Vells mestres que desapareixen, un patrimoni que s'esvaeix

Dilluns passat va morir a Okinawa el mestre Katsuya Miyahira, als 92 anys d'edat. La notícia, difosa a través d'alguns blocs (pocs) va ser anunciada pel rotatiu d'Okinawa, Ryukyu Shimpo, el mateix dia de l'òbit. Només fa uns mesos també va morir a Okinawa el mestre Joen Nakazato. Són dos noms lligats íntimament al karate d'Okinawa del segle XX i per tant al karate universal. Amb la pèrdua d'aquests mestres (que afortunadament han viscut prou per transmetre els seus ensenyaments i assegurar el seu futur) desapareixen dues baules més de les exstents (encara) entre el karate modern i el karate clàssic, i el patrimoni mundial que això suposa es va esvaint a poc a poc. Tots els karatekes del món tenim l'obligació de transmetre en la mesura de les nostres possibilitats (sigui quina sigui aquesta mesura), els valors universals del karate-do si no volem que en un futur no gaire llunyà el nostre art es converteixi en un esport més, mancat de tot valor més enllà del purament físic. Per això crec que la pèrdua d'aquests mestres és una trista notícia per a la comunitat mundial del karate i per a la societat en general. Podeu trobar un post sobre la mort de Miyahira sensei en aquest enllaç.

http://okinawakarateblog.blogspot.com/2010/11/miyahira-katsuya-sensei-dies.html?utm_source=BP_recent