Yoshinao Nambu, Karate Sankukai a Mallorca i un karateka que ens ha deixat: Salvador Cabalín

 

Salvador Cabalín, en una imatge de 2011

El passat dia 19 de juliol de 2022 va morir a Palma un dels històrics del Karate balear. Es tracta del sensei Salvador Cabalín López, una persona que durant anys va ser un dels referents del nostre art marcial a Mallorca. Crec que Salvador Cabalín feia anys que no practicava, almenys de forma pública, però puc assegurar que mai va deixar de dur el karate-do dins el seu cor. Jo no tenia gaire relació personal amb ell, però per casualitats de les nostres respectives professions, en els darrers anys vam coincidir en diverses ocasions i vam recordar temps passats.

A principis dels anys 70

Quan jo vaig començar a practicar karate, el mes d'octubre de l'any 1972, Salvador Cabalín ja era un karateka avançat, molt hàbil i potent i amb una gran experiència, sobretot en la pràctica del kumite. En aquell temps practicàvem el karate de l'escola Sankukai, creada pocs anys abans pel mestre Yoshinao Nambu, que tot i la seva joventut va ser un dels grans innovadors del karate japonès modern. Nambu sensei havia practicat abans l'estil Shukokai, liderat a la regió de Kobe pel mestre Chojiro Tani, un dels principals deixebles del mestre Kenwa Mabuni, creador de l'escola Shito Ryu. Però això és una altra història.

El fet és que, l'any 1971, el mestre Yoshinao Nambu va visitar Mallorca per impartir un seminari als llavors seguidors de la seva escola a l'Illa, concentrats als Dojo Kodokan, del carrer dels Horts de Palma. No conec bé la història de com es va desenvolupar aquell projecte, però la qüestió és que uns anys després (probablement devers l'any 1975) es va publicar un interessant document (en format de pel·lícula de 8 mm, en color i sonora) en el que el mestre Yoshinao Nambu demostrava els principis tècnics del Karate Sankukai. Per a la realització d'aquelles dues pel·lícules de devers mitja hora de durada cada una (dedicades respectivament a tècniques bàsiques i kumite, ja que crec que la de kata estava prevista, però no s'arribà a filmar), la persona que va assistir al mestre per a la demostració de les tècniques va ser precisament Salvador Cabalín.

Salvador Cabalín (esquerra) y Yoshinao Nambu en un fotograma de la pel·lícula
sobre karate Sankukai filamada a mitjans dels anys 70 (ca. 1975).

Un altre dia parlaré amb més detall del karate Sankukai, de les seves particularitats tècniques i filosòfiques i del que va significar per a mi, i significa encara, com a karateka haver-me iniciat precisament en aquest estil. Però avui, el que volia contar, és que en una de les meves trobades casuals amb Salvador li vaig comentar que jo conservava les cintes d'aquesta pel·lícula tècnica. I resultava que ell, tot i haver-les també protagonitzades, no en tenia cap exemplar. Llavors, vam quedar que jo li deixaria aquests films i ells els intentaria digitalitzar per conservar un record d'una època en la qual el karate era, crec, un dels eixos de la seva vida.

Per diferents motius (entre ells la pandèmia) mai vaig arribar a passar-li les pel·lícules. Fa tres mesos, també de forma indirecta vaig saber de la seva prematura mort, i vaig sentir molt no haver-ho fet.

Per això ara vull deixar aquí constància i em compromet a escriure algunes coses més sobre aquesta pel·lícula i el seu interessant contingut, sobretot per retre el meu petit homenatge a Salvador Cabalín que per a mi, en els meus inicis, va ser tot un referent dins l'art marcial en el qual jo em volia obrir camí.

