Provant nou material

Escut i manoples nous per a entrenar!

Gràcies a un generós donatiu el dojo del C.P. Victòria (Goshinkan) ha estrenat avui nou material d'entrenament per als alumnes més joves. Es tracta de manoples i escut de pell que serveixen per entrenar cops de puny i de peu. És poc habitual utilitzar aquest tipus de material en el karate infantil. Però sempre de forma molt controlada es pot anar introduint amb la finalitat de que poc a poc vagin assolint conceptes com distància, timing, potencia... i utilitzin correctament les superfícies del puny o del peu aptes per al cop. A més d'això, combinant el clàssic treball de kihon (amb cops sempre a l'aire que acaben per avorrir-los) amb un tipus de treball més realista contra un objecte adient i segur (com el que mostren les imatges), sens dubte s'afavoreix la seva progressió d'una forma més transversal i completa. I, a més, s'ho passen d'allò millor. Per tant, en nom meu i dels meus alumnes més petits, moltes gràcies als que han fet possible l'adquisició d'aquest valuós material.

Practicant Mawashi geri amb ganes.

Suant de valent

Suant

Ha començat la calor i amb ella l'entrenament es fa més feixuc. Dissabte, amb 33 graus de temperatura a l'exterior (uns 27 a l'interior del dojo, un temps certament més calorós del que és habitual en aquesta època de l'any) ) vaig fer el meu habitual entrenament de kobudo dels caps de setmana. Repàs de kihon i kata (Bo-kihon, Sai-kihon, Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Akamine no nunchaku, Shushi no kun sho, Sakugawa no kun sho, Tsuken shitahaku no sai, Chatanyara no sai i Hamahiga no tonfa). Quan comença la calor molta gent abandona l'entrenament (també, curiosament, quan fa molt de fred). La temperatura ahir a Sóller (Mallorca, arxipèlag de les Balears, Mar Mediterrània) era 3 graus superior a la que hi havia a la ciutat japonesa de Naha (Okinawa, arxipèlag de les Ryukyu, Oceà Pacífic), situada en l'àrea subtropical, on feien 30 graus. Allà, a milers de quilòmetres, segurament centenars de persones estaven practicant els mateixos kata en condicions meteorològiques similars, sobre un parquet o trispol de fusta en vells dojos sense dutxa. Aquesta 'comunió' amb persones que no conec però amb les que m'uneix el meu amor pel karate i el kobudo, m'anima a seguir entrenant fins i tot quan el cos ja sembla dir que no en vol més. Minoru Higa sensei (Shorin Ryu Kyudokan hanshi) en una de les darreres entrevistes publicades a internet diu "Karate training is hard, it is not fun". Pot ser no sigui divertit però sí que pot ser molt satisfactori, fins i tot quan fa tanta calor (veure post relacionat al meu altre blog: http://sempaijuku.blogspot.com.es/2013/06/tomato-sensei.html)

Gaudir de la pràctica al dojo

Després de la pràctica de dimarts a Goshinkan: Lluc, Vicenç i Miquel A.

Practicar karate-do i kobudo és més que "entrenar". El dojo no és un gimnàs. És un espai on en un ambient familiar ens centrem en millorar les nostres habilitats físiques i a gaudir a la vegada que intentem fer-nos millors com persones, més forts i obtenir també més salut i més capacitat d'autoprotecció. La pràctica de karate i kobudo esdevé llavors "keiko", una activitat en la que la relació humana es combina amb la transferència de coneixements (en ambdues direccions), el contacte físic i l'aprenentatge tècnic.