Una nova etapa

El mes de gener començ una nova etapa del meu camí. Encara no en puc donar molts detalls però puc assegurar que serà un camí on tothom que me vulgui acompanyar de forma sincera serà ben rebut. L'entrenament introspectiu en karate-do i kobudo serà la base d'aquesta etapa a través de la qual intentaré millorar com a persona, mantenir un estat físic i mental el més saludable possible i convidaré els que m'acompanyin a fer el mateix i els ajudaré a aconseguir-ho. Avançar en les habilitats d'autoprotecció física i mental, cada vegada més necessàries dins el món que a aquestes altures ens ha tocat viure, serà una fita a assolir. Per suposat també gaudir de l'esforç físic i de la companyia. També és un objectiu de la nova etapa ajudar als que més ho necessiten compartint amb ells allò que els altres m'han ensenyat. Goshinkan (護心館), el nom d'aquest bloc i del nostre dojo "històric", simbolitza amb el seu significat allò que vull explicar. Hi estau convidats. Ja vos aniré donant més detalls, però a la dreta d'aquesta pàgina ja en podeu intuir algun.

Actual règim d'entrenament en kobudo

Cada vegada dedic més temps al kobudo i intent que no sigui en detriment del karate-do. El kobudo precisa d'una atenció constant per anar polint les tècniques, sempre massa complicades per deixar-les per a entrenaments "ocasionals". El kobudo de la línia Taira és actualment la meva base de feina personal en aquest art marcial tradicional. Els katas que practic, al menys unes tres hores a la setmana, són els fonamentals de la línia i són els següents: Bojutsu: Shushi no kon sho//. Saijutsu: Tsuken shitahaku no sai//. Nunchakujutsu: Maezato no nunchaku//. Complement la repetició de kata amb el treball de base (kihon) per mantenir i millorar dia a dia el domini de les diferents buki (armes).

Estic raonablement satisfet fins ara dels resultats. Ja fa molts anys que estic familiaritzat amb el kobudo d'Okinawa, però el canvi autodidàctic a la línia Taira comporta moltes dificultats tècniques que ara per ara he d'afrontar pràcticament en solitari (cosa que esper que canviï a partir del 2013, si no sorgeixen nous impediments). Al nou projecte Goshinkan que iniciaré el nou any la pràctica del kobudo hi tendrà un paper fonamental.

Entrenament personal, exercici de responsabilitat

En karate-do i kobudo (i també en altres Budo, especialment aquells que es basen en la repetició de condicionament, fonaments i kata) l'entrenament personal -entès com tot el que es fa, en solitari o acompanyat, defora de l'àmbit formal de la "classe"- hauria de representar, al meu entendre, al menys el 75 per cent de la formació. Però, al menys pel que fa al karate, això no és així ni de prop per a la majoria de practicants. En el karate clàssic (a les Ryu Kyu) aquest tipus d'entrenament suposava segurament més del 95 per cent o més de la formació. Les coses començaren a canviar quan el karate es va començar a estendre, primer al Japó i després a tot el món. També poc a poc al bressol del karate les coses també van començar a canviar: la professionalització dels professors i la comercialització dels dojos, convertits molts d'ells en "juku" o acadèmies ho va dur tira tira. Avui en dia la immensa majoria de practicants “normals” es limiten a assistir a les classes, dos o tres pics per setmana, i alguns encara menys. Si ens referim al karate esportiu (competició de kumite o kata) els adeptes sí que han recórrer a l’entrenament extra, fora de les classes, ja sigui condicionament físic o tècnic. Però, curiosament, els que se senten “tradicionalistes” no sempre recorren a la forma més tradicional de practicar el karate: l’entrenament instrospectiu i repetitiu en solitari de kihon, kata o hojo-undo (o amb un company: oyo, bunkai o yakusoku kumite) però fora de la classe, vull dir, per suposat, “a més de la classe”.

Excuses per no afegir quatre o sis hores d’entrenament setmanals a les tres o quatre magres que assistim a classe (suposant que no en deixem cap), sempre en trobarem, sobretot si les cercam. Però sense aquest entrenament personal en el que intentem perfeccionar i posar en pràctica, de forma continuada, allò que hem après dels nostres mestres és impossible progressar en el camí del karate-do, del kobudo, o del que sigui. Per suposat les limitacions de temps, laborals o familiars existeixen i en la majoria dels casos s’han de prioritzar. Però si som sincers amb nosaltres mateixos veurem com, moltes vegades, si no practicam diàriament és per comoditat i perquè estam instal•lats en la cultura del “no esforç”. I que qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra.

