L'emblema del primer club de karate de Sóller

L'any 1980 vaig impulsar a Sóller el primer club federat de karate. Si Goshinkan va ser el nom del primer dojo (situat, com molts recordaran, al carrer Unió) el club agafà mes tard el nom oficial de Sóller Karate Club. Fa uns dies vaig recuperar-ne un record ja quasi oblidat. Es tracta del negatiu del segell de goma que me servia per segellar la documentació del club (llicències, graus, etc). Al club ensenyava llavors karate de l'estil Shotokan. Pero com sempre he dit, per a mi la "transversalitat" del karate (un tot-u mes enllà dels estils)sempre ha marcat la meva línia de feina, tant com docent com practicant de l'art marcial. I el segell escollit n'és una bona prova. M'explicaré: dins el mon de karate tradicional i pseudo-tradicional/esportiu, "l'estil" i tota la liturgia que l'envolta, es quasi 'sagrat'. Cada tendencia te els seus símbols, els seus "gurus", etc. I, per suposat, cada una d'elles te el seu anagrama o 'logo'. Es per això que ara me crida l'atenció que fa tants anys jo escollís per al meu club -no el famòs emblema del Shotokan (l'anomenat 'Tora no maki' o 'tigre encerclat' que figura en aquesta pagina), sinó el puny estilitzat propi d'un estil ben diferent i infinitament menys conegut: l'anomenat Shukokai.

L'estil Shukokai, fundat a la regió de Kobe pel mestre Chojiro Tani, és en realitat una branca de l'escola Shito-ryu (a vegades simplement es coneix com Tani-ha Shito-ryu). Entre els seus principals adeptes cal esmentar Shigeru Kimura (que morí als 54 anys el 1998)i que va ser un dels sempai de Yoshinao Nambu, fundador del karate Sankukai, derivat del primer. Aquesta forma d'entendre el karate va ser la primera que jo vaig aprendre fins que vaig començar a practicar l'estil Shotokan, i per tant me va marcar profundament. Supòs que quan vaig fundar el primer club solleric, vaig recórrer a aquest símbol per motiu d'aquesta influència que encara dura avui en dia.

Seipai, kata recuperat!

Cada estiu intent aprofitar el mes d'agost per estudiar algun kata més en profunditat o recuperar algun kata oblidat. En aquesta ocasió vaig decidir recuperar el kata Seipai, uns dels característics de l'estil Goju-ryu (i també Shito) i que sempre m'ha agradat molt. Fa uns 30 anys vaig aprendre aquest kata a Eivissa on el grup de Shotokan de Pepe Torres tenia aquest kata entre els que es practicaven habitualment. Sí. Avui dia sembla mentida però en aquell temps el karate era molt més obert que ara. D'una banda molts dels que fèiem Shotokan proveníem d'altres estils i conservàvem els katas originals com a part del nostre treball. Per a mi aquesta filosofia segueix sent vàlida i em permet treballar sensacions i tècniques diferents al mateix temps que m'ajuda a conèixer millor les arrels culturals del karate. Hi ha diferents versions de Seipai, encara que són totes molt semblants. Els matisos són diferents i de vegades els desplaçaments i posicions del cos una mica diferents. Però Seipai és un kata molt interessant per a qualsevol karateka, per la subtilitat de les seves tècniques i les seves múltiples aplicacions reals. Per a mi és un gran kata i una gran base de treball i em sent molt feliç de, anys després, poder recórrer de nou el seu embusen amb certa soltura. Ara només em cal seguir millorant la seva execució i treure-li partit als seus múltiples recursos. Hi ha treball (Traducció al català del darrer post al meu altre blog: Sempaijuku karate-do).
Portada del llibre Seipai no Kenkyu (Estudi del kata Seipai), de Mabuni Kenwa (1934, -any 9 de Showa-).

Comença un nou "curs"

Hi ha "cursos" en la pràctica del karate-do? Evidentment que no. Ja he escrit altres vegades que la pràctica del karate no es pot contemplar com tal si no és continua. Ha de continuar a l'estiu, als festius i als períodes on els centres esportius estan "tancats per vacances". Al dojo tradicional era costum que no hi hagués portes. Estava per tant obert les 24 hores dels 365 dies de l'any, perquè els adeptes hi poguessin anar a entrenar a qualsevol hora del dia o de la nit, hi hagués o no el sensei present. Evidentment això avui és pur romanticisme i fins i tot a la cuna del karate és avui una excepció. Així que un, malgrat hagi intentat mantenir-se actiu tot l'estiu, evidentment s'ha relaxat. Amb l'arribada del setembre hom espera recuperar la "normalitat". Si a Sóller Goshinkan van iniciar, d'aquesta manera, les classes el passat dijous, avui començ els entrenaments "normals" a Ciutat, baix les odres del meu sensei (que per cert també s'havia agafat 15 dies de vacances). Però, segurament tampoc no serà avui que ens trobem sobre el tatami tots els "yudansha" del l'escola. La gent, fidel a les sanes costums occidentals, s'anirà incorporant progressivament al llarg del mes. Tal volta no sigui així i ens trobem avui tots els habituals, ja disposats a suar el dogi de valent! Seria una molt agradable sorpresa!