Un cap de setmana amb Kancho Hirokazu Kanazawa, 10è dan

Un any més, juntament amb el meu sensei Manolo Román i altres companys de l'escola de karate-do Román, he assistit al seminari internacional impartit per Hirokazu Kanazawa, 10è dan Shotokan i "kancho" de la Kokusai Shotokan Karate-do Renmei (SKIF). El seminari s'ha realitzat, com sempre, en el penúltim cap de setmana d'abril a la ciutat portuguesa de Porto. També com sempre ha estat un autèntic privilegi poder entrenar baix la supervisió directe d'una autèntica llegenda viva del karate com és Kanazawa sensei. La seva energia és impresionant als seus quasi 80 anys. Igualment com ja és tònica general en aquests seminaris, el seu fill Nobuaki Kanazawa sensei, l'ha assistit en aquest curs. Nobuaki sensei es caracteritza per la puresa de la seva tècnica exemplificant amb precisió matemàtica les tècniques del complet programa de la SKIF. En aquest seminari la pràctica ha estat esgotadora, tot i no ser dura, per la durada de les sessions i les característiques del gran poliesportiu de la facultat d'Educació Física de la Universitat de Porto, on es celebra cada any, reunint més de 350 karateka de totes les edats. Dues hores el matí i altra tant el capvespre (el diumenge horabaixa només per yudansha) amb nombroses explicacions i detalls tècnics interessants sobre kihon, kumite i kata.
Enguany s'ha treballat especialment el programa de kihon ippon kumite (els exercicis més complicats), jiyu ippon kumite, també parcialment i amb l'objectiu de combinar-los en diferents happo kumite.Nobuaki sensei ens gratificà també amb algunes aplicacions de jiyu kumite molt interessants. En l'apartat de kata: Jion, Gankaku, Gojushiho-dai i Gankaku-sho. Diumenge vaig tenir el privilegi de poder executar Gankaku-sho, juntament amb un petit grup de "voluntaris" davant Kancho. Supòs que més per educació i reforç positiu que altra cosa, en acabar ens va obsequiar amb un gratificant "O.K." acompanyat d'un somriure.
Sens dubte un dels aspectes més gratificants del seminari de Porto és retrobar-nos amb els nostres amics portguesos, sempre tan atents amb els mallorquins: Mario Aguas sensei, i el president de la FPKS, Joaquim Reis, sempre ens reben tan bé que ens fan sentir com a convidats d'honor. I no és per a menys! Gràcies a aquesta bona relació enguany hem pogut assistir altre cop al sopar amb Kancho Kanazawa i Nobuaki sensei, un altre gran privilegi! Durant el sopar, el doctor Carlos Vasconcelos, professional de prestigi nacional i un dels més entusiastes karateka de la SKIF Portugal va pronunciar un discurs d'agraïment al mestre i al seu fill per permitir-nos gaudir un cop més dels seus grans coneixements i maestria en el nostre estimat art marcial.

Entrenament en diumenge

Des de fa uns sis mesos he agafat el costum d'anar a entrenar al dojo els diumenges horabaixa. L'entrenament personal sempre ha format part de la meva forma de veure i entendre la pràctica del karate. Notava, des de feia temps, que els caps de setmana hi havia un parèntesi massa llarg i el cos ho acusava. Des de que practic en solitari els diumenges horabaixa he notat una notable millora. Practico durant una hora o una hora i mitja i aprofito per fer els treballs i exercicis menys treballats en els entrenaments formals que faig amb el meu sensei o durant les classes que impartesc jo. També incorpor els diumenges la pràctica d'Okinawa kobudo: bo, sai i nunchaku que ho tenia bastant deixat.

Kobudo. Començ sempre amb el kobudo (una arma diferent cada setmana). El treball és bàsic i com a complement de la pràctica de Te. Els exercicis que treball són: Bo hojo undo; kata: Shushi no kun. Sai hojo undo. Kata: Nicho sai. Nunchaku hojo undo (dues o tres repeticions de cada exercici) i més o menys uns 15 minuts en cada sessió d'entrenament. Utilitz el treball de kobudo com encalentiment abans de passar al karate.

Karate. Varia molt cada setmana, segons allò que hagi treballat a classe. El treball de keri waza al mínim ja que a la meva edat i amb el meu estat físic no és aconsellable forçar-lo molt en forma de kihon. Sobretot practico mae geri.(NORMALMENT UNA SETMANA FAIG KIHON I LA SEGÜENT KUMITE A MENYS QUE HI DEDIQUI UNA HORA I MITJA I, EN AQUEST CAS, HO FAIG TOT).

Sonoba kihon: Únicament alguns exercicis bàsics com encalentiment: sonoba tsuki, primer en shizen tai i després en kiba dachi. Naname gyaku tsuki des de kiba dachi passant alternativament a migi i hidari zenkutsu dachi. Afegesc mae geri a la combinació. Solc dedicar al Sonoba kihon uns 20 minuts; en aquests entrenaments no acostum treballar Ido kihon ja que és allò que sempre fem a classe.

Kumite: Repàs de Kihon ippon kumite nums 1-5 contra atacs imaginaris de jodan, chudan, mae geri, yoko geri i mawashi geri. Ho treballo sense contrincant i per tant com si fos kihon. Una setmana faig Kihon ippon kumite i l'altra Jiyu ippon kumite, sempre amb contrincant imaginari, primer de dreta i després d'esquerra (aquest treball me sol dur uns 15 o 20 minuts).


Kata: Varia molt. Començ sempre amb Heian 1-5 i Tekki 1-3, molt lentament i seguesc amb els katas menys treballats a classe: Nijushiho, Wankan, Jiin, Chinte, Hangetsu, Bassai-sho (un pic o dos cada un).Quasi sempre també faig al menys un pic un d'aquests tres: Ananko (una recent incorporació en record dels temps que vaig practicar Sankukai), Seienchin o Koryu Chinto (Gankaku-sho) i, a vegades, Nijuhachiho (dedic al treball de kata uns 30 minuts).Darrerament, alguns pics he recordat Gojushiho-dai i Gojushiho-sho però sense aprofundir gaire.Els kata shitei (Kanku-dai, Bassai-dai, Jion, Jitte i Enpi) no els faig quasi mai ja que els treballo a classe.

Acab amb exercicis de relaxament i respiració.

I vos promet que me'n vaig a casa ben cuit.