Hora de canviar dogi i obi?

Hora de canviar dogi i obi? Vestir un dogi vell i espatllat per l'ús està mal vist tot i que si està net es permet, sobretot en l'entrenament personal però mai en un acte formal. En canvi dur a la cintura un obi vell i gastat està ben vist i fa veterà, fins el punt que algunes marques en fabriquen de fàcilment 'gastables' encara que (de moment) no arriben a fer-ne de ja gastats, com els texans. A ...l'esquerra teniu un dels meus dos gis dels que actualment utilitz per entrenar i per donar classe i també l'obi. M'hi sent tan còmode que me resistesc a canviar. A la dreta el dogi nou (barat i 'nacional') i l'obi que fa uns anys que vaig encarregar però que també me resistesc a emprar. I no és que ho faci per fardar de veterà (que ho som) sino perquè realment resuant la segona pell i el cinturó que m'han acompanyat quasi diàriament durant els darrers 10 anys me sent realment bé. O sigui que m'ho pensaré però crec que, a menys que hagi d'anar a alguna banda on no vulgui que me diguin 'brutet', continuaré amb el de l'esquerra. Darrera l'aspecte 'rango' s'hi amaguen moltes hores d'intent d'autosuperació, finalitat última de l'entrenament en karate-do. Bé. Ja ho veurem s'hi canvio.....

Kobudo geiko

La pràctica del kobudo, amb la que estic familiaritzat des de ja fa molts anys però sense haver mai arribat a aprofondir-hi de debò, s'ha convertit ara en un complement insubstituïble del meu entrenament. El kobudo d'Okinawa,a part d'un art marcial per ell mateix, és la millor forma per un karateka veterà de mantenir i millorar la coordinació i el bon estat de les articulacions. En l'entrenament clàssic de bo, nunchaku, sai i tonfa (a més d'altres armes) hi intervenen tots els grups musculars i l'arma esdevé una part més de les extremitats superiors com si es tractés d'una prolongació de les mateixes i per tant de les principals armes del cos amb les que compta el karate (karada no buki). A les imatges, captures del meu darrer entrenament de kobudo (extretes de diferents moments de l'execució d'un kata clàssic: Tokumine no kun).

初稽古– Hatsugeiko 2012

Hatsugeiko (初稽古–) és en la tradició del karate-do (i del Budo en general), el primer entrenament de l'any. El meu hatsugeiko 2012 va ser dilluns vespre, dia 2 de gener, a l'escola de karate-do Román de Palma, amb el meu mestre Manolo sensei i el meu company Toni Jiménez. Va ser un entrenament interessant perquè ja que només dos yudansha ens vam incorporar a classe el primer dia, la classe va ser especial: kihon basat en contracció i expansió en tsuki i keri-waza i a continuació treball de kata poc habituals com són Gojushiho (dai i sho), Gankaku-sho i Seienchin.


Pel qui no ho sapi, en el nostre sistema els katas goshushiho-dai i gojushiho-sho estan "invertits" respecte a als que tenen la mateixa denominació en altres línies Shotokan. En el sistema del mestre Hirokazu Kanazazawa, la forma dai és la més senzilla, amb técniques més directes i més habituals (com yonhon nukite) i es correspon amb la forma sho d'altres sistemes. Pel contra, la nostra forma sho es correspon amb la dai d'altres línies i és el kata amb aplicacions més indirectes, moviments en ura i tècniques "rares" com ippon-nukite o washide-uchi. Ambdues formes han estat molt corrompudes per la seva difusió en competició que n'ha alterat el ritme i el significat. De Seienchin ja ne parlat en altres posts. I pel que fa a Gankaku-sho, és una de les moltes variants de Chinto practicades a Shorin-ryu però adaptada per Kanazawa sensei a la dinàmica corporal pròpia del Shotokan. Essent una forma antiga (inclosa dins el programa oficial de la nostra línia) també es pot anomenar Koryu Gankaku (o "Gankaku d'estil antic").


A Sóller també vam tenir el nostre Hatsugeiko. Va ser dimarts vespre (fa només dues hores que ha acabat) i a la classe només va venir en Vicenç Olivares i un espectador. Vam fer repàs general dels kata troncals de l'estil i també Kihon ippon kumite.

En general, una gran forma de començar l'any nou, amb salut, força i harmonia. Si encara no heu fet el vostre propi Hatsugeiko 2012, ANIMAU-VOS!

Ah! I no cal que sigui de Karate!

(PD: Les fotos no són del hatsugeiko sinó d'un entrenament de desembre)