"Invitacions al Karate-do"

 

"Karate-do Nyumon" (空手道入門) és el títol que adoptaren en el primer quart i mitjans del segle XX al Japó alguns dels primers llibres divulgatius sobre la teoria i la pràctica d'aquest art marcial. A molts els sonarà per tant aquest títol en japonès que no vol dir més que "Invitació al Karate-do" una forma cortès de dir que es tracta d'una "introducció" dirigida sobretot a persones que no saben res del tema o en saben poc. Tot i que molts llibres publicats al Japó entre els anys 30 i els anys 60 del segle XX duien el mateix títol, això no obstant el seu contingut era molt diferent. Algunes d'aquestes obres foren escrites per mestres reconeguts que han deixat la seva empremta inesborrable dins el Karate-do, entre ells Mabuni Kenwa i Funakoshi Gichin.

Però altres autors molt més desconeguts empraren el mateix títol per a les seves obres. Una d'elles va ser escrita als anys 50 per Oya Reikichi. El seu títol complet i una mica pretensiós era "Explicació il·lustrada i introducció al Karatedo, sistema de defensa personal per a milions de persones" (Zukai setsumei karate-do nyumon hyakuman nin no goshinjutsu - 図解説明 続 空手道入門 百万人の護身術). Aquest llibre té la particularitat que va ser un dels primers (si no el primer) manual de karate traduït a una llengua occidental, ja que en ell es va basar completament l'obra "The manual of Karate" de E.J. Harrison, que també va ser la primera obra sobre aquest art marcial que es va traduir a l'espanyol.

Altres llibres editats al Japó a la mateixa època adoptaren el mateix títol i, en general, es tractava de manuals molt simplificats i poc o mal il·lustrats en els que es mostraven diferents tècniques i kata presentats per practicants de diferents escoles i estils i mitjançant dibuixos. A la meva biblioteca hi ha un d'aquests manuals japonesos d'invitació al karate, amb el mateix títol -Zukai setsumei karate-do nyumon- en aquest cas escrit, o segurament només compilat, a mitjans dels anys 50 per un autor desconegut: K. Ichikawa. Pos aquí algunes fotos d'aquest llibre curiós, però poc interessant que fa molts d'anys que va caure en les meves mans.

Això no obstant les obres titulades igualment com "Invitació al Karate-do" escrites per Funakoshi Gichin i per Mabuni Kenwa són autèntiques joies de la filosofia i la teoria del karate i, afortunadament, han estat traduïdes als principals idiomes del món.

El mestre Funakoshi va escriure el seu "Karate nyumon" l'any 1943.

Portada d'una de les edicions de Karate Nyumon de Funakoshi.

Com és sabut no era la seva primera obra. Abans ja havia publicat "Ryukyu Kempo" (1922) i "Rentan goshin To-dé jutsu" (1925) i, 10 anys després, la seva obra principal i més coneguda: "Karate-do Kyohan" (1935) en les que detalla gran part del seu sistema tècnic. No va ser fins anys després que publicà la seva "Invitació al karate", una obra bàsica introductòria que no és molt coneguda tot i ser de lectura molt recomanable pels actuals practicants, ja que conté importants dades històriques i consells filosòfics que avui serien completament vàlids.

Portada, contraportada i planes interiors de Rentan goshin Tode jutsu.

Pel que fa a la "Invitació al Karate-do" de Mabuni Kenwa (Kobo kempo Karate-do nyumon, 1934), aquesta és sens dubte una altra obra cabdal que hauria de ser coneguda per tots els karatekas seriosos. Aquest llibre va ser compost en realitat per un alumne de Kenwa Mabuni anomenat Genwa Nakasone, que era periodista, divulgador i escriptor. L'obra va ser ideada com una mena d'entrevista amb el mestre en la que aquest respon a les preguntes sobre el karate que li fa el seu alumne i escriptor, que trasllada al paper les seves paraules i consells sobre tots els aspectes -històrics, filosòfics i tècnics- del karate.

Portada i planes interiors de Kobo kempo Karate-do nyumon, de Mabuni i Nakasone.

