Shoshinkai

Shoshinkai El nom de l'associació o grup pretén retre homenatge als dos mestres històrics que han inspirat la línia de treball que m'he marcat seguir en la meva maduresa. El primer ideograma (松) 'Sho' (on-yomi) o 'Matsu' (kun-yomi) significa 'pi' i forma part de la paraula Shoto pseudònim del mestre Gichin Funakoshi, fundador del dojo Shotokan (embrió de l'actual estil del mateix nom ) i un dels principals impulsors del karate d'Okinawa al Japó continental i, des d'allà, a la resta del món. El segon ideograma (信) 'Shin' (on-yomi) significa 'fe' o 'confiança' i és el primer kanji utilitzat per formar el nom del mestre Shinken Taira, artífex del renaixement de les antigues tècniques marcials amb armes del Regne de Ryukyu (Okinawa) o Ryukyu Kobudo. Ambdues Arts Marcials -karate i kobudo- han viatjat juntes durant segles i per a mi són a partir d'ara com les dues rodes d'una carreta que equilibraran, en sentit físic i mental, el que me quada per recórrer dins l'art marcial. El tercer ideograma (会) 'Kai' vol dir reunió o unió i s'utilitza per designar qualsevol tipus d'associació. Per tant el nom que he triat per al nou grup, Sho Shin Kai, no pretén altra cosa que ser el meu petit homenatge als mestres Gichin Funakoshi 'Shoto' i Shinken Taira. La definició del grup, expressada en el subtítol és clara i alhora oberta, sense fer referència a cap escola o organització concretes: Dento Karate & Ryukyu Kobudo Kenkyukai (Associació per a l'estudi del karate tradicional i del kobudo de Ryukyu). Utilitzo expressament el símbol & per unir les dues disciplines i expressar així la universalitat d'aquestes arts que, actualment, i malgrat el seu origen, considero que ja són patrimoni cultural de tota la humanitat. L'expressió és en japonès per tradició, costum i ús generalitzat i internacional dins del món de les arts marcials. Desitjo declarar-me aquí, formalment i sense falsa modèstia, com un simple aficionat al karate i al kobudo. Que ningú vegi en la creació d'aquesta associació cap altra pretensió per part meva. Això sí, m'agradaria a través d'aquesta eina o de qualsevol altra manera, continuar aportant, en la mesura del que em sigui possible i sobre la base de la meva experiència, el meu gra d'arena a la divulgació d'aquest gran llegat.

(Traducció al català de l'entrada d'avui al meu altre blog).

Presentació del Karate-do a un grup d'al·lots de l'Espai Jove Victòria

El dimarts passat vaig tenir el plaer de fer una presentació del Karate-do a un grup d'al·lots que aquest estiu participen en l'Espai Jove del Centre Parroquial Victòria, a càrrec de Xisca Adrover. Per dur a terme aquesta activitat vaig poder comptar amb la inestimable ajuda de Miquel Vallcaneras del Club Karate Sóller, que va demostrar un seguit de tècniques amb molta solvència. Per la meva part vaig contribuir explicant als joves alguns aspectes per a ells "desconeguts" del karate: els conceptes de Reigi-Saho (etiqueta); les bases de les tècniques: dachi, uke, zuki, keri, tai-sabaki; i una introducció al kata. Els al·lots van poder veure Heian shodan, Heian nidan, Bassai-dai, Tekki shodan (Shotokan ryu) i Shisochin (Goju-ryu), així com algunes aplicacions práctiques. Després tots junts vam practicar algunes tècniques i comprovaren personalment la seva dificultat. Va ser una hora molt agradable que vam passar al Goshinkan dojo, en la que tots vam participar compartint coneixements i experiències. També es va informar als joves de les opcions que tenen a Sóller per practicar aquest art marcial. 

Dos moments d'aquesta interessant experiència.
A la imatge Lluc Garcia (Sóller Goshinkan) i Miquel Vallcaneras (Karate Sóller)

Dos dies més d'entrenament, estudi i amistat

Grup de participants en aquest nou entrenament de Ryukyu Kobudo Shimbukan.

El passat cap de setmana he tornat assistir  a un dels meus entrenaments periòdics de Ryukyu Kobudo amb els sensei José L. Soto i Rafael Pulgarín. Com cada vegada que acudeixo a aquestes sessions, amb la finalitat de continuar el meu aprenentatge d'aquest art marcial, torno amb les piles carregades i amb material d'estudi suficient per seguir treballant al meu dojo, bé personalment o bé compartint-ho amb els meus alumnes de karate. Ara bé, el millor d'aquests esdeveniments sempre és el contacte humà amb altres companys i mestres. En aquesta ocasió Ryukyu Kobudo Shimbukan Spain havia organitzat un entrenament una mica més  llarg, de dos dies de durada per aprofitar la venguda de companys de Bèlgica i Portugal, la qual cosa sens dubte va permetre un més intens intercanvi d'experiències personals en relació al nostre estimat art marcial i a la vegada refermar els nostres llaços d'amistat. En el meu cas vaig pernoctar una nit al dojo de Rafa Pulgarín sensei, (moltes gràcies!) un fet que me va transportar als anys de joventut quan sempre que acudia a un seminari també solia passar la nit sobre els tatami per evitar despeses i poder-me concentrar més en allò que havia anat a fer.
Pel que fa a les llargues sessions d'entrenament (més de 8 hores en total), que puc dir que ja no hagi dit en altres ocasions? Un caramull de detalls corregits pels sensei (la qual cosa sempre va molt bé no només per millorar la tècnica sinó per veure més clar el camí que encara ens falta per recórrer). En aquesta ocasió es van fer grups de treball per nivells estudiant els programes de kyu i dan amb els corresponents kata i bunkai.
1er kyu: Maezato no tekko, Maezato no nunchaku, Shushi no kon sho.
1er. dan: Akamine no nunchaku, Sakugawa no kon sho, Tsuken shitahaku no sai.
2on dan: Chatanyara no sai, Hamahiga no tunfa, Shushi no kon dai....etc
Com sempre, sense rigideses i amb total llibertat per poder practicar o aprendre katas de nivell superior al que ens correspon.

Després de les sessions d'entrenament hem pogut compartir hores de conversa al voltant d'una cervesa o d'un bon plat de menjar, uns moments en els que s'han barrejat converses en català, castellà, anglès, portuguès i neerlandès, tot amanit amb el llenguatge universal del karate i del kobudo, tema principal com sempre però sense deixar de banda altres aspectes de la vida que també són importants.

En resum: altres dos dies aprofitats al 100% en tots els sentits. I ja hi ha compte enrere per al proper cop.

Primer aniversari de Goshinkan dojo

Aquesta setmana s'ha complit un any de la primera classe de karate i kobudo al dojo Goshinkan del Centre Parroquial Victòria. El projecte fa molts anys que m'acompanya però Goshinkan no tenia seu física des de principis dels anys 80! Durant aquesta nova etapa que es va iniciar el febrer del 2013, el nombre de membres no ha augmentat gaire però la qualitat de la gent supera en escreix la seva quantitat. Aquest plantejament 'no comercial' contrasta amb el que tenen la majoria de dojos d'avui en dia però afortunadament cada vegada sorgeixen més grups, arreu del món, que tenen com a principal objectiu -a més, lògicament, dels propis i inherents a l'art marcial que intentem practicar- el gaudiment d'aquesta activitat en bona companyia i amb objectius saludables, de salut física i també intel·lectual. Durant aquest any han passat per Goshinkan un total de 16 estudiants (actualment 9 actius) entre nins i grans. Alguns ho han deixat per diferents motius, d'aquests, uns defintivament i d'altres temporalment. Però allò important és que durant el temps que han practicat ho hagin fet amb ganes i il·lusió. Altres continuen i progressen una mica més cada dia, sempre d'acord amb les seves possibilitats. Per la meva part consider un privilegi poder-los guiar en aquest camí, també sempre en la mesura de les meves possibilitats que, sense falsa modèstia, són més bé escasses. I esper poder-ho seguir fent durant molts anys. Finalment, durant aquest any també he continuat la meva formació en karate i kobudo i el dojo ha suposat un magnífic lloc per a llargues sessions d'entrenament personal, amb l'única companyia de la suor i el cansament. Paral·lalelament he continuat aprenent dels que en saben més que jo que són molts, compartint amb ells estones inoblidables de pràctica. A tots ells, estic molt agraït, i esper poder seguir gaudint del seus coneixements, que, sense excepció, m'han oferit generosament. He intentat fer un recull d'imatges per resumir una mica aquest any, però la veritat és que no són més que una petita mostra del que he pogut viure.

Gener 2013. Acabam d'enllestir el nou dojo.

Primer grup infantil. Febrer.

Febrer. Entrenament Ryukyu kobudo Shimbukan. Barcelona

El meu vell parell de tunfa, rescatat de l'oblit.

Amb Vicenç i Miquel Àngel després d'un entrenament.

Març. Classe magistral de Mizoguchi sensei a Porreres.
Gràcies Ake Mora i Nao Mizoguchi!

Amb Kozo Mizoguchi sensei. Un gran karateka i sobretot una gran persona.

Brandon i Karim practicant mawashigeri

Pràctica de kaeshi ippon kumite

Estiu. Entrenament de Hamahiga no tunfa

Buki preparats per entrenar: bo, sai, tekko, nunchaku, tunfa.

Entrenament d'estiu dirigit per Manolo Roman sensei. Grup de yudansha SKI Balears.

Mostrant Shushi no kun sho.

Novembre. Entrenament a Barcelona Ryu Kyu kobudo Shimbukan

Desembre. Entrenant amb temperatures baixes

Desembre. Convidat a presentar una tècnica en públic: Tekki
El meu company és Agapito sensei. Gràcies.

Desembre. Keiko osame. Karate i kobudo.

Gener 2014. Pràctica de Bo tai bo.

Febrer 2014. Nicho-gama.

Katsugeiko. Primer entrenament personal del 2014

Ahir vaig dur a terme el meu primer entrenament personal de l’any 2014 (Katsugeiko) un any en el que m’he posat como objectiu millorar la meva forma física, sense deixar de banda els aspectes tècnics tant de karate-do com de kobudo. El meu primer entrenament de l’any va estar enfocat en el repàs general del programa de kobudo, kihon i kata de totes les buki que actualment treballo: tekko, nunchaku, bo, sai i tonfa. Temps dedicat aproximadament una hora (l’encalentiment general el vaig fer amb el bo repassant al mateix temps el bo-kihon amb especial atenció a tachi-waza i a koshi no kaiten). Pel que fa al karate, com de costum repàs d’alguns kata d’altres estils (ahir va tocar Tensho, Saifa i Ananko) per centrar-me després en el que estic convertint en el meu kata tokui: Goshushiho-dai. Quasibé una altra hora en total. Llevat de les meves habituals molèsties als peus (els tenc fets pols) i d’altres ‘cosetes’ inherents a les meves (ja) sis dècades, vaig acabar relativament satisfet de la feina realitzada. La temperatura no era tan gèlida com la que dominava al dojo les setmanes anteriors, però la veritat enyor les grans suades dels entrenaments d’estiu. Ja arribaran.

Hirokazu Kanazawa sensei realitzant el clàssic morote kaishu uke de Goshushiho-dai . Estic convertint aquest kata en el meu tokui  i Kanzawa sensei continua sent la meva principal font d'inspiració en la seva execució.

2013 Keiko osame

El grup de participants en el darrer entrenament de l'any,  kobudo (bo-jutsu) i karatedo.

Seguint amb la tradició, el dia 30 de desembre vam realitzar al nostre dojo el darrer entrenament de l'any o Keiko osame. Com és costum vam dedicar la meitat del temps a karate i l'altra meitat a kobudo. Es tracta d'unes dates molt particulars en les que no només s'acosten dies d'excessos físics (menjar i beure, sobretot) sinó de rompre amb la rutina. El Keiko osame serveix per reflexionar sobre allò que hem anat aprenent i practicant al llarg d'un any que acaba, ni que sigui per proposar-nos dedicar més esforç i més compromís amb allò que fem de cara a l'any que comença.
En el nostre cas l'entrenament no va ser gaire especial: Karate: Kihon sonoba, Kihon ido, Kata i hyoteki. Pel que fa a kobudo: Bo-kihon i Bo tai bo. Coses simples i, en teoria, "bones de fer", smpre en un ambient familiar i agradable.

El dia 2 de gener, primer entrenament de l'any o Katsu geiko. Igualment cal començar l'any amb bons propòsits i entrenant, per no perdre el costum.