diumenge, 13 de març del 2011

Un altre sensei que ens ha deixat


El passat dia 7 de febrer va morir a Palma Rafel Calleja Balaguer, a l'edat de 70 anys. Pot ser a molts de vosaltres aquest nom no vos digui res. Però per a tots els practicants de Budo que vam començar a finals dels anys 60 o a principis dels 70 el nom de Rafel Calleja ens du molts records i ens fa pensar en un personatge singular, un magnífic budoka i, sens dubte, encara que segurament sense ell saber-ho, un autèntic sensei. Expert en Judo, Aikido y Katsugen Undo, segurament Rafel Calleja no va ostentar mai cap "grau" oficial en aquestes disciplines. I, s'hi ho va fer, mai no en va fer ni la més mínima ostentació ni en va parlar amb ningú. Segurament hauriem d'anar als arxius "federatius" per saber quin grau Dan assolí en Rafel en les disciplines que practicava i ensenyava, però atès que aquesta dada és en realitat totalment irrellevant, ens centrarem en la persona.
Rafel Calleja era, d'entre tots els budokas que jo he conegut al llarg de la meva vida (i quan dic d'entre tots, vull dir exactament d'entre TOTS)el que millor dominava el difícil art de l'Ukemi Waza, la manera de caure al terra sense fer-se mal i dispesant l'energia de l'impacte fora del cos). En Ukemi era un autèntic mestre: el seu cos rodolava o impactava com si no tengués pes i practicament sense tocar al terra, com si estàs protegit per una funda invisible d'energia, una mena de cambra pneumàtica de Ki. Molts han estat els judokas i aikidokas que han après d'ell les primeres tècniques. Sempre donant més importància al fons que a la forma. També entre els seguidors de la displina respiratòria i bioenergètica del Katsugen Undo, Rafel Calleja va tenir no poques persones que s'han deixat guiar per ell. Bohemi i una mica antisistema, mai no canvià la seva forma de vida i sempre perseguí allò que ell creia que era el camí correcte (us sona això de camí? = Michi = Do = 道). Segurament sense haver conegut en Rafel jo no m'hagués convertit mai en instructor de karate-do i ara ja faria molts anys que no practicaria aquest art marcial (i només ell i jo sabem per què). Segurament hi ha molt poques fotografies de Rafel Calleja fent Budo-keiko. Afortunadament al meu arxiu n'hi havia una(de principis dels anys 1980) i aquí us la pos. Ja que no me vaig poder acomiadar d'ell, valgui aquest post com humil homenatge de la meva part.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Jo em consider un gran afortunat d'haver conegut en Rafel gràcies a la pràctica del katsugen, per mi va ser tot un autèntic mestre, actuava com a tal en qualsevol situació i moment, sobre tot en els grans moments en que beviem a un bar les cervesetes que tant li agradaven. és una de les persones que, encara que bohemia, mes carisma m'ha inspirat.

Gracies per publicar la foto