La "Invitació al Karate-do" del mestre Mabuni és sens dubte una de les obres més recomanables per a qualsevol karateka i conté ensenyaments de gran utilitat per comprendre molts aspectes teòrics i pràctics de l'art marcial.

(Nota final: Aquest post no és un article d'investigació, sinó sols un escrit divulgatiu basat en informació gratuïta disponible per a tothom).

Shushi nu kun

Pràctica de les tècniques de pal (bo) incloses en el kata Shushi no Kon (pronunciat Shushi nu Kun en la llengua uchinaaguchi que es parla a Okinawa). En la nostra línia de kobudo (Ryukyu Kobudo Shimbukan) existeixen dues versions d'aquest kata: Shushi no Kon-sho i Shushi no Kon-dai, una curta i una llarga (i una tercera forma antiga o Koryu Shushi no Kon). Això passa en altres escoles de kobudo, pertanyents al llinatge Taira-Akamine o Taira-Inoue, entre d'altres. El bo o kon (anomenat també a vegades rokushaku-bo en referència a la seva llargària d'1,80 metres) és una de les 'armes' fonamentals del kobudo i la primera que s'estudia a la majoria d'escoles. Es tracta d'una 'arma' que es troba presenta quasi totes les cultures marcials del planeta, normalment associada a pagesos o pescadors pel fet que quan s'empra de forma pacífica és, simplement, un gaiato llarg o una eina útil per a diverses funcions ja siguin com a perxa per botar marges o per impulsar una barca o per transportar dues senalles sobre les espatlles.... Però és en les arts  marcials orientals on el seu ús és més sofisticat. Existeixen nombrosos katas de bo, però la finalitat no és aprendre els kata (que també) sinó dominar les tècniques que contenen. Per això, tot i la seva simplicitat és sens dubte l'arma del kobudo més difícil d'aprendre.

Pràctica de Ryukyu Kobudo a Porreres

Dissabte vaig tenir l'honor de dirigir a Porreres (Mallorca), per segona vegada, una sesió de pràctica de Ryukyu Kobudo. La sessió va ser organitzada per Ake Mora sensei, del dojo Kokoro d'aquest poble de la nostra illa. Hi van assistir membres de diferents dojos que es volen iniciar en la pràctica del kobudo. Durant més de dues hores vam practicar els fonaments del kobudo segons la línia Ryukyu Kobudo Shimbukan de la qual tenc l'honor de formar part des de fa anys. Tot i que la majoria de practicants ja tenen un cert nivell de karate, la pràctica del kobudo s'ha de fer passa a passa, aprenent el correcte maneig de les armes i a la vegada la forma d'utilitzar el cos per generar potència i efectivitat. Durant la pràctica vam treballar sols Bo (pal d'1,80 metres) i Sai (trident de ferro). 

Vam treballar alguns dels Bo-kihon, Sai-kihon (fonaments) i Kihon kata (katas bàsics) corresponents a aquestes dues difícils armes, propis de l'escola Shimbukan. Va ser una bona vetllada en la qual tots els participants van demostrar un gran esperit. 

Makiwara, indispensable en el karate tradicional

La pràctica de makiwara, un dels instruments més antics i útils per a l'enfortiment i millora de l'atemi, està íntimament lligat a la pràctica del karate tradicional. Durant dècades s'ha anat apartant dels sistemes d'entrenament més enfocats cap a l'esport, i fins i tot hi ha que ha apuntat que és una pràctica que pot resultar perillosa. Això no obstant sense la pràctica de makiwara i altres formes d'entrenament, o tanren, és dificil aconseguir una correcta utilització de la potència generada pel cos, especialment en els cops de puny o altres en els que s'utilitzen com a 'armes' les extremitats superiors. Amb la pràctica de makiwara es poden experimentar les sensacions i millorar un correcte alineament del cos utilitzant els principis de gamaku, chinkuchi o muchimi, tan importants en en la concepció més clàssica del karate.

