Shushi nu kun

Pràctica de les tècniques de pal (bo) incloses en el kata Shushi no Kon (pronunciat Shushi nu Kun en la llengua uchinaaguchi que es parla a Okinawa). En la nostra línia de kobudo (Ryukyu Kobudo Shimbukan) existeixen dues versions d'aquest kata: Shushi no Kon-sho i Shushi no Kon-dai, una curta i una llarga (i una tercera forma antiga o Koryu Shushi no Kon). Això passa en altres escoles de kobudo, pertanyents al llinatge Taira-Akamine o Taira-Inoue, entre d'altres. El bo o kon (anomenat també a vegades rokushaku-bo en referència a la seva llargària d'1,80 metres) és una de les 'armes' fonamentals del kobudo i la primera que s'estudia a la majoria d'escoles. Es tracta d'una 'arma' que es troba presenta quasi totes les cultures marcials del planeta, normalment associada a pagesos o pescadors pel fet que quan s'empra de forma pacífica és, simplement, un gaiato llarg o una eina útil per a diverses funcions ja siguin com a perxa per botar marges o per impulsar una barca o per transportar dues senalles sobre les espatlles.... Però és en les arts  marcials orientals on el seu ús és més sofisticat. Existeixen nombrosos katas de bo, però la finalitat no és aprendre els kata (que també) sinó dominar les tècniques que contenen. Per això, tot i la seva simplicitat és sens dubte l'arma del kobudo més difícil d'aprendre.

Pràctica de Ryukyu Kobudo a Porreres

Dissabte vaig tenir l'honor de dirigir a Porreres (Mallorca), per segona vegada, una sesió de pràctica de Ryukyu Kobudo. La sessió va ser organitzada per Ake Mora sensei, del dojo Kokoro d'aquest poble de la nostra illa. Hi van assistir membres de diferents dojos que es volen iniciar en la pràctica del kobudo. Durant més de dues hores vam practicar els fonaments del kobudo segons la línia Ryukyu Kobudo Shimbukan de la qual tenc l'honor de formar part des de fa anys. Tot i que la majoria de practicants ja tenen un cert nivell de karate, la pràctica del kobudo s'ha de fer passa a passa, aprenent el correcte maneig de les armes i a la vegada la forma d'utilitzar el cos per generar potència i efectivitat. Durant la pràctica vam treballar sols Bo (pal d'1,80 metres) i Sai (trident de ferro). 

Vam treballar alguns dels Bo-kihon, Sai-kihon (fonaments) i Kihon kata (katas bàsics) corresponents a aquestes dues difícils armes, propis de l'escola Shimbukan. Va ser una bona vetllada en la qual tots els participants van demostrar un gran esperit. 

Makiwara, indispensable en el karate tradicional

La pràctica de makiwara, un dels instruments més antics i útils per a l'enfortiment i millora de l'atemi, està íntimament lligat a la pràctica del karate tradicional. Durant dècades s'ha anat apartant dels sistemes d'entrenament més enfocats cap a l'esport, i fins i tot hi ha que ha apuntat que és una pràctica que pot resultar perillosa. Això no obstant sense la pràctica de makiwara i altres formes d'entrenament, o tanren, és dificil aconseguir una correcta utilització de la potència generada pel cos, especialment en els cops de puny o altres en els que s'utilitzen com a 'armes' les extremitats superiors. Amb la pràctica de makiwara es poden experimentar les sensacions i millorar un correcte alineament del cos utilitzant els principis de gamaku, chinkuchi o muchimi, tan importants en en la concepció més clàssica del karate.

En aquesta imatge es pot veure com es pot utilitzar el makiwara colpejant amb gyaku seiken (esquerra) o jun tateken (al mig), utilitzant la part superior del cos per generar potència. La imatge de la dreta correspon a una foto de Eiichi Miyazato sensei (1922-1999), un dels mestres de karate d'Okinawa més reputats del segle XX. Aprendre dels majors i més experimentats és indispensable, tant a la vida com al karatedo.

Retorn a l'activitat del bloc

  

Revisant els comptes de Google m'he adonat que fa més de dos anys que no public res als meus blocs d'arts marcials. Les publicacions sobre Karate i Kobudo s'han fet de cada vegada més rares i difícils per diversos motius. En primer lloc vaig deixar de publicar entrades al bloc de karate en castellà, que tenia principalment un contingut sobre aspectes històrics i tècnics de l'art marcial. 

http://sempaijuku.blogspot.com/. 

 Això va ser degut sobretot a la meva participació en varis grups de debat a Internet, principalment  a facebook en els quals hi ha persones molt expertes de tot el món, que tenen més coneixements tècnics i teòrics que jo, alguns d'ells reconeguts mestres, de renom internacional, en el nostre Art Marcial. Pel que fa a aquest bloc, més domèstic i divulgatiu, i escrit en la nostra llengua, el principal motiu és que quan anam a practicar o a entrenar rarament feim fotografies i per tant a vegades me costa publicar i divulgar el treball de karate i kobudo que realitzam quasi a diari al nostre dojo. La immediatesa de publicació a facebook ho fa molt més fàcil, però així i tot publico poc sobre karate i kobudo

https://www.facebook.com/S%C3%B3ller-Goshinkan-244694288899105/

https://www.facebook.com/groups/206069810085482/?source_id=244694288899105

  Ara m'he proposat tornar-ho a fer reactivant el meu bloc Sóller Goshinkan. El fet d'estar escrit en català li dóna sense dubte una menor difusió dins l'univers de la xarxa, però avui en dia els sistemes de traducció immediata que acompanyen la majoria d'aplicacions i programes pràcticament faciliten la lectura d'entrades en qualsevol idioma. Per això no tenc cap dubte de que qui hi estigui realment interessat no tendrà cap dificultat per poder llegir els meus escrits aquí i, a la vegada, recuperaré una mica l'esperit que me va dur ja fa bastants anys a crear aquest bloc que era divulgar el nostre art marcial -encara avui tant desconegut en la seva vesant tradicional- entre la comunitat més propera a la meva vida.
  Aniré informant i enllaçant les entrades a les xarxes socials.