Seipai, kata recuperat!

Cada estiu intent aprofitar el mes d'agost per estudiar algun kata més en profunditat o recuperar algun kata oblidat. En aquesta ocasió vaig decidir recuperar el kata Seipai, uns dels característics de l'estil Goju-ryu (i també Shito) i que sempre m'ha agradat molt. Fa uns 30 anys vaig aprendre aquest kata a Eivissa on el grup de Shotokan de Pepe Torres tenia aquest kata entre els que es practicaven habitualment. Sí. Avui dia sembla mentida però en aquell temps el karate era molt més obert que ara. D'una banda molts dels que fèiem Shotokan proveníem d'altres estils i conservàvem els katas originals com a part del nostre treball. Per a mi aquesta filosofia segueix sent vàlida i em permet treballar sensacions i tècniques diferents al mateix temps que m'ajuda a conèixer millor les arrels culturals del karate. Hi ha diferents versions de Seipai, encara que són totes molt semblants. Els matisos són diferents i de vegades els desplaçaments i posicions del cos una mica diferents. Però Seipai és un kata molt interessant per a qualsevol karateka, per la subtilitat de les seves tècniques i les seves múltiples aplicacions reals. Per a mi és un gran kata i una gran base de treball i em sent molt feliç de, anys després, poder recórrer de nou el seu embusen amb certa soltura. Ara només em cal seguir millorant la seva execució i treure-li partit als seus múltiples recursos. Hi ha treball (Traducció al català del darrer post al meu altre blog: Sempaijuku karate-do).
Portada del llibre Seipai no Kenkyu (Estudi del kata Seipai), de Mabuni Kenwa (1934, -any 9 de Showa-).