En aquesta imatge es pot veure com es pot utilitzar el makiwara colpejant amb gyaku seiken (esquerra) o jun tateken (al mig), utilitzant la part superior del cos per generar potència. La imatge de la dreta correspon a una foto de Eiichi Miyazato sensei (1922-1999), un dels mestres de karate d'Okinawa més reputats del segle XX. Aprendre dels majors i més experimentats és indispensable, tant a la vida com al karatedo.

Retorn a l'activitat del bloc

  

Revisant els comptes de Google m'he adonat que fa més de dos anys que no public res als meus blocs d'arts marcials. Les publicacions sobre Karate i Kobudo s'han fet de cada vegada més rares i difícils per diversos motius. En primer lloc vaig deixar de publicar entrades al bloc de karate en castellà, que tenia principalment un contingut sobre aspectes històrics i tècnics de l'art marcial. 

http://sempaijuku.blogspot.com/. 

 Això va ser degut sobretot a la meva participació en varis grups de debat a Internet, principalment  a facebook en els quals hi ha persones molt expertes de tot el món, que tenen més coneixements tècnics i teòrics que jo, alguns d'ells reconeguts mestres, de renom internacional, en el nostre Art Marcial. Pel que fa a aquest bloc, més domèstic i divulgatiu, i escrit en la nostra llengua, el principal motiu és que quan anam a practicar o a entrenar rarament feim fotografies i per tant a vegades me costa publicar i divulgar el treball de karate i kobudo que realitzam quasi a diari al nostre dojo. La immediatesa de publicació a facebook ho fa molt més fàcil, però així i tot publico poc sobre karate i kobudo

https://www.facebook.com/S%C3%B3ller-Goshinkan-244694288899105/

https://www.facebook.com/groups/206069810085482/?source_id=244694288899105

  Ara m'he proposat tornar-ho a fer reactivant el meu bloc Sóller Goshinkan. El fet d'estar escrit en català li dóna sense dubte una menor difusió dins l'univers de la xarxa, però avui en dia els sistemes de traducció immediata que acompanyen la majoria d'aplicacions i programes pràcticament faciliten la lectura d'entrades en qualsevol idioma. Per això no tenc cap dubte de que qui hi estigui realment interessat no tendrà cap dificultat per poder llegir els meus escrits aquí i, a la vegada, recuperaré una mica l'esperit que me va dur ja fa bastants anys a crear aquest bloc que era divulgar el nostre art marcial -encara avui tant desconegut en la seva vesant tradicional- entre la comunitat més propera a la meva vida.
  Aniré informant i enllaçant les entrades a les xarxes socials.

Inici de l'any, Hatsugeiko, bons propòsits...

YOI

  En Karate-Budo l'inici d'un nou any suposa no només reprendre ens entrenaments sinó fer-se bons propòsits per a tota la temporada. Aquests poden anar des de posar-se una meta física o tècnica, millorar algun dels aspectes del nostre waza que no acabam de polir, ajudar una mica més als que comencen o simplement esforçar-se un poc més a nivell físic. Però el més important de tot és que això no ha de ser només al dojo, sinó també fora d'ell, en tots els àmbits de la vida. Hatsugeiko és el primer entrenament de l'any natural, però en realitat no significa res si no serveix per millorar alguns dels aspectes anteriorment citats. El propòsit de seguir gaudint de la pràctica sense més objectiu que el propi gaudi, també és important. Si, a més d'això, com a conseqüència de l'esforç en tots els àmbits arriba alguna cosa més, doncs, benhaja. Molts d'antys i bons entrenaments! Gambatté kudasai!

SKIF Kumite. Recursos

Al nostre dojo practicam de forma habitual les diferents formes de ‘combat’ pre-establert (Yakusoku kumite) creades pel mestre Hirokazu Kanazawa dins el sistema de progressió que va articular per a la seva organització (Shotokan Karate-do International Federation – Kokusai Shotokan Karate-do Renmei).

