meitat del segle XX.

Teruo Chinen de jove entrenant Sanchin baix la supervisió física (shime) del seu mestre Eiichi Miyazato

També cal destacar la desaparició de Uechi Kanmei sensei que va morir el dia 13 de setembre de 2015. Uechi Kanmei era el tercer ‘soke’ (cap) de la Uechi Ryu i des de 1991 estava al front d’aquesta escola com successor del seu pare Uechi Kanei.

Uechi Kanmei, III soke de la Uechi-ryu

Però el 2015 també han mort altres dos importants mestres que ostentaven la màxima responsabilitat de dues de les ryuha més importants del món.

El dia 26 de juny del 2015 va morir, als 89 anys d’edat Jiro Otsuka sensei, cap mundial de l’estil Wado-ryu. Otsuka sensei era el fill del fundador d’aquesta escola japonesa, Hironori Otsuka (1892-1982) i hereu d’aquest singular i únic estil de karate que conserva entre les seves arrels no només el llegat del karate d’Okinawa (bàsicament a través dels mestres Funakoshi, Mabuni i Motobu) sinó també els secrets de l’escola Shindo Yoshin-ryu de jujutsu. D’aquí que fundàs el seu estil baix la denominació de ‘jujutsu-kenpo’.

Jiro Otsuka, hereu del llegat de la Wado-ryu (Karate i Jujutsu kenpo)

 La darrera pèrdua ha estat la del gran mestre Kenei Mabuni, que va morir va només unes setmanes, el 19 de desembre del 2015. Nascut a Shuri (Okinawa) l’any 1918, el mestre Mabuni era el fill i l’hereu del fundador de l’estil Shito-ryu, Kenwa Mabuni (1889-1952) de qui va prendre karate des de molt petit. Mabuni Kenei va viure en primera persona el desenvolupament del karate modern i va conviure i aprendre, a més del seu pare, d’alguns dels seus grans artífexs, entre d’ells Yasuhiro Konishi (Shindo Jinen-ryu). Com a dada curiosa cal esmentar que entre els seus mestres també s’hi troba Fujita Seiko, considerat per molts com el darrer ninja autèntic que va viure al Japó (Koga-ryu).

Mabuni Kenei, fill de Mabuni Kenwa, cap mundial de la gran escola  Shito Ryu

Totes aquestes persones són insubstituïbles ja que, tot i adaptar-se als nous temps, i haver assegurat la pervivència dels llegats que reberen en el seu moment, són testimonis d’una època daurada del nostre art marcial que mai més no tornarà.

Annanko, recuperant la Llum del Sud

Des de fa un temps he començat a incloure en els meus entrenaments personals el kata Annanko.

Annanko va ser el primer kata 'superior' que jo vaig aprendre. Eren els anys 70 i jo practicava l'estil Sankukai, derivat i evolucionat des de Tani-ha Shito Ryu (Shukokai). Annnako era un kata de nivell mig que s'aprenia just després dels Pinan. Els moviments eren  rápids i incissius, amb tècniques directes i contundents que traspuaven funcionalitat: seiryuto, hijiaté, uchiuke, moroteuke, shutouchi, maegeri... i subtils moviments d'alliberament i kakete. Tècnicament senzill, bo de recordar i útil...

Jeff Huertas, un dels meus primers mestres de karate, executant seiryuto kamae, del kata Annanko (ca. 1974)

Es tracta a més d'un tresor del karate que cal conservar i difondre. Annanko es practica en molts estils de karate i existeixen múltiples variants tot i que realment n'hi ha només dues versions principals.

La fundació del kata s'atribueix a Kyan Chotoku, el gran-petit home del karate d'Okinawa que l'hauria portat de Taiwan (d'aquí el significat d'Annanko: la llum que ve del sud). La versió més original es practica per tant a les branques de Shorin Ryu i/o Shorinji Ryu que deriven directament de Kyan sensei.

Kyan Chotoku sensei, importà Annanko de Taiwan cap a Okinawa.
En l'idioma de l'illa (uchinaaguchi) Kyan era conegut com Chan Mi Gwa

La segona versió (també amb moltes variants) arriba als nostres dies a través de Shito Ryu. Existeixen a més, que jo sapi, algunes versions molt modificades. La primera a Matsubayashi Ryu, encara que conserva el nom del kata és en realitat un kata diferent, segons sembla un homenatge de Soshin Nagamine al seu mestre Kyan. La segona i més sorprenent la trobam a l'estil Shotokai (!). Explic tot això, evidentment, simplificant enormement les intrincades històries que envolten el karate i la transmissió dels kata al llarg de les dècades.

Versió d'Annanko practicada en una de les diferents branques  Shorinji Ryu

Tots els que me coneixen saben que tot i ser practicant de Shotokan sempre m'ha agradat conèixer i estudiar kata d'altres escoles i que defens una pràctica que jo anomen "transversal".  Bé, aquest concepte no té res de nou. De fet ja he comentat altres vegades que els "estils" o "escoles" de karate poc tenen a veure amb l'autèntica tradició de l'art marcial, més bé al contrari. Si no, com s'explica que fa un segle existissin només, com a molt, dues o tres "escoles" de karate i que ara n'hi hagi més de 100? Però aquest és un altre tema que dóna per molt i que no era l'objectiu del comentari d'avui.

La 'construcció' d'un karateka es va modelant al llarg de tota la seva vida i els coneixements són acumulatius. Si començam una casa i interrompem un temps la seva edificació per manca de pressupost, en continuar no esbucarem tot el que ja hem construït abans. L'única condició, però, és que l'estructura es mantengui en bon estat. En aquest cas podem seguir edificant sobre la mateixa base i malgrat canviem el disseny, el que ja està fet romandrà com part de l'estructura final.

És amb aquest esperit que Annanko - un material ja quasi oblidat però existent en la meva estructura- torna ara formar part del meu treball.