Karate-keiko d'ahir: kata shitei+fukyugata+koryugata

Un gran entrenament personal ahir, diumenge. Sí senyor. Vaig acabar rebentat però ben satisfet! Tal volta poc ortodox (supòs que és vera que som una mica friki). Després de 15 dies sense donar canya al cos degut a un lumbago de l'hòstia, ahir vespre vaig fer feina fonamental repassant els katas obligatoris i fonamentals del meu estil (Shotokan-Ryu). Son katas que tots coneixem i ens pensam "dominar" però s'han de practicar sempre, tota la vida si es possible, amb un únic objectiu: fer-los cada dia una mica millor. Això és bo de dir però mal de fer. De fet és una gran contradicció ja que a mesura que pujam de nivell (alerta!, he dit de "nivell" no de "rang", que quedi clar) també anam tornant més vells i perdent facultats físiques a una velocitat que esgarrifa. Sigui com sigui, un practicant de Shotokan-Ryu no pot perdre de vista mai aquests kata, tengui l'edat que tengui. Així que ahir....Heian shodan, Heian nidan, Heian sandan, Heian yodan, Heian godan. Després la sèrie de tres Tekki (shodan, nidan i sandan). A continuació els katas troncals de l'estil (shiteigata): Bassai-dai, Kanku-dai, Enpi, Jitte, Jion i Hangetsu. Ja que com sabeu jo també intent estudiar, conservar i practicar la sabiduria d'altres estils i de l'estil antic, m'hi vaig afegir dos suplements: Per començar Fukyugata ichi i Fukyugata ni (Shorin-Ryu). I per acabar de capbussar en el passat del nostre art: Seienchin i Ananko (Shito-Ryu) i Kyan no Seisan (Shorin-Ryu). En total una hora seguida de feina, temps per temps, amb energia però amb especial atenció a la correcció dels moviments i al desplaçament dels peus (unsoku). L'esquena me va respectar, sense deixar de fer-me mal, però me va respectar. Dutxa sopar, ibuprofé i a jeure (no sense abans dedicar una estona a escriure això per compartir tan satisfactòria experiència amb els meus benvolguts, i pocs, lectors).