Encara que la majoria d’escoles de karate-do tenen els seus propis sistemes de Yakusoku-kumite en el si de la SKIF es dóna una gran importància a aquest treball que permet anar progressant de les formes més senzilles de kumite a les més complexes. Només pels que no hi estiguin familiaritzats recordaré aquí que Kanazawa sensei divideix el kumite en dos apartats ben diferenciats: el Yakusoku kumite o preestablert i el Jiyu kumite o ‘lliure’. El primer, que és el que ens ocupa s’ha d’abordar de forma progressiva i queda dividit en quatre apartats:

1- Tanren kumite (que inclou els exercicis a cinc i a tres passes, gohon i sanbon kumite)

2- Kihon kumite (que divideix en Kihon ippon kumite , un sol atac i contraatc, i Kaeshi ippon kumite, o kumite bàsic de reacció)

3- Yakusoku jiyu kumite (dividit en Jiyu ippon kumite, o semi-lliure a un atac, i Okuri jiyu ippon kumite, amb un segon atac després del primer)

4- Oyo kumite, amb els apartats de Happo (varis atancants) i Kumite kata.
En contraposició al Yakusoku kumite trobam el Jiyu kumite, dividit en el de competició esportiva (Kyogi kumite) i en l’asalt lliure d’entrenament (Shiai kumite).

Hirokazu Kanazawa sensei explicant Kihon ippon kumite/Maegeri num. 3
durant un seminari celebrat a Oporto. Semete: Nobuaki Kanazawa

Moltes vegades quan practicam al dojo la gent es queixa de que aquests exercicis s’han de memoritzar, tant a dreta com a esquerra, suposant això un notable esforç ja que tots ells, tenint en compte les diferents combinacions, suposen molts centenars de moviments, havent-se a més d’aprendre tant les parts que realitza l’atacant (semete), com les del defensor (ukete).

Afortunadament l’estudiant i qualsevol interessat en el sistema SKIF disposa d’una gran quantitat de recursos al seu abast per complementar la pràctica amb l’estudi teòric i la visualització de les tècniques, podent així progressar més enllà de les indicacions dels instructors, degut a que Hirokazu Kanazawa ha publicat vàries obres dedicades exclusivament al seu sistema de kumite i existeixen també recursos audiovisuals molt útils, la majoria dels quals es poden trobar avui en dia molt fàcilment a internet.

Pel que fa a la bibliografia, els primers kumite van ser publicats pel mestre Kanazawa en un dels seus primers llibres posteriors a la creació de la SKIF. Aquesta primera obra malauradament es va publicar només en llengua japonesa però permet a l’estudiós veure com el mestre Kanazawa ha anat modificant alguns d’aquests exercicis al llarg dels anys. El llibre ‘Karate roku shukan de suyoku Naru’ (Ed. Fukushodo, 2000) al marge d’un títol purament comercial que no reflecteix el contingut (“Karate: com posar-se fort en sis setmanes”) és una obra molt interessant per veure com ha evolucionat el kumite dins el sistema.

Sens dubte la guia definitiva del sistema de kumite SKIF és el llibre publicat pel mestre a finals dels anys 80 “S.K.I. Kumite Kyohan”, publicat en quatre idiomes i que explica fins el més mínim detall no només com s’han de realitzar els exercicis sinó també quin és l’objectiu que es persegueix amb cada un d’ells.

Aquesta obra va ser refeta fa pocs anys pel mestre i els seus col·laboradors en un nou llibre molt complet en anglès (traduït posteriorment a altres idiomes entre d’ells l’espanyol) baix el títol “Karate fighting techniques. The complete kumite” (Kodansha International), sens dubte una obra de capçalera per a qualsevol estudiant de karate.

Però, a més, existeixen a la xarxa nombrosos recursos dedicats al kumite SKI, la majoria d’ells penjats (legal o il·legalment) a partir de diverses edicions en format DVD, algunes de les quals no s’han arribat a comercialitzar a Europa. En alguns d’aquests videos es pot veure tot el sistema de Kumite S.K.I. exemplificat pel mestre Kanazawa personalment, o bé pels instructors de la SKIF, sobretot el veterà alumne Shigeyuki Ichihara, els instructors Manabu Murakami, Ryusho Suzuki i Shinji Tanaka, o els fills del mestre, Nobuaki, Fumitoshi i Daizo Kanazawa. En un dels vídeos el mestre Kanazawa explica i demostra tots els sistemes de kumite amb el que va ser delegat de la SKIF a Austria, Norio Kawasoe, que va morir l’any 2013.

Aquí us deix alguns dels enllaços a aquests documents.

1- Vídeo complet del Kumite formal SKIF demostrat per Hirokazu Kanazawa i Norio Kawasoe i que també inclou, al seu començament, una interessant demostració de Kihon Ippon Kumite de Kanazawa sensei amb Akio Nagai sensei: https://www.youtube.com/watch?v=vhzmrWKSwBs

2- Shigeyuki Ichihara i Ryusho Suzuki mostren el Jiyu ippon kumite complet amb detalls i diferents vistes: https://www.youtube.com/watch?v=UMQZXOmzziU&spfreload=5

3-Manabu Murakami i Shinji Tanaka mostren Kihon ippon kumite: https://www.youtube.com/watch?v=Fi8bX22u8Jc

4- Manabu Murakami i Nobuaki Kanazawa mostren Kihon ippon i Jiyu ippon kumite, amb indicacions de Kanazawa sensei (del DVD de la sèrie Mastering karate): https://www.youtube.com/watch?v=moJI8ccBuHM

Ja ho sabeu. No hi ha excuses per no conèixer millor i practicar Yakusoku kumite!

Shugoro Nakazato (1919-2016) una altra pèrdua irreemplaçable

Dimarts, dia 23 d'agost va morir, als 97 anys d'edat, el gran mestre Shugoro Nakazato, fundador i president de l'escola Shorin-Ryu Shorinkan. La seva mort suposa una nova pèrdua per al món del karate que s'afegeix a la d'altres grans mestres de l'època daurada del karate-do que ens han deixat en aquests últims anys. La mort del mestre Nakazato ha estat donada a conèixer aquests dies per diferents escoles i associacions i especialment pels grups de la família Shorinkan distribuïts pels cinc continents. Valgui aquesta ressenya com el meu petit homenatge a la seva trajectòria.

Shugoro Nakazato va néixer a la ciutat de Naha, Okinawa, el 14 d'agost de 1919 (*) i part de la seva formació va transcórrer a la metròpoli japonesa, concretament a la ciutat d'Osaka, on es va iniciar, als 16 anys, en la pràctica del karate-do shuri-te sota la direcció de Seiichi Ishu sensei (alumne de Shimpan Shiroma).
Després de la Segona Guerra Mundial, Nakazato sensei va tornar a la seva Okinawa natal, que havia quedat social i físicament devastada, passant a ser alumne de Chiosin Chibana sensei fundador de Shorin Ryu i continuador de la feina d'Anko Itosu. Va continuar com a assistent de Chibana sensei fins que va rebre llicència per obrir el seu propi dojo al que va denominar Shorin-Ryu Shorin Kan Nakazato Dojo, a Naha.
Va ser codirector de la primera federació de Karate d'Okinawa que va reunir els estils principals de l'illa sent promogut a Hachi-dan (8è dan) el 1960 amb el títol de Kyoshi. El 1967 la Shorin-Ryu Karate Do Kyokai li va atorgar 9è dan i el títol de Hanshi. En 1969, després de la mort de Chibana sensei va ascendir al grau de Ju-dan (10è dan) quedant al capdavant del corrent principal de Shorin-ryu.
Shugoro Nakazato sensei va ser també un gran expert en Kobujutsu estant el seu sistema influït pel kobudo de la família Nakaima.
La seva mort, succeïda el passat dimarts dia 23 d'agost, deixa un altre buit irreemplaçable en el món del karate.

(*) Nota: Segons Patrick McCarthy va nèixer el 1921.

Fonts: 
http://www.shorinryushorinkan.com/hanshi1.htm

McCarthy, P. 1987. The classical kata of okinawan karate. Ohara Publ.

Un petit seminari d'estiu sobre Fukyugata ni (Gekisai dai ichi/Chi no kata)

Darrerament tenc els blocs de karate abandonats. La veritat és que hi ha moltes coses per escriure però les circunstàncies són molt diferents que quan vaig començar. Tenc menys temps disponible i a més hi ha una sobresaturació d'informació que abans no existia. D'altra banda les xarxes socials ofereixen una immediatesa per publicar i són molt més àgils que els blocs i arriben  a més gent. De totes formes no es tracta de tancar per ara els blocs. Aprofit el començament del període estival per anunciar un petit projecte que durem a terme aquest mes de juliol. Com ja explicat altres vegades al nostre dojo de Sóller practicam l'estil Shotokan però també fem incursions en Shorin Ryu i Goju Ryu. Repetiré els motius. Per una banda m'interessa que els meus alumnes coneguin més de prop el karate d'Okinawa. De l'altra alguns dels kata bàsics d'aquests estils ens permeten practicar una dinàmica corporal diferent a la de Shotokan-ryu, una forma de moure'ns que ens serà útil després en la nostra pràctica del Ryukyu Kobudo, la nostra disciplina paral·lela. Així els membre del dojo a més dels kata fonamentals de Shotokan aprenen i practiquen, entre d'altres kata bàsics com Fukyugata, també anomenats Gekisai, que tradicionalment es practiquen (amb moltes variacions) a quasi totes les línies Shorin Ryu i Goju Ryu. Per exemple la pràctica de Fukyugata dai ni (anomenat també segons els estils Gekisai dai ichi, o també Chi no kata) ens permet iniciar-nos aviat en posicions poc habituals en Shotokan, com és ara shiko-dachi, entre d'altres avantatges.

Aquí podeu veure una de les versions (Shito ryu)

Fa uns mesos vaig proposar al meu amic Alberto Ru, instructor d'Okinawa Goju Ryu, que ens dirigís un petit seminari de bunkai del  Fukyugata ni. Alberto és  seguidor de la línia del famós mestre de karate Taira Masaji sensei que com sabeu ha desenvolupat una metodologia pròpia de bunkai-jutsu de fluxe continu (un concepte molt antic però a la vegada innovador en el karate tradicional). No cal aquí parlar de la fama de Taira sensei que actualment té milers de seguidors a tot el món. Recentment Alberto ha estat treballant a Califòrnia amb Paul Enfield sensei un dels seguidors més destacats del mestre Masaji Taira. Va acceptar encantat. Per diverses circumstàncies encara no havíem trobat un moment però ara ja vos puc anunciar que serà aquest mes de juliol. Avisaré del dia i de l'hora però puc avançar que serà un dels dimarts del mes, a l'hora que habitualment fem l'entrenament al dojo (19'30). Si algun karateka de Sóller (o d'allà on sigui)  està interessat basta que contacti amb jo a través del facebook. per suposat, com sempre, serà una activitat gratuïta (Si algú no coneix aquest kata i vol que jo primer l'hi mostri per poder seguir millor la pràctica, ho faré encantat, són tècniques senzilles, sense gran dificultat -aparent- per a un ja iniciat). Vos mantindré informats (parl en plural perquè me consta que tenc "més d'un" seguidor... Gambaté kudasai!