Un matí profitós

El meu amic Agapito Villar sensei m'ha convidat avui a impartir una classe al seu grupet d'alumnes del club Es Dojo de Palma. Agapito sensei és un d'aquests cada vegada més escassos karatekas que dominen amb profunditat les tècniques i la seva aplicació i que les enssenyen als seus alumnes aprofundint en la forma (kata), sense quedar-se només amb el motlle extern, buid de contingut (igata).



El seu bagatge tècnic no es limita, a més, al karate-do sinó que està enriquit amb coneixements sòlids de ju-jutsu, judo i aikido. Per a mi ha estat per tant un privilegi poder mostrar avui als seus alumnes algunes de les meves tècniques. Hi he explicat alguns dels aspectes diferencials del Karate-do Shotokan-ryu segons la visió de Hirokazu Kanazawa sensei, més concretament el programa oficial de Kihon ippon kumite. Hem treballat, primer en forma de kihon i després en aplicació diverses tècniques contra jodan zuki, chudan zuki, mae geri i mawashi geri. Ha estat sens dubte un matí profitós, sobretot per a mi ja que enssenyar és una de les millors formes d'aprende que existeixen. A més, fer-ho amb gent que un dissabte matí prefereix posar-se el dogi i trepijar el tatami en lloc d'anar a passejar (i això que era el primer dissabte de primavera!) encara fa més satisfactòria l'experiència.
I, a més, me n'he anat a casa amb un hermòs lumbago per voler fer demostracions agosarades sense haver encalentit abastament. Una bona lliçó també per a mi!

Un altre sensei que ens ha deixat

El passat dia 7 de febrer va morir a Palma Rafel Calleja Balaguer, a l'edat de 70 anys. Pot ser a molts de vosaltres aquest nom no vos digui res. Però per a tots els practicants de Budo que vam començar a finals dels anys 60 o a principis dels 70 el nom de Rafel Calleja ens du molts records i ens fa pensar en un personatge singular, un magnífic budoka i, sens dubte, encara que segurament sense ell saber-ho, un autèntic sensei. Expert en Judo, Aikido y Katsugen Undo, segurament Rafel Calleja no va ostentar mai cap "grau" oficial en aquestes disciplines. I, s'hi ho va fer, mai no en va fer ni la més mínima ostentació ni en va parlar amb ningú. Segurament hauriem d'anar als arxius "federatius" per saber quin grau Dan assolí en Rafel en les disciplines que practicava i ensenyava, però atès que aquesta dada és en realitat totalment irrellevant, ens centrarem en la persona.
Rafel Calleja era, d'entre tots els budokas que jo he conegut al llarg de la meva vida (i quan dic d'entre tots, vull dir exactament d'entre TOTS)el que millor dominava el difícil art de l'Ukemi Waza, la manera de caure al terra sense fer-se mal i dispesant l'energia de l'impacte fora del cos). En Ukemi era un autèntic mestre: el seu cos rodolava o impactava com si no tengués pes i practicament sense tocar al terra, com si estàs protegit per una funda invisible d'energia, una mena de cambra pneumàtica de Ki. Molts han estat els judokas i aikidokas que han après d'ell les primeres tècniques. Sempre donant més importància al fons que a la forma. També entre els seguidors de la displina respiratòria i bioenergètica del Katsugen Undo, Rafel Calleja va tenir no poques persones que s'han deixat guiar per ell. Bohemi i una mica antisistema, mai no canvià la seva forma de vida i sempre perseguí allò que ell creia que era el camí correcte (us sona això de camí? = Michi = Do = 道). Segurament sense haver conegut en Rafel jo no m'hagués convertit mai en instructor de karate-do i ara ja faria molts anys que no practicaria aquest art marcial (i només ell i jo sabem per què). Segurament hi ha molt poques fotografies de Rafel Calleja fent Budo-keiko. Afortunadament al meu arxiu n'hi havia una(de principis dels anys 1980) i aquí us la pos. Ja que no me vaig poder acomiadar d'ell, valgui aquest post com humil homenatge de la meva part.