Christmas keiko

El dia de Nadal solem menjar més del compte, així que una mica d'exercici sempre es recomanable. Per aquest motiu tant dia 24 vespre com el dia de Nadal he aprofitat que he pogut desconectar una mica de la feina per entrenar un poc. El dissabte vespre, abans del sopar "especial", una mica de footing al camp de futbol del Port alternant les curses amb exercicis de tonificació i kata (vaig tenir tot el camp per jo).

El dia de Nadal vespre li ha tocat el torn al kobudo: bojutsu. Repàs de bo kihon i bo hojo undo, durant una hora i, per acabar, unes repeticions del kata Sisochin (Goju-Ryu). Segurament amb l'exercici no he cremat totes les calories ingerides durant aquests dos dies. Pero la pràctica del karate-do i kobudo en solitari durant aquests dies de festa m'ha aportat benestar físic i psicològic i m'ha carregat les piles per la setmana que ara comença. Salut i molts anys!

Molts d'anys i bons entrenaments!

Auto-entrenament Seienchin

Seienchin forma part del programa superior Shotokan Ryu del mestre Hirokazu Kanazawa. El kata es practicat a les escoles Goju Ryu i a Shito Ryu i tambe fins i tot a Kyokushinkai i a Shindo Jinen Ryu (Ryobukai). Hi ha diverses versions depenent de les linies de transmissio. Pot sorprendre per tant que tambe es practiqui a algunes escoles Shotokan. En realitat Seienchin no s'ensenya formalment a les escoles de la linia SKI (Shotokan Karate-do International o Kokusai Shotokan) si no que la incorporacio d'aquest kata en alguns dojos prove de seguir les recomanacions de Kanazawa sensei que el practica i el va ensenyar i demostrar en alguns seminaris de la passada decada.Quan Hirokazu Kanazawa va fundar la SKI va manifestar que "La practica del karate, estrictament, no te res a veure amb l'estil. Veig molt be quan estam a la plenitud fisica de l'edat practiquem amb molta força; pero passats els 30 anys d'edat (!) ens hem d'inspirar en Goju-ryu" (Cook [2001], citant textualment una entrevista a Kanazawa sensei publicada a Australasian Fighting Arts el 1989).
Per tant, i no nomes perque la meva edat ja quasi dobla la recomanada pel sensei, sempre que puc practic aquest kata tan interessant, que inclou tecniques aplicables directament a la defensa personal.
Ahir vaig fer sessio d'auto-entrenament i, a mes de combinacions tecniques propies de shotokan, vaig practicar aquest kata devers una hora. Vos ne pos algunes captures agafades del video d'estudi que vaig enregistrar.

Heian Shodan. SKIF

Heian Shodan (executat a ritme preparatori), tal com es fa en nostre sistema. La principal diferència amb altres línies Shotokan es troba en la utilització de la cadera (jun kaiten en els gedan barai i en els primers shuto uke de cada línia) i en el tercer moviment: mawashi tetsui uchi en posició renojidachi.D'aquesta manera es feia aquest darrer moviment a principis del segle XX (actualment, a la JKA i per tant també en shiteigata WKF, aquest moviment es fa en zenkutsudachi). L'execució és de Toni Jiménez al Dojo Roman de Palma.

L'emblema del primer club de karate de Sóller

L'any 1980 vaig impulsar a Sóller el primer club federat de karate. Si Goshinkan va ser el nom del primer dojo (situat, com molts recordaran, al carrer Unió) el club agafà mes tard el nom oficial de Sóller Karate Club. Fa uns dies vaig recuperar-ne un record ja quasi oblidat. Es tracta del negatiu del segell de goma que me servia per segellar la documentació del club (llicències, graus, etc). Al club ensenyava llavors karate de l'estil Shotokan. Pero com sempre he dit, per a mi la "transversalitat" del karate (un tot-u mes enllà dels estils)sempre ha marcat la meva línia de feina, tant com docent com practicant de l'art marcial. I el segell escollit n'és una bona prova. M'explicaré: dins el mon de karate tradicional i pseudo-tradicional/esportiu, "l'estil" i tota la liturgia que l'envolta, es quasi 'sagrat'. Cada tendencia te els seus símbols, els seus "gurus", etc. I, per suposat, cada una d'elles te el seu anagrama o 'logo'. Es per això que ara me crida l'atenció que fa tants anys jo escollís per al meu club -no el famòs emblema del Shotokan (l'anomenat 'Tora no maki' o 'tigre encerclat' que figura en aquesta pagina), sinó el puny estilitzat propi d'un estil ben diferent i infinitament menys conegut: l'anomenat Shukokai.

L'estil Shukokai, fundat a la regió de Kobe pel mestre Chojiro Tani, és en realitat una branca de l'escola Shito-ryu (a vegades simplement es coneix com Tani-ha Shito-ryu). Entre els seus principals adeptes cal esmentar Shigeru Kimura (que morí als 54 anys el 1998)i que va ser un dels sempai de Yoshinao Nambu, fundador del karate Sankukai, derivat del primer. Aquesta forma d'entendre el karate va ser la primera que jo vaig aprendre fins que vaig començar a practicar l'estil Shotokan, i per tant me va marcar profundament. Supòs que quan vaig fundar el primer club solleric, vaig recórrer a aquest símbol per motiu d'aquesta influència que encara dura avui en dia.

Seipai, kata recuperat!

Cada estiu intent aprofitar el mes d'agost per estudiar algun kata més en profunditat o recuperar algun kata oblidat. En aquesta ocasió vaig decidir recuperar el kata Seipai, uns dels característics de l'estil Goju-ryu (i també Shito) i que sempre m'ha agradat molt. Fa uns 30 anys vaig aprendre aquest kata a Eivissa on el grup de Shotokan de Pepe Torres tenia aquest kata entre els que es practicaven habitualment. Sí. Avui dia sembla mentida però en aquell temps el karate era molt més obert que ara. D'una banda molts dels que fèiem Shotokan proveníem d'altres estils i conservàvem els katas originals com a part del nostre treball. Per a mi aquesta filosofia segueix sent vàlida i em permet treballar sensacions i tècniques diferents al mateix temps que m'ajuda a conèixer millor les arrels culturals del karate. Hi ha diferents versions de Seipai, encara que són totes molt semblants. Els matisos són diferents i de vegades els desplaçaments i posicions del cos una mica diferents. Però Seipai és un kata molt interessant per a qualsevol karateka, per la subtilitat de les seves tècniques i les seves múltiples aplicacions reals. Per a mi és un gran kata i una gran base de treball i em sent molt feliç de, anys després, poder recórrer de nou el seu embusen amb certa soltura. Ara només em cal seguir millorant la seva execució i treure-li partit als seus múltiples recursos. Hi ha treball (Traducció al català del darrer post al meu altre blog: Sempaijuku karate-do).
Portada del llibre Seipai no Kenkyu (Estudi del kata Seipai), de Mabuni Kenwa (1934, -any 9 de Showa-).

Comença un nou "curs"

Hi ha "cursos" en la pràctica del karate-do? Evidentment que no. Ja he escrit altres vegades que la pràctica del karate no es pot contemplar com tal si no és continua. Ha de continuar a l'estiu, als festius i als períodes on els centres esportius estan "tancats per vacances". Al dojo tradicional era costum que no hi hagués portes. Estava per tant obert les 24 hores dels 365 dies de l'any, perquè els adeptes hi poguessin anar a entrenar a qualsevol hora del dia o de la nit, hi hagués o no el sensei present. Evidentment això avui és pur romanticisme i fins i tot a la cuna del karate és avui una excepció. Així que un, malgrat hagi intentat mantenir-se actiu tot l'estiu, evidentment s'ha relaxat. Amb l'arribada del setembre hom espera recuperar la "normalitat". Si a Sóller Goshinkan van iniciar, d'aquesta manera, les classes el passat dijous, avui començ els entrenaments "normals" a Ciutat, baix les odres del meu sensei (que per cert també s'havia agafat 15 dies de vacances). Però, segurament tampoc no serà avui que ens trobem sobre el tatami tots els "yudansha" del l'escola. La gent, fidel a les sanes costums occidentals, s'anirà incorporant progressivament al llarg del mes. Tal volta no sigui així i ens trobem avui tots els habituals, ja disposats a suar el dogi de valent! Seria una molt agradable sorpresa!

Karate-keiko d'ahir: kata shitei+fukyugata+koryugata

Un gran entrenament personal ahir, diumenge. Sí senyor. Vaig acabar rebentat però ben satisfet! Tal volta poc ortodox (supòs que és vera que som una mica friki). Després de 15 dies sense donar canya al cos degut a un lumbago de l'hòstia, ahir vespre vaig fer feina fonamental repassant els katas obligatoris i fonamentals del meu estil (Shotokan-Ryu). Son katas que tots coneixem i ens pensam "dominar" però s'han de practicar sempre, tota la vida si es possible, amb un únic objectiu: fer-los cada dia una mica millor. Això és bo de dir però mal de fer. De fet és una gran contradicció ja que a mesura que pujam de nivell (alerta!, he dit de "nivell" no de "rang", que quedi clar) també anam tornant més vells i perdent facultats físiques a una velocitat que esgarrifa. Sigui com sigui, un practicant de Shotokan-Ryu no pot perdre de vista mai aquests kata, tengui l'edat que tengui. Així que ahir....Heian shodan, Heian nidan, Heian sandan, Heian yodan, Heian godan. Després la sèrie de tres Tekki (shodan, nidan i sandan). A continuació els katas troncals de l'estil (shiteigata): Bassai-dai, Kanku-dai, Enpi, Jitte, Jion i Hangetsu. Ja que com sabeu jo també intent estudiar, conservar i practicar la sabiduria d'altres estils i de l'estil antic, m'hi vaig afegir dos suplements: Per començar Fukyugata ichi i Fukyugata ni (Shorin-Ryu). I per acabar de capbussar en el passat del nostre art: Seienchin i Ananko (Shito-Ryu) i Kyan no Seisan (Shorin-Ryu). En total una hora seguida de feina, temps per temps, amb energia però amb especial atenció a la correcció dels moviments i al desplaçament dels peus (unsoku). L'esquena me va respectar, sense deixar de fer-me mal, però me va respectar. Dutxa sopar, ibuprofé i a jeure (no sense abans dedicar una estona a escriure això per compartir tan satisfactòria experiència amb els meus benvolguts, i pocs, lectors).

Un matí profitós

El meu amic Agapito Villar sensei m'ha convidat avui a impartir una classe al seu grupet d'alumnes del club Es Dojo de Palma. Agapito sensei és un d'aquests cada vegada més escassos karatekas que dominen amb profunditat les tècniques i la seva aplicació i que les enssenyen als seus alumnes aprofundint en la forma (kata), sense quedar-se només amb el motlle extern, buid de contingut (igata).



El seu bagatge tècnic no es limita, a més, al karate-do sinó que està enriquit amb coneixements sòlids de ju-jutsu, judo i aikido. Per a mi ha estat per tant un privilegi poder mostrar avui als seus alumnes algunes de les meves tècniques. Hi he explicat alguns dels aspectes diferencials del Karate-do Shotokan-ryu segons la visió de Hirokazu Kanazawa sensei, més concretament el programa oficial de Kihon ippon kumite. Hem treballat, primer en forma de kihon i després en aplicació diverses tècniques contra jodan zuki, chudan zuki, mae geri i mawashi geri. Ha estat sens dubte un matí profitós, sobretot per a mi ja que enssenyar és una de les millors formes d'aprende que existeixen. A més, fer-ho amb gent que un dissabte matí prefereix posar-se el dogi i trepijar el tatami en lloc d'anar a passejar (i això que era el primer dissabte de primavera!) encara fa més satisfactòria l'experiència.
I, a més, me n'he anat a casa amb un hermòs lumbago per voler fer demostracions agosarades sense haver encalentit abastament. Una bona lliçó també per a mi!

Un altre sensei que ens ha deixat

El passat dia 7 de febrer va morir a Palma Rafel Calleja Balaguer, a l'edat de 70 anys. Pot ser a molts de vosaltres aquest nom no vos digui res. Però per a tots els practicants de Budo que vam començar a finals dels anys 60 o a principis dels 70 el nom de Rafel Calleja ens du molts records i ens fa pensar en un personatge singular, un magnífic budoka i, sens dubte, encara que segurament sense ell saber-ho, un autèntic sensei. Expert en Judo, Aikido y Katsugen Undo, segurament Rafel Calleja no va ostentar mai cap "grau" oficial en aquestes disciplines. I, s'hi ho va fer, mai no en va fer ni la més mínima ostentació ni en va parlar amb ningú. Segurament hauriem d'anar als arxius "federatius" per saber quin grau Dan assolí en Rafel en les disciplines que practicava i ensenyava, però atès que aquesta dada és en realitat totalment irrellevant, ens centrarem en la persona.
Rafel Calleja era, d'entre tots els budokas que jo he conegut al llarg de la meva vida (i quan dic d'entre tots, vull dir exactament d'entre TOTS)el que millor dominava el difícil art de l'Ukemi Waza, la manera de caure al terra sense fer-se mal i dispesant l'energia de l'impacte fora del cos). En Ukemi era un autèntic mestre: el seu cos rodolava o impactava com si no tengués pes i practicament sense tocar al terra, com si estàs protegit per una funda invisible d'energia, una mena de cambra pneumàtica de Ki. Molts han estat els judokas i aikidokas que han après d'ell les primeres tècniques. Sempre donant més importància al fons que a la forma. També entre els seguidors de la displina respiratòria i bioenergètica del Katsugen Undo, Rafel Calleja va tenir no poques persones que s'han deixat guiar per ell. Bohemi i una mica antisistema, mai no canvià la seva forma de vida i sempre perseguí allò que ell creia que era el camí correcte (us sona això de camí? = Michi = Do = 道). Segurament sense haver conegut en Rafel jo no m'hagués convertit mai en instructor de karate-do i ara ja faria molts anys que no practicaria aquest art marcial (i només ell i jo sabem per què). Segurament hi ha molt poques fotografies de Rafel Calleja fent Budo-keiko. Afortunadament al meu arxiu n'hi havia una(de principis dels anys 1980) i aquí us la pos. Ja que no me vaig poder acomiadar d'ell, valgui aquest post com humil homenatge de la meva part.

Una diada memorable de 1979

L'any 1978 vaig organitzar a Sóller la primera demostració d'Arts Marcials japoneses (Budo Embu). Era el primer cop que la majoria dels sollerics presenciaven en directe l'actuació d'alguns dels budokas més importants de Balears per aquella època. Hi participaren els senseis Robert Muratore (Judo i Jujutsu), Alain Guerrier (Aikido) [Guerier era un expert francès d'alt nivell, format a l'Aikikai de Tokio que en aquell moment es trobava casualment a Mallorca i accedí participar a la demostració]. El karate-do va ser demostrat pel que llavors era el meu sensei, Jeff Huertas al qual jo vaig assistir, juntament amb Miquel Aloy. En aquells moments ja funcionava a Sóller el club Goshinkan, al carrer Unió, el primer que hi va haver a Sóller i del qual jo n'era l'instructor. Alguns dels meus alumnes del moment també van participar en la demostració, realitzada al C.P. Victòria. L'èxit fou tan gran que, un any després, vaig organitzar un altre esdeveniment. També hi hagué Judo a càrrec de Robert Muratore i Aikido, amb l'instructor Jaume Pascual del Kodokan de Palma i els seus alumnes. Jo me vaig encarregar del karate, ajudant al meu mestre d'aquell moment que era Antoni Pedrerol, un dels pioners mallorquins del karate-do. D'aquella demostració, tan exitosa com la primera, se'n va fer una pel·lícula (realitzada en super 8 per Francesc Pastor) de la qual n'he extret alguns fotogrames per al vostre gaudi. Tornant a veure aquest document de fa ja 32 anys me n'he adonat del molt que han canviat les arts marcials japoneses en aquestes tres dècades llargues. Pel que fa al Judo i a l'Aikido que s'hi mostra, el nivell era altíssim. Pel que fa al karate-do, esgurament el nivell tècnic deixava molt que desitjar però les ganes i l'esperit de pràctica eren fantàstics, molt allunyats de la visió "esportiva". Algun dia me decidiré a penjar una sintesi d'aquesta pel·lícula. Per ara, vos haureu de conformar amb algunes fotos!


Jo. Kamae de Bassai-dai, amb més pel i més quilos.


Ippon Kumite amb Toni Pedrerol. La cosa ja es comença a embrutar.


Per terra després d'una contundent projecció "a l'estil antic", i remat final: ippon waza.


Més per terra. Les projeccions de Toni sensei eren famoses per la seva efectivitat.


No vaig ser l'únic que va rebre. Muratore sensei, aplicant un realístic atemi de taló a Jaume Capllonch, després d'una projecció. Jo, darrera, rient: "Mals d'altres rialles són". Tothom va tenir la seva ració.

Comença l'any, continuen els entrenaments

Any nou, vida nova? Pel que fa al karate-keiko no és així. En el karate-do: any nou = contiua l'entrenament. Entrenar cada dia durant tota la vida és l'únic camí possible per progressar en karate-budo. Així que, a Sóller Goshinkan continuen aquests dies les classes. La primera de l'any, aquest dimarts a les 21,15 (al club Karate Sóller de Xisco Casasnovas).

Enguany continuarem amb el programa habitual basat a parts iguals en kihon, kumite i kata segons el sistema Kanazawa Shotokan Ryu. A això, insistint en la idea de la transversalitat, hi afegim kobudo (enguany, només bo-justu) i aplicacions reals dels kata (oyo-jutsu). Estau tots convidats a participar a les classes.

Per cert que Sóller Goshinkan ja té un nou 6è Kyu ja que, després de "bastant" de temps d'entrenament en Raimundo Garcia va estrenar la setmana passada el cinturó verd. Enhorabona! I ja sabeu allò que això significa: Més feina!



Molts anys a tots i,a entrenar! Ànim!//Gambatte